BIHUB PATH

febrer 14, 2022

Futbol

L’art de l’anticipació

By Álvaro González.

Anticipar-se al que farà el rival és crucial en qualsevol esport basat en la velocitat. Quan es requereixen reaccions ràpides, si el jugador s’espera a poder veure la trajectòria de la pilota, serà massa tard. L’art de l’anticipació, per tant, consisteix a endevinar, per la posició i moviments de l’adversari, cap on anirà la pilota i, d’aquesta manera, predir correctament el curs del joc. Dels esportistes capaços d’avançar-se amb més freqüència, s’acostuma a destacar la seva intel·ligència i visió de joc, i, fins i tot, la seva edat. Dóna la sensació que pensen diversos segons per davant dels altres. Aquest tipus d’intervencions ha estat qualificada per la literatura científica com actuacions “a la frontera de l’impossible”. Es tracta d’una habilitat que avui en dia a l’elit de l’esport, resulta totalment decisiva.

Anticipació en esportistes experts i aficionats

Els mecanismes que permeten anticipar-se han estat objecte d’estudi des dels anys setanta, generalment per mitjà de la tècnica d’oclusió temporal, és a dir, mostrant un vídeo a un esportista amb seqüències de diferents durades abans d’aturar-lo. El 1978, es va fer un experiment al Regne Unit en el context del tennis en què es van projectar vídeos amb serveis a una sèrie de participants. Tallant l’escena al moment del contacte amb la pilota, se’ls demanava que endevinessin cap a on aniria. Ho havien de marcar amb una “x” sobre el dibuix d’una pista de tennis dividida en quadrants.

La suposició dels participants es basava per força en la informació disponible abans que es produís el contacte amb la pilota, en els senyals que es poguessin detectar a la postura i moviments del servidor. Els participants eren tennistes experts i aficionats, i els resultats van indicar que els primers van ser més precisos en anticipar el destí de la pilota. Pot semblar una conclusió òbvia, però en aquella època va servir per destacar la importància d’interpretar les postures d’un rival i, sobretot, que amb la pràctica i experiència es desenvolupen automatismes per fer-ho. S’han aconseguit idèntics resultats posteriorment en experiments realitzats amb porters d’handbol avançats i novells.

Quins són els senyals que desencadenen una acció?

Més endavant, altres estudis van mostrar que la informació s’extreu d’un conjunt de senyals relacionats entre sí que apareixen distribuïts per tot el cos. Els participants que es fixaven només en un detall o en una font d’informació aïllada obtenien pitjors resultats. A més, també es va demostrar que els jugadors experts tenen la capacitat de distingir entre accions enganyoses i genuïnes, i d’identificar patrons en seqüències durant el transcurs del joc. El mecanisme de l’anticipació és una tècnica profundament complexa.

Cal entendre que l’estudi del temps de reacció, tan habitual en psicologia -prémer un botó a partir d’un senyal-, no és equiparable a les accions esportives perquè aquestes requereixen de respostes més complexes. Si prenem com a exemple un penal de futbol -i en menor mesura també d’handbol-, està estudiat que l’intercanvi d’informació, l’escaneig visual, es produeix en les dues direccions, del porter al llançador i del llançador al porter. Les mirades s’intercanvien des que es col·loca la pilota al punt de penal. Identificar amb precisió el senyal desencadenant d’una decisió concreta no és fàcil. És un procés que comprèn diverses seqüències abans que es produeixi el contacte amb la pilota.

Durant el joc, amb la fluïdesa d’una possessió de pilota, és encara més complicat. Per norma, s’acostuma a prendre el contacte amb la pilota com a referència perquè és l’instant en què es produeix una alteració crucial en la informació òptica disponible. Aquest moment es coneix com a punt 0 a l’anàlisi cronomètrica, encara que l’escaneig hagi començat amb anterioritat i, fins i tot, pugui estar influït per l’observació d’altres accions que s’han realitzat al mateix partit, o sobre les quals el jugador hagi rebut l’avís d’un entrenador, per exemple, amb un vídeo durant la setmana.

A més, no n’hi ha prou amb conèixer senyals a l’inici d’una jugada que permetin anticipar com conclourà, perquè cada desenllaç concret pot tenir formes diferents. Per això, també es va descobrir en estudis successius que els esportistes assignen probabilitats reals a cada acció com una manera de reduir la incertesa, i així reduir la càrrega cognitiva. Aquest procés es desenvolupa identificant una sèrie de senyals rellevants per descartar les accessòries. En resum, els jugadors especialitzats processen de forma jerarquitzada la informació que detecten i la classifiquen segons la seva rellevància i així poder assignar probabilitats i anticipar els possibles escenaris que es desencadenaran.

Es tracta d’un fenomen adaptatiu on també entren en funció les característiques personals de cada esportista. Un estudi de l’any 2010 va trobar que als penals, els porters menys àgils començaven les seves parades una mitjana de 150 i 250 mil·lisegons abans del cop, mentre que els més ràpids aguantaven fins a 50 i 100ms, i els que aconseguien més parades de mitjana eren els segons, que aguantaven més. Es podria parlar d’un peak informatiu. Un instant en el qual es pot recollir un màxim d’informació sobre una acció que asseguri una reacció correcta; un instant sempre abans de l’acció, perquè la reacció sigui anticipativa. De fet, hi ha acadèmics que consideren que més que anticipar, l’esportista el que fa és adaptar, ajustar i calibrar la seva acció. És a dir, com es va explicar a un article de la revista Estudis de Psicologia: “temporalitzar les accions pròpies en funció de les capacitats funcionals d’acció i dels condicionants espaitemporals”.

Entrenant l’anticipació

Aquesta capacitat per intuir quin curs seguirà el joc es pot veure alterada per l’estrès, com en qualsevol altra situació, i per la càrrega de treball o la fatiga. Són factors que modifiquen les habilitats perceptivocognitives, la forma per la qual es processa la informació. Per aquest motiu, la literatura científica recomana que aquesta habilitat s’entreni com una capacitat més del joc. La forma ideal seria amb sessions on s’estableixin contextos similars als de la competició, on es respecti el cicle de percepció-acció perquè els jugadors localitzin quines fonts d’informació són les més rellevants i aprenguin a obtenir la informació clau per poder anticipar què és el que succeirà a continuació.

No obstant això, també es pot entrenar l’anticipació en exercicis aïllats. En una sessió que simula el joc real l’important són les tendències d’acció dels rivals i el seu posicionament, però en una altra mena d’exercicis més concrets, la informació postural pot ser igualment rellevant, com ara el gest, la lateralitat o perfil, en definitiva, la praxi. Johan Cruyff, quan era entrenador de l’Ajax, portava els jugadors de deu anys a fer sessions al pàrquing. La seva manera de veure-ho era que, caure sobre el ciment resultava molt més incòmode que a la gespa, per això els futbolistes, sobre aquesta superfície, aprenien a moure’s amb més rapidesa i a prendre decisions més ràpid sobre què fer amb o sense pilota. Entrenava la ment.

“Amb aquest petit detall d’un entrenament ja estàs condicionant dos o tres aspectes molt importants del joc: posició, control de la pilota, velocitat, concentració. A la llarga, tot això et servirà i tindrà conseqüències directes sobre les teves prestacions al camp i, per tant, al rendiment global de l’equip. Així doncs, tan sols canviant una cosa tan simple com el lloc d’entrenament d’un camp d’herba a un pàrquing, introduint la circumstància d’un terreny aspre, inusual, estàs fomentant l’anticipació, la rapidesa. Aprens a arribar primer, a deixar anar la pilota abans i a passar la pilota ràpidament. En resum, estàs entrenant tres accions en una. I pot ser que els jugadors que són forts i corpulents mai hagin entrenat aquests detalls”.  Johan Cruyff.

En definitiva, la qüestió central d’aquestes habilitats és la capacitat d’obtenir informació i processar-la. Si parlem de futbol, l’anticipació és útil pel porter per endevinar la trajectòria d’un xut o d’un centre a l’àrea; pel defensor per interceptar una assistència o tallar un atac; pels migcampistes per trencar possessions i pels davanters per intuir els moviments defensius dels seus oponents. No obstant això, hi ha un altre factor i encara és més decisiu: l’escaneig del joc abans de rebre una pilota. És la recopilació d’informació que fa un futbolista quan no té la pilota per, abans de rebre-la, decidir què farà amb ella.

Escaneig previ a una acció

Les recerques disponibles indiquen que com més escaneja un futbolista, més exitoses són les seves accions. Arsène Wenger, a l’edició del 2020 del Congrés Sports Tomorrow que organitza el Barça Innovation Hub, va confessar que va encarregar un estudi als seus analistes i experts en ciència de dades per esbrinar quantes vegades els millors futbolistes europeus miraven al seu voltant durant els 10 segons previs a rebre una pilota. A la Premier, els jugadors de nivell alt ho feien entre 4 i 6 vegades, i les estrelles entre 6 i 8. El punt més alt, a escala europea, el va donar Xavi Hernández, amb 8,3.

El professor Geir Jordet, que ha realitzat nombrosos estudis sobre l’escaneig, va confirmar aquest rànquing que situava Xavi com el futbolista més escanejador. Segons les seves recerques, els jugadors donen aquests cops de vista entre passi i passi. Quan es toca la pilota, quan canvia de direcció, miren el colpeig, però mentre es dirigeix al seu objectiu, estan atents a altres circumstàncies que es produeixen en aquell moment al camp. És una cosa tan complicada i tan senzilla com conduir un vehicle.

Seria una gran fita poder convertir aquestes troballes en una tècnica que, com l’anticipació, també es pugui entrenar. Segons Jordet, a una recerca realitzada amb jugadors de categories formatives -amb ampli marge per a l’aprenentatge- va trobar que l’habilitat per escanejar més vegades es podia augmentar, però era més complicat traduir això en una millora de l’èxit de les accions subsegüents. La hipòtesi és que l’escaneig s’hauria d’introduir com a hàbit a fomentar des del principi, en els més petits, perquè puguin interioritzar-lo com més aviat millor. En les seves paraules: “ha de ser com quan s’ensenya els nens a mirar als costats abans de travessar el carrer”.

FONTS

A current approach to anticipation in sport

José Antonio Navia et al

https://oa.upm.es/54741/

Anticipation in sport: Fifty years on, what have we learned and what research still needs to be undertaken?

AM Williams & RC Jackson

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1469029218305090

Reading the Future from Body Movements –Anticipation in Handball

  1. Cocić et al

https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/00222895.2020.1802216

Integrating explicit contextual priors and kinematic information during anticipation

N Viktor Gredin et al

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33320053/

Scanning, Contextual Factors, and Association With Performance in English Premier League Footballers: An Investigation Across a Season

Geir Jordet et al

https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2020.553813/full

Using an Imagery Intervention to Train Visual Exploratory Activity in Elite Academy Football Players

Chris Pocock et al.

https://psycnet.apa.org/record/2019-19954-004

Me gusta el fútbol (RBA, 2002). Johan Cruyff

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.