BIHUB PATH

maig 21, 2021

La intel·ligència emocional com a qualitat col·lectiva d’un equip

Esports Col·lectius
Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL Certificat en Psicologia d’Alt Rendiment Esportiu

UNIR-SE ARA
318K

És un fet contrastat que la intel·ligència emocional dels treballadors o dels esportistes afecta als resultats que obtenen. No obstant això, tradicionalment la intel·ligència emocional s’ha estudiat més des d’enfocaments individuals que col·lectius. L’any 2012, acadèmics de la Universitat d’Arkansas van descobrir que hi havia una correlació positiva significativa entre la mitjana d’intel·ligència emocional en un grup i la seva cohesió. En la seva recerca, donaven per vàlida la màxima del professor Dee Fink, que diu: “Quan un aprèn sobre si mateix, gairebé inevitablement aprèn també sobre els altres, i viceversa”. Van trobar, a més, que les emocions i els estats d’ànim són contagiosos, de manera que en un grup o col·lectiu que hagi d’aconseguir uns certs objectius, quan compti amb membres amb major consciència sobre les seves emocions existirà entre ells una comunicació més eficaç que revertirà positivament sobre el seu acompliment.

En l’àmbit esportiu, acadèmics estatunidencs també van arribar a la conclusió el 2015 que la intel·ligència emocional afectava la probabilitat d’èxit d’un equip. Dos esportistes que facin la mateixa tasca, si hi ha una càrrega emocional, poden aconseguir resultats molt diferents segons la seva intel·ligència emocional. Si a l’equació se li afegeix el paper de l’entrenador, la personalitat, motivació i les expectatives sobre el seu rendiment tindran una influència clau en l’acompliment del grup. Per això, assenyalaven, que és tan important gestionar les emocions d’un equip adequadament.

Des d’un punt de vista individual, existeixen evidències en nombrosos estudis de la relació positiva entre el rendiment d’un esportista i la seva capacitat per a reconèixer i afrontar estímuls emocionals. No obstant això, en un equip, és necessari que els seus membres cooperin i s’adaptin a les emocions dels companys. On hi ha interacció, i aquesta és imprescindible entre els integrants d’un equip, hi ha respostes emocionals, tan bones com dolentes.

En aquest context, els actes impulsius poden resultar fatals, la qual cosa demostra que la intel·ligència emocional pot marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. El professor de neurologia Josef Parvizien, en el seu article de 2009 on assenyalava biaixos habituals en les ciències cognitives, parla de la necessitat de comprendre el neocòrtex i les àrees subcorticals com dues parts del cervell altament interconnectades i mútuament retroalimentades. Això significa que hi ha una interacció dinàmica entre la cognició (neocórtex) i les emocions. Aquests actes impulsius comentats anteriorment, són fruit d’aquesta retroalimentació de l’emoció i la cognició. Segons Kiverstein i Miller, les emocions que porten a accions impulsives apareixen de manera instantània i es desencadenen quan l’ordre actual s’interromp per un fet percebut del context. Quan això succeeix, el neocòrtex i l’amígdala i altres àrees subcorticals es comuniquen i s’influeixen mitjançant retroaccions, amb el que apareixen en el conscient pensaments que estan impregnats per l’emoció que ha generat la pertorbació. Al seu torn, aquests pensaments confirmen i promouen aquestes i altres emocions; com un peix que es mossega la cua, que desemboca en l’acció impulsiva.

En l’esport, per la seva naturalesa, sobretot en el d’equip, es generen constantment, fins i tot en els entrenaments, emocions fortes agradables i desagradables. L’any 2017, Ye Hoon Leea i Packianathan Chelladuraib van advertir que hi ha casos extrems en els quals la falta de regulació i control de les emocions pot afectar, per exemple, al benestar psicològic dels equips de categories formatives. En la seva recerca, van descobrir que si no existeix un clima en el qual es puguin expressar emocions genuïnes, es tendirà o a ocultar-les o a fingir-les com a forma d’adaptació, la qual cosa pot portar a una dissonància emocional i sentiments de falta d’autenticitat que tindrien una incidència directa sobre la fatiga.

Sobre com fomentar la intel·ligència emocional en grups, Vanessa Urch Druskat i Steven B. Wolff van publicar a Harvard Business Review al 2001 un estudi en el qual s’aportaven una sèrie de claus per a gestionar un col·lectiu o un equip quan els seus membres tenen característiques, circumstàncies i motivacions culturals diferents. El seu estudi partia de la base que no existeixen sistemes de cooperació entre individus que puguin ser implementats en equips diferents per a obtenir efectes similars.

Les condicions que fan que en un equip els seus membres s’involucrin en les tasques amb compromís i motivació depenen de la confiança que s’estableixi entre ells, l’aparició d’una identitat grupal i d’un sentit d’eficàcia col·lectiva. Sense aquestes tres condicions, hi ha grups que podrien funcionar, però segurament ho fan des d’esquemes repressius abans que des del compromís dels integrants de l’equip. En aquest sentit, l’entrenador ha de seguir un estil de lideratge que apel·li a les emocions i motivacions de cada individu, basant-se en l’empatia com la clau per a, mitjançant el seu model, propiciar la confiança necessària per a l’expressió i compartició de les emocions entre la resta del grup.

És important que en l’equip hi hagi una atmosfera i unes normes que desenvolupin la capacitat emocional col·lectiva, això és, la capacitat dels seus membres de donar resposta a situacions emocionalment incòmodes que són les que poden afectar negativament els resultats. Per això és molt més difícil aconseguir que un grup sigui emocionalment intel·ligent que un individu, perquè no caldria abordar només la consciència d’una persona sobre les seves emocions, sinó les interaccions que es produeixen en un grup a diversos nivells.

Per a establir aquestes normes, aquests investigadors defensaven que s’havia de fomentar que els membres de l’equip s’esforcessin a considerar les situacions a les quals s’enfronten des de la posició dels seus companys. Comprensió interpersonal i presa de perspectiva. Si es genera que hi hagi estima i respecte entre els membres d’un equip i es fomenta el suport ens ells, amb aquest esquema de funcionament s’estarà generant més confiança i un major sentit d’identitat grupal.

Una situació que és desitjable evitar seria l’aparició de camarilles. Grups dins de l’equip que creen forts llaços emocionals entre ells, però febles amb la resta. Aquestes situacions no són infreqüents en els vestuaris de les organitzacions esportives. Robert W. Keidel va trobar en els anys 80 que en esports com el futbol americà era habitual l’aparició de subunitats dins de l’equip que acabaven ordenant-se jeràrquicament.

De la mateixa manera, no es pot generar un clima de confiança sense autoavaluació i obtenció de comentaris dels altres. Fins i tot seria útil un feedback que arribi des de l’exterior. És important que els equips siguin conscients de tot el que han aconseguit. Assumir opinions valoratives sobre l’acompliment realitzat serveix per enfortir la capacitat emocional d’enfrontar-se en endavant a informacions complicades i fomenta la resolució proactiva de problemes. Pel que fa a l’atmosfera, l’objectiu és que el grup respongui amb actitud positiva davant els desafiaments que es vagin plantejant. La regulació de les emocions ha d’anar encaminada al fet que les normes afavoreixin l’optimisme sobre les interpretacions negatives. L’ideal és que les emocions es canalitzin entre els membres d’un equip, de l’equip sobre si mateix i de l’equip cap a fora.

En conclusió, una fórmula per a aconseguir aquests estats d’ànim és afavorir que els conflictes dins del grup o les confrontacions de parers es resolguin amb negociacions que donin lloc a solucions mútues. Des de Human Performance, Peter J. Jordan i Ashlea C. Troth van publicar un estudi que assenyalava que quan es presenta una discrepància en una organització a l’hora d’abordar una tasca, els problemes emocionals es presentaran si existeix una amenaça a l’autoestima dels membres. Generalment, la por a no tenir la resposta correcta.

Per tant, és important que les normes estiguin orientades al fet que els membres de l’equip siguin capaços de valorar punts de vista alternatius als seus en la cerca de solucions sense que tinguin por d’equivocar-se. No és estrany que DJ Canary i WR Cupach concloguessin que la integració d’un equip es basa en la capacitat de l’individu per escoltar i digerir les opinions dels altres, i viceversa, amb la finalitat que el resultat sigui beneficiós per tot el grup.

Per posar un exemple, en l’edició de 2020 de l’esdeveniment Sports Tomorrow Congress que organitza el Barça Innovation Hub, l’entrenadora sueca Pia Sundhage, seleccionadora del Brasil, va explicar que promou entre les seves jugadores que es parli cada dia de tot el que ha sortit bé sobre la gespa per poder generar un pensament en positiu, però sobretot va incidir en la capacitat d’adaptar-se als altres. En el seu cas, va confessar que quan va arribar a aquest país la va sorprendre que les jugadores normalment arribessin deu o quinze minuts tard a l’entrenament, però a l’hora d’imposar unes normes estrictes de funcionament, es va adonar que al Brasil no podia fer el mateix que a Suècia perquè eren cultures diferents. Un cas en el qual imposar sense comprendre o conèixer tindria unes conseqüències emocionals negatives per al grup.

 

Xavier Damunt – membre de l’Àrea de Metodologia del FC Barcelona

 

FONTS:

Building the emotional intelligence of groups

Vanessa Urch Druskat y Steven B. Wolff. Harvard Business Review

Examining Positive Affect and Job Performance in Sport Organizations: A Conceptual Model Using an Emotional Intelligence Lens

Matthew Juravich y Kathy Babiak. Journal of Applied Sport Psychology

Emotional intelligence, emotional labor, coach burnout, job satisfaction, and turnover intention in sport leadership

Ye Hoon Leea y Packianathan Chelladuraib. European Sport Management Quarterly

Examining the Relationship Between Emotional Intelligence and Group Cohesion

Amanda Moore y Ketevan Mamiseishvili. Journal of Education for Business

Fostering Emotional and Social Intelligence in Organizations

Craig R. Seal, Richard E Boyatzis, & James R. Bailey. Organization Management Journal

Managing Emotions During Team Problem Solving: Emotional Intelligence and Conflict Resolution

Peter J. Jordan y Ashlea C. Troth. Human Performance

Relational and Episodic Characteristics Associated with Conflict Tactics

Canary, D. J., y Cupach, W. R. Journal of Social and Personal Relationships

Parvizi, J. (2009). Corticocentric myopia: old bias in new cognitive sciences. Science direct.

Kiverstein, J. & Miller, M. (2015). The embodied brain: towards a radical embodied cognitive neuroscience. Frontiers in Human Neuroscience.

 

 

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.