APUNTA’T AL CERTIFICAT EN PSICOLOGIA D’ALT RENDIMENT ESPORTIU
unirse-araL’èxit dels líders d’un equip té molt a veure amb la seva capacitat d’inspirar i transmetre energia als altres1. Sembla que aquells que són capaços de transmetre confiança en les possibilitats de cada jugador i en l’equip per tenir èxit són molt millors que aquells altres líders que traslladen dubtes o por davant d’un desafiament2.
Una investigació3 ha analitzat com influeix la confiança que té el líder d’un equip en el rendiment i en la confiança de la resta de membres del conjunt. Per fer-ho els investigadors van dissenyar un experiment en què van manipular en dues sessions d’entrenament el nivell de confiança que mostrava el líder de l’equip en la seva relació amb la resta de companys. Es tractava de resoldre amb rapidesa una tasca de passada i una altra de dribbling i finalitzan amb un gol. La mostra la van integrar 144 jugadors de 12 a 17 anys (edat mitjana de 14,2 anys i 7,9 anys de pràctica acumulada) que es van distribuir aleatòriament en 36 grups de 4 jugadors. A cada equip se li va assignar posteriorment un líder, que no era conegut prèviament pels participants. En la primera sessió, les intervencions del líder de l’equip es van orientar perquè demostrés un nivell de confiança neutral: no va animar els seus companys d’equip, ni va expressar cap sentiment positiu o negatiu envers els altres. En la segona sessió es van distribuir els equips en tres grups en correspondència amb el nivell de confiança mostrat pel líder de l’equip:
Neutral – El líder va actuar exactament igual que en la primera sessió.
Alt – El líder va demostrar un llenguatge corporal positiu (entusiasme, confiança) en la capacitat de l’equip per completar les tasques previstes amb missatges positius individuals (per exemple: “bona passada”, “continua així”, “bon control de la pilota”) i col·lectius (per exemple, “ben jugat, equip”, “continueu així i guanyarem la competició”).
Baix – el líder va proposar un llenguatge corporal de descoratjament (gemecs, ajupint el cap) i va proporcionar missatges individuals i col·lectius negatius als seus companys d’equip (per exemple: “el teu nivell de rendiment és pobre, la meva àvia ho faria millor”, “novament un mal control”, “que sort has tingut”, “amb aquest equip mai no aconseguirem guanyar”).
Quan es van comparar els rendiments aconseguits en la primera i la segona sessió, es va constatar que quan el líder de l’equip mostrava una confiança alta en les capacitats individuals i col·lectives dels membres del grup va millorar de forma significativa:
Al contrari, una confiança baixa per part del líder de l’equip va provocar pitjors valors en els tres aspectes anteriors.
Així doncs, sembla que els líders que confessen la seva creença en “nosaltres” són capaços d’aconseguir una major identificació dels membres de l’equip amb el grup, el que pot conduir a un millor rendiment individual i col·lectiu. La confiança que el líder trasllada millora la percepció d’autoeficàcia individual i col·lectiva.
En qualsevol cas, convé recordar que les necessitats psicològiques en un equip demanen cobrir almenys cinc tipus de lideratge4: el líder social (el que crea un ambient de treball que afavoreix l’aprenentatge i el rendiment), el líder anímic (el que és capaç de canviar l’estat d’ànim de l’equip), el líder que exemplifica el compromís (el que demostra a la resta de membres de l’equip que allò que demana l’entrenador és possible), el líder estratègic (el que suposa la prolongació de l’entrenador al camp) i el líder resolutiu (el que mitjançant el seu talent resol les situacions delicades dels partits).
Carlos Lago Peñas
Referències:
1 Bass BM, Riggio RE. Transformational leadership. 2nd edn. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, 2006.
2 Fransen K, Coffee P, Vanbeselaere N, Slater M, De Cuyper B, Boen F. The impact of athlete leaders on team members’ team outcome confidence: a test of mediation by team identification and collective efficacy. Sport Psychol 2014, 28: 347–360.
3 Fransen K, Steffens N, Haslam S.A., Vanbeselaere N, Vande Broek G, Boen F. We will be champions: Leaders’ confidence in ‘us’ inspires team members’ team confidence and performance. Scand J Med Sci Sports 2016, 26: 1455-1469.
4 Marí, P. Liderar equipos comprometidos. Barcelona: Plataforma Empresa, 2017.
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
