BIHUB PATH

May 22, 2020

Rendiment
Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius

L’AVALUACIÓ DEL RENDIMENT EN ELS ESPORTS D’EQUIP. LA PROPOSTA DE PACO SEIRUL·LO

APUNTA’T Al Certificat en Gestió de la Càrrega del Treball en Futbol

unirse-ara

L’arribada de la ciència a l’entrenament en els esports d’equip ha modificat moltes de les actuacions i rutines de la preparació. La quantificació de tot el que succeeix a l’entrenament és un dels grans objectius dels tècnics. Es tracta de mesurar les càrregues de treball, els temps de recuperació, els esforços necessaris per aconseguir les adaptacions, etc. Ja sabem que és més fàcil millorar quan podem mesurar l’estat en què ens trobem i al qual volem arribar.

Tanmateix, és possible que en el control de la competició i de l’estat de forma individual dels jugadors s’estiguin produint alguns errors. Seguint la proposta del professor Seirul·lo, fruit de més de 40 anys d’investigació, reflexió i pràctica amb esportistes, l’avaluació del rendiment en els esports d’equip hauria de tenir en compte alguns criteris.1-6

 

(i) Els mètodes quantitatius (nombre d’accions positives i negatives, metres recorreguts, etc.) han de complementar-se amb avaluacions qualitatives. La percepció dels jugadors de la seva pròpia actuació és potser més rellevant que el mateix resultat. Doncs és l’única cosa que es mesura, precisament. Ja sabem que la mesura del rendiment en una tasca només constitueix una indicació del que fa realment l’esportista.7

(ii) No es poden utilitzar tests generals (per exemple, proves de salt o de resistència) per mesurar la conducta en el joc o l’estat de forma específic. La qualificació estricta de l’actuació d’un jugador durant el joc, s’ha d’avaluar a través de la seva actuació durant el joc, és a dir, per les seves accions específiques en cada partit. Els tests d’esforç poden ser molt útils, però no proporcionen informació definitiva per prendre decisions en el joc. Permeten mesures objectives d’indicadors molt allunyats del que demanda la competició. No s’hauria d’organitzar l’entrenament o prendre decisions sobre els jugadors a partir de dades tan allunyades de la realitat competitiva.

(iii) Per controlar l’entrenament han de realitzar-se observacions objectives sobre unes certes condicions de les mateixes tasques d’entrenament que realitzi aquest grup de jugadors i que són considerades molt útils per reconèixer el nivell d’optimització aconseguit en aquells sistemes que permeten aquesta realització a cada jugador. No fa falta possiblement cap més test.

(iv) L’estat de forma dels jugadors solament es pot conèixer observant l’esportista en la competició. Les avaluacions fora de context de la situació on es produeix la conducta del jugador no ens valen per avaluar o prendre decisions sobre un individu o procés.

(v) L’avaluació de la conducta dels jugadors depèn del context de cada equip, entrenador, rival o moment de la temporada. El primer és determinar què volem controlar i definit l’objectiu es poden articular els procediments, dissenyar-los i utilitzar o establir els mitjans tecnològics necessaris. Després hi ha el tractament que es faci de la informació aconseguida amb aquests procediments. Si vols controlar el rendiment, has de definir que és aquest concepte i dissenyar els procediments per a aquest control. Cada forma de comprendre i definir el joc determinarà els mecanismes de control més eficaços. Després s’haurà de fer un tractament estadístic d’aquestes dades registrades per treure les conclusions oportunes.

 

 

Les orientacions per a l’entrenament també semblen clares. Per a Paco Seirul·lo,1 “durant els entrenaments ha d’entrenar-se l’auto observació i l’autoavaluació, així com el moment i la forma de comunicació de les observacions així realitzades. Aquestes valoracions subjectives han de ser entrenades i han de contrastar-se amb les que fa l’entrenador i la que fa cada jugador dels altres jugadors. Seria extraordinari que concorregués en ella també la dels jugadors contraris, però això és fins i tot més inviable. Si l’entrenador i els jugadors tenen clar els criteris d’observació, només falta decidir el moment i la tecnologia que utilitzarem per encreuar aquesta inestimable informació que amb tota seguretat és tan valuosa per a l’optimització del jugador com la seva pròpia pràctica, perquè solament mitjançant el coneixement racional de les nostres accions, estem en via de poder-les modificar en altres actuacions i d’això es tracta…, per això considerem molt vàlides aquesta mena d’observacions si compleixen amb els criteris a dalt indicats”.

En el camí de millora contínua dels jugadors i els equips, els mateixos esportistes han de ser els protagonistes. Ningú no sap millor que ells si cal canviar de tasca, si ja s’ha entès l’exercici o si l’explicació és suficientment llarga. Com suggereix Julio Garganta, “cada vegada és més necessari –des de la formació- crear una cultura interna en la qual el jugador pugui expressar-se amb autonomia i dir-nos… Per exemple, amb aquesta forma de jugar o en aquesta funció sento més dificultat en rendir al màxim. No parlo de cultura abstracta, sinó de cultura esportiva, de cultura d’ensenyament i d’entrenament, perquè puguin sintonitzar millor amb el jugador i percebre que sota una samarreta hi ha persones, amb creences i amb conviccions”.

 

Convé recordar un pensament atribuït a Albert Einstein: No tot el que compta ha de ser quantificat i no tot el que és contat compta. Tampoc en els esports d’equip.

 

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències:

1 Seirul·lo Vargas, F. (2001). Entrevista de Metodologia y Planificación. Training Fútbol.

2 Seirul.lo, F. (2009). Una línea de trabajo distinta. Revista de Entrenamiento Deportivo, 23(4): 13-18.

3 Seirul.lo, F. (1998): Valores educativos del deporte en D. Blázquez (ed): La iniciación deportiva y el deporte escolar (2ª edición), pp. 61-75, Barcelona: INDE.

4 Seirul.lo, F. (1993b): Preparación física aplicada a los deportes de equipo, Colección Cadernos Técnico-Pedagóxicos do INEF de Galicia, A Coruña: Centro Galego de Documentación e Edicións Deportivas.

5 Seirul.lo, F. (2010). Estructura sociafectiva. Documento INEFC – Barcelona. Tomado de: http://www.motricidadhumana.com/estructura_socioafectiva_doc_seirul_lo_Outline_drn.pdf

6 Seirul·lo Vargas, F. (1993). Preparación física aplicada a los deportes de equipo: balonmano. Cuadernos Técnico Pedagógicos de INEF de Galicia nº 7.

7 Durand, (M. (1988). El niño y el deporte. Barcelona: Paidós.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.