BIHUB PATH

15 octubre, 2019

LA INFLUÈNCIA DE L’EDAT EN EL RENDIMENT DELS FUTBOLISTES

Rendiment Esportiu
318K

Els esportistes d’elit són cada vegada més grans. Sabem que el nivell més alt de rendiment dels jugadors pot mantenir-se durant més anys que fa algunes dècades. Cada vegada s’entrena millor: els esportistes es cuiden més i la ciència ens ha ajudat a entendre millor què cal fer per equivocar-se menys. Al tennis, per exemple, la mitjana d’edat dels millors 100 jugadors de l’última dècada ha passat de 26,2 anys a un màxim històric de 27,9 anys.1 Al futbol, la mitjana d’edat dels futbolistes que van participar en la Lliga de Campions entre les temporades 1992-1993 i 2017-2018 ha augmentat 1,6 anys, i ha passat de 24,9 a 26,5 anys des de la primera fins a l’última temporada analitzada.2

Tot i això, no sabem tan bé quina és l’edat en la qual els futbolistes arriben al màxim rendiment, ni quant o com disminueix amb el pas del temps a partir d’aquest punt. En algunes investigacions molt recents trobem indicis de la relació entre l’edat i el rendiment al futbol. D’aquests treballs se n’extreuen conclusions molt rellevants:

  • Hi ha una clara pèrdua de rendiment físic en els jugadors més grans de 30 anys en comparació amb els més joves. Després d’analitzar 10 739 jugadors de La Liga espanyola durant la temporada 2017-2018,3 els investigadors van descobrir que la distància total que recorren els jugadors de més de 30 anys és un 2% inferior a la que recorren els més joves. La distància recorreguda, el nombre d’esforços a alta intensitat o esprint i la velocitat màxima també van disminuir de manera significativa, amb percentatges entre el 5% i el 30%. A partir dels 35 anys es produeix una pèrdua radical de rendiment. Es va observar aquesta tendència en totes les posicions específiques, tot i que sembla que la pèrdua de rendiment en els futbolistes que juguen per les bandes (defenses laterals i interiors) no és tan pronunciada. Aquesta evolució del rendiment també s’ha estudiat en jugadors de la Bundesliga4 En els jugadors més grans de 30 anys, en comparació amb els més joves, es va reduir un 3,4% la distància total recorreguda, un 21% el nombre d’esprints (velocitat de més de 6,3 m/s durant almenys 1 segon) i un 12% el nombre de curses ràpides (velocitat de més de 5,0 m/s durant almenys 1 segon).
  • El rendiment tecnicotàctic sembla millor en els jugadors més grans que en els més joves. El percentatge de passades bones és d’un 3% a un 5% més alt en els de més de 30 anys en comparació amb els que tenen entre 16 i 29 anys. És possible que el deteriorament del rendiment físic dels futbolistes no tan joves es compensi amb la millora d’altres habilitats, com la presa de decisions o la intel·ligència al joc. En un altre treball4 se suggereix que la sincronització dels jugadors més veterans a la competició (és a dir, la coordinació dels seus moviments durant el joc) és millor que la dels més joves, i millora amb menys sessions d’entrenament.

 

Dels descobriments d’aquestes investigacions se n’extreuen les següents aplicacions pràctiques:

  1. La fórmula de l’èxit seria combinar joventut i maduresa a la plantilla.
  2. Sembla que cal individualitzar, en la mesura que sigui possible, la preparació dels futbolistes en funció de l’edat: no tots necessiten el mateix per arribar a la millor versió competitiva.
  3. A l’hora de fitxar jugadors, cal tenir en compte les exigències de la posició específica. Pot ser que no només calgui fitxar jugadors molt joves. Seria interessant signar amb jugadors més grans allà on calgui conèixer millor el joc, i amb esportistes més joves allà on s’exigeixi més rendiment físic. A més, és possible que un futbolista amb experiència necessiti menys temps per adaptar-se al nou equip i oferir el nivell més alt des del primer moment.
  4. També pot ser que els clubs hagin d’ajustar el salari dels futbolistes a les expectatives de rendiment en funció de l’edat.
  5. Convé tenir-ho sempre molt en compte: cada jugador és únic, i cal adaptar-se a les seves necessitats.

 

 

Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip

 

Carlos Lago Peñas

 

 

Bibliografia

1 Kovalchik, S. A. (2014). The older they rise the younger they fall: age and performance trends in men’s professional tennis from 1991 to 2012. J. Quant. Anal. Sports 10, 99–107.

2 Kalén, A., Rey, E., de Rellán-Guerra A. S. y Lago-Peñas, C. (2019) Are Soccer Players Older Now Than Before? Aging Trends and Market Value in the Last Three Decades of the UEFA Champions League. Front. Psychol. 10:76.

3 Rey, E., Costa, P. B., Corredoira, F. J. y de Rellán-Guerra, A. S. (2019) Effects of physical match performance in profesional soccer players. J Strength Cond Res. Pendent de publicar.

4 Folgado, H., Gonçalves, B., Sampaio, J. (2018) Positional synchronization affects physical and physiological responses to preseason in professional football (soccer). Res Sports Med. 26(1): 51-63.

 

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.