Els esportistes d’elit són cada vegada més grans. Sabem que el nivell més alt de rendiment dels jugadors pot mantenir-se durant més anys que fa algunes dècades. Cada vegada s’entrena millor: els esportistes es cuiden més i la ciència ens ha ajudat a entendre millor què cal fer per equivocar-se menys. Al tennis, per exemple, la mitjana d’edat dels millors 100 jugadors de l’última dècada ha passat de 26,2 anys a un màxim històric de 27,9 anys.1 Al futbol, la mitjana d’edat dels futbolistes que van participar en la Lliga de Campions entre les temporades 1992-1993 i 2017-2018 ha augmentat 1,6 anys, i ha passat de 24,9 a 26,5 anys des de la primera fins a l’última temporada analitzada.2
Tot i això, no sabem tan bé quina és l’edat en la qual els futbolistes arriben al màxim rendiment, ni quant o com disminueix amb el pas del temps a partir d’aquest punt. En algunes investigacions molt recents trobem indicis de la relació entre l’edat i el rendiment al futbol. D’aquests treballs se n’extreuen conclusions molt rellevants:
Dels descobriments d’aquestes investigacions se n’extreuen les següents aplicacions pràctiques:
Carlos Lago Peñas
Bibliografia
1 Kovalchik, S. A. (2014). The older they rise the younger they fall: age and performance trends in men’s professional tennis from 1991 to 2012. J. Quant. Anal. Sports 10, 99–107.
2 Kalén, A., Rey, E., de Rellán-Guerra A. S. y Lago-Peñas, C. (2019) Are Soccer Players Older Now Than Before? Aging Trends and Market Value in the Last Three Decades of the UEFA Champions League. Front. Psychol. 10:76.
3 Rey, E., Costa, P. B., Corredoira, F. J. y de Rellán-Guerra, A. S. (2019) Effects of physical match performance in profesional soccer players. J Strength Cond Res. Pendent de publicar.
4 Folgado, H., Gonçalves, B., Sampaio, J. (2018) Positional synchronization affects physical and physiological responses to preseason in professional football (soccer). Res Sports Med. 26(1): 51-63.
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
