BIHUB PATH

20 març, 2020

LA INFLUÈNCIA DE L’ENTRENADOR EN L’APRENENTATGE DELS FUTBOLISTES. COM DONAR ELS FEEDBACKS A L’ENTRENAMENT

Rendiment Esportiu

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN PSICOLOGIA PER L’ENTRENADOR EN L’ALT RENDIMENT

unirse-ara
318K

La professió d’entrenador o entrenadora no és gens fàcil. A més a més d’un notable coneixement del joc, cal posseir un alt domini d’habilitats pedagògiques per ajudar els jugadors a aprendre millor i més ràpid. Un bon tècnic no només és un dispensador d’instruccions tècniques. També ha de saber com facilitar l’aprenentatge de les persones amb les quals treballa. La informació que no arriba adequadament als jugadors, no serveix.

Sabem que existeixen 5 procediments d’ensenyament diferents que pot utilitzar un entrenador en la seva intervenció1: donar feedbacks (subministrar informació al jugador, informació addicional durant i després de la tasca), mostrar (fer una demostració de com realitzar l’exercici), fer reflexionar (ajudar que els jugadors descobreixin per si mateixos les alternatives d’actuació i prevegin les seves possibles conseqüències), donar pautes (indicar a l’esportista com ha de realitzar un moviment o acció per tenir èxit) i saber dissenyar tasques perquè les resolguin els jugadors (ajustant l’espai, el temps, el nombre de jugadors, les regles…). No tots ells són igual d’útils, depèn de les característiques dels jugadors als quals entrenes.

Un feedback pot ser felicitar l’esportista, informar-lo sobre el que fa correctament i el que no, indicar-li la distància, el temps, la velocitat aconseguida, el percentatge de vegades que ho aconsegueix, etc. El que pretén l’entrenador és que el jugador associï la conducta que ha proposat amb la seva conseqüència. Es tracta de reforçar l’acció escollida per un jugador per resoldre una situació en què ha tingut èxit. Si l’entrenador m’ha dit que això que he fet està bé perquè he aconseguit el que pretenia, ho repetiré, sembla pensar l’esportista. En destacar com ho ha fet de bé ajudem a l’esportista a comprendre què ha de fer en el joc. L’estem ajudant a trobar la solució.

Una recent investigació2 ha analitzat com és la retenció dels feedbacks que subministren els entrenadors per part dels futbolistes. Per fer-ho es va estudiar durant 18 sessions d’entrenament la conducta de 12 entrenadors (8 homes i 4 dones, tots ells amb més de 5 anys d’experiència) i 342 jugadors (246 homes i 96 dones) amb una edat compresa entre els 10 i els 18 anys. Els futbolistes van ser classificats en 4 grups d’acord amb la categoria en la qual competien: nivell local, regional, nacional o internacional. En total, es van analitzar 1728 feedbacks emesos pels entrenadors durant les sessions d’entrenament. Els resultats demostren diverses qüestions de gran rellevància pràctica:

  • En el 65,5% dels feedbacks, els jugadors van tenir dificultats per reproduir completament les instruccions dels entrenadors. És a dir, tan sols el 34,5% dels feedbacks van ser completament retinguts;
  • Com més instruccions diferents subministrava l’entrenador, més petita va ser la retenció del feeedback. La mitjana d’instruccions proporcionada pels entrenadors va ser de 3,96, amb un total de 28,91 paraules.
  • Com més alt és el nivell dels jugadors, més gran és la retenció dels feedbacks.

Les aplicacions pràctiques d’aquest treball apunten que els entrenadors haurien de tenir molt en compte alguns aspectes a l’hora de subministrar informació als jugadors:

1. És molt perillós subministrar massa missatges (feedbacks) als esportistes durant les tasques. L’atenció és limitada i proporcionar molta informació acostuma a provocar que s’oblidin bona part de les instruccions rebudes.

2. El disseny de les sessions hauria d’incloure pocs objectius a assolir. Quant menor sigui l’edat o el nivell dels esportistes és recomanable incloure tan sols 1 o 2 objectius en cada sessió; quan el nivell és més alt se’n pot sumar algun més.

3. Els entrenadors haurien de tenir preparats els feedbacks que donaran per reforçar la consecució dels objectius previstos en la sessió.

4. Els missatges breus, curts i amb un llenguatge comprensible acostumen a arribar millor als jugadors.

5. És recomanable utilitzar una imatge o un exemple per reforçar el que vol aconseguir l’entrenador en l’execució.

 

 

Carlos Lago Peñas

 

[1] Riera, J. (2005). Habilidades en el deporte. Barcelona: INDE.

2 Januário, N., Rosado, A., Mesquita, I., Gallego, J. y Aguilar-Parra, J.M. (2016). Determinants of feedback retenetion in soccer players. Journal of Human Kinetics, 51: 235-241.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.