La pretemporada serveix per arribar al millor estat de forma dels equips des del punt de vista individual i col·lectiu abans de començar la competició. Tot i que disposem de molts indicadors i dades per determinar l’estat de forma individual, del col·lectiu en sabem moltes menys coses. Fa uns quants anys, Paco Seirul·lo va definir quatre estats de forma als esports d’equip: individual, col·lectiu, en funció del contrari i en funció del moment de la temporada.
En una investigació recent s’ha avançat molt en els descobriments sobre l’estat de forma col·lectiu.1 Al treball s’analitza com es modifica el rendiment tàctic, físic i fisiològic durant la pretemporada en un equip de primera divisió. Per fer-ho, van estudiar una situació de 8 × 8 + porter, que es va repetir des de la primera setmana de preparació fins a l’última. El comportament dels jugadors es va registrar amb dispositius GPS i es van utilitzar procediments estadístics no lineals, com ara l’Entropia Aproximada o la Fase Relativa. La distància total recorreguda per minut va ser inferior a les últimes setmanes de pretemporada en comparació amb les primeres sessions de preparació: 165,5 m vs. 142,2 m. Aquestes diferències van fer-se més evidents en la distància recorreguda a intensitat baixa (de 0,0 km a 3,5 km ·h-1) i moderada (de 3,6 km a 14,3 km ·h-1): 59,3 m vs. 47,1 m, i 76,9 m vs. 66,6 m, respectivament. Els metres recorreguts a alta intensitat (de 14,4 km a 19,7 km ·h-1) i a esprint (< 19,8 km ·h-1) es van mantenir estables quan es van comparar les primeres sessions de pretemporada i les últimes: 14,4 m vs. 13,9 m, i 11,0 m vs. 11,0 m, respectivament. Tanmateix, la sincronització dels jugadors (és a dir, la coordinació dels seus moviments durant el joc) en els moviments longitudinals va millorar un 8%, i en els laterals, un 7%, des de l’inici de la pretemporada fins al final. És probable que amb aquests resultats s’entengui millor què és l’estat de forma col·lectiu. L’objectiu és que els equips responguin de manera coordinada i conjunta a les diferents situacions que es produeixen en un partit. L’èxit al futbol té molt a veure amb el fet que els integrants de l’equip facin una identificació i una interpretació similars dels aspectes més importants del joc, i sàpiguen ràpidament què cal fer i com fer-ho. Així es defineix una bona sincronització. Els investigadors també van observar que els jugadors amb més experiència van recórrer menys distància que els més joves. Els esportistes no es posen en forma al mateix ritme. Sembla que els més veterans necessiten menys sessions d’entrenament per assolir la seva millor versió competitiva.
Atenent les aplicacions pràctiques, els entrenadors i preparadors físics haurien de tenir en compte el següent:
L’equip Barça Innovation Hub
Bibliografia
1 Folgado, H., Gonçalves, B., Sampaio, J. “Positional synchronization affects physical and physiological responses to preseason in professional football (soccer)”. (2018). Research in Sports Medicine. 26(1): 51-63.
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La importància de construir un model de joc en el futbol.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.