Els avenços de la tecnologia i l’aplicació de la ciència cada vegada permeten desxifrar amb una major precisió tot el que succeeix sobre un terreny de joc durant partits i temporades completes. En aquest cas, la teoria de xarxes aplicada al futbol és, simplement, un mètode més per obtenir informació addicional sobre un partit de futbol.
Javier Martín va explicar en una xerrada a La Masia les conclusions de la investigació Defining a historic football team: Using Network Science to analyze Guardiola’s F.C. Barcelona signada per Xavier Busquets, I. Irigoyen, Paco Seirul·lo i ell mateix. Aquest ús de la teoria de xarxes habilita una nova eina per valorar el joc d’un equip que pot servir per establir estratègies: “Et donarà un punt de vista més i després el tècnic decideix, potser encertes amb menys informació, però per prendre bones decisions sempre necessites la informació més gran disponible i tenir en compte el nombre més gran de factors que han influït en el resultat final”.
Aquest nou sistema consisteix en la recerca de patrons a partir de la interacció dels jugadors. Els nodes (futbolistes) es relacionen entre si mitjançant la passada, el que crea una estructura superior. Segons quantes passades surten de cada node, des d’on i amb quina mitjana i eficàcia, es poden analitzar els diferents sistemes que s’han establert, definir els patrons i les dades, per tant els resultats que genera cadascun d’ells. Una informació que seria útil per al cos tècnic.
El mètode de càlcul parteix exclusivament de les dades que aporten les passades que es produeixen durant un partit. S’enregistra el moment en què es produeixen, l’equip i el jugador, les coordenades de la passada, el receptor i les coordenades de la següent passada. Cada passada és una connexió entre dos jugadors, si es repeteix, augmenta el pes d’aquesta connexió.
Això significa que les xarxes que es calculen són dirigides i pesades, és a dir, que cada connexió té una fletxa de direcció i un volum, el nombre de passades entre els mateixos nodes aporta un major o menor grossor. Finalment, amb totes aquestes variables, s’hi troba el centroide de la xarxa, que és la situació mitjana des de la qual han succeït totes les passades, i això no es tradueix en la posició dels jugadors necessàriament, encara que hi guardi relació. És, simplement, un coeficient.