BIHUB PATH

desembre 13, 2021

Psicologia

La ment del jugador en períodes d’incertesa

By BIHub Team.

“L’emoció més antiga i més intensa de la humanitat és la por, i la por més antiga i més intensa és la por a allò desconegut” H.P. Lovecraft

Existeixen moltes pors, però, tal i com va deixar escrit Lovecraft, un dels grans genis dels relats de terror, la por més gran de l’ésser humà sempre ha estat a allò que és desconegut. Ho hem viscut des de la nostra infància més tendra. No saber què hi ha a una habitació fosca o desconèixer a qui ens enfrontarem en el terreny de joc, sempre és més inquietant que la constatació que hi ha un monstre sota el llit o que juguem contra el favorit a totes les travesses. Perquè el rival pot ser inexpugnable, però és aquí, sabem de la seva existència i podem començar a pensar què fer o com actuar. Terra ferma que no podem trepitjar si no tenim cap informació.

El nostre cervell davant la incertesa

L’origen de la nostra dificultat en gestionar la incertesa a les nostres vides prové de la part més primària del nostre cervell. Com a animals que busquen la seva supervivència, evitem els perills. I no existeix una millor manera d’aconseguir-ho que moure’ns en terreny conegut, on som conscients de tots els potencials riscos que poden existir. Què passarà si desconeixem alguna cosa o vivim una situació d’alta incertesa? Que immediatament ho reconeixerem com un perill potencial.

Pot sonar exagerat, però diferents estudis han demostrat que vivim amb més tranquil·litat l’espera d’un mal assegurat i que coneixem per endavant que la incertesa de si aquest mal arribarà o no a produir-se. Així ho van poder comprovar de Berker i el seu equip quan en un experiment van descobrir que els participants que sabien que rebrien una descàrrega elèctrica patien menys ansietat que els que eren informats que hi havia un 50% de probabilitats que tingués lloc l’espurna.

Desconèixer el que pot succeir ens fa cercar immediatament maneres d’entrar en acció per posar-nos fora de perill. I no només això: també ens col·loca a una espècie de situació d’hipervigilància en la que estem pendents del que pugui passar i imaginem tots els possibles resultats que poden donar-se en el cas que succeeixi alguna. D’aquesta manera, si es gestiona malament, acaba per esgotar-nos física i mentalment.

Sabem que un escenari incert pot portar tant coses bones com dolentes, però el nostre cervell s’obstina a enfocar-se en les negatives, en la cerca d’aquests potencials perills. Així es tanca un cercle viciós al que com més gran és la incertesa, més gran és la probabilitat de pensar en els pitjors escenaris, i tot això repercuteix en una angoixa més gran per a la persona. Això no vol dir que no existeixin solucions o maneres de gestionar aquestes variables per aconseguir que ens vagin a favor, a la vida o al camp de joc.

Aprofitar la incertesa

És probable que estiguis cansat de sentir el següent mantra repetit fins la sacietat: hem de sortir de la nostra zona de confort. Però és que, en el fons, i sempre amb matisos, té tot el sentit del món. De la mateixa manera que aprenem més quan el nostre rival a la pista és el millor, jugar contra la incertesa és un enfrontament del qual, si sabem gestionar els nostres recursos, en podem sortir reforçats.

Primer perquè una etapa d’incertesa ben gestionada a nivell mental pot enfortir els processos d’aprenentatge del nostre cervell. Així ho van comprovar investigadors de Yale a un estudi amb un resultat que, un cop llegit, és del tot lògic. En un entorn predictible, el nostre cervell es relaxa i s’esforça poc. Es troba a un escenari molt poc exigent i, de la mateixa manera que l’esportista sense reptes no millora les seves marques, el nostre cervell tampoc tracta de superar-se a si mateix. Però si l’entorn és volàtil i la situació canviant, treballarà intensament per adaptar-se a cada nou instant, i amb això millorarà la seva tendència a absorbir més informació en menys temps. Un balanç entre les expectatives que ens dóna el coneixement del que és estable i l’aprenentatge d’una nova situació, procés del que s’encarrega una hormona anomenada noradrenalina.

No obstant això, i com hem dit abans, una cosa és dir-ho i una altra és fer-ho. L’ansietat ens pot portar al bloqueig i qualsevol aprenentatge es veurà impedit per una mala gestió de les emocions. Per tant, és necessari acceptar la incertesa a les nostres vides sense caure en la preocupació pel que pugui venir, sent conscients que les diferents certeses s’aniran materialitzant i que, si aprenem a cada moment, anirem desenvolupant maneres de gestionar-la. Això reduirà sens dubte les nostres pors i la nostra ansietat, però sens dubte també, serà necessària molta feina prèvia abans d’intentar-ho.

D’altra banda, centrar-nos en el present enlloc de pensar en potencials futurs ha demostrat ser una eina molt eficaç contra els mals de la incertesa. Perquè, com dèiem, el pitjor d’aquesta ansietat nascuda del que desconeixem no és el que vindrà, perquè no se sap què serà, sinó l’expectativa que nosaltres mateixos generem. Aquest mal habita en nosaltres i un aprenentatge aquí i ara pot ser molt revelador a l’hora de reduir l’ansietat davant el que ens és desconegut.

Aquesta feina la podem fer en solitari, però no hauríem de tenir por ni vergonya a demanar ajuda si ens cal. Al nostre entrenador, als nostres companys o a professionals de la salut mental. Perquè és natural sentir por. De fet amb tota probabilitat és el més natural que hi ha en nosaltres. I hem d’aprendre a tenir una relació sana amb ella i no caure en intents d’amagar-la o negar-la. Només acceptant-la i vivint-la començarem a entendre com podem treballar amb ella perquè no ens absorbeixi per complet. I, amb això, aprendre a viure en aquest caos absolut que és la vida. Amb les seves victòries, les seves derrotes, i el que hagi de venir. Sigui el que sigui.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.