BIHUB PATH

31 desembre, 2019

LA FORMACIÓ CONTÍNUA DEL FUTBOLISTA, A DEBAT AL BIH

Events

APUNTA’T AL BARÇA FOOTBALL COACH SUMMIT 2020 - 3° EDICIÓ

unirse-ara
318K

En el marc del Barça Football Coach Summit, els entrenadors Nenad Bjelica (Dinamo del Zagreb), Franc Artiga (FC Barcelona Juvenil A), Juan Carlos Unzué (ex-Girona FC), Jagoba Arrasate (CA Osasuna) Michel Sánchez (SD Osca) i Lluís Cortés (FC Barcelona femení) han debatut sobre les possibilitats i el marge de millora que té el jugador de futbol professional durant la seva carrera.

El tècnic croat va obrir la xerrada referint-se a les dades constatables per percebre la millora dels jugadors. La cotització del seu equip, va explicar, s’ha incrementat en cent milions d’euros en els últims anys. Una cotització que s’ha aconseguit aplicant el seu sistema de treball basat en 14 punts que abasten totes les facetes del grup humà que té assignat.

Inculcar un model

Sobre els conceptes esportius, Bjelica va admetre que durant l’any, amb un partit cada tres dies, no pot inocular la seva idea ni els automatismes de joc a la plantilla. Per això, totes les nocions de la seva filosofia les transmet en la pretemporada, on no hi ha un sol exercici, ni tan sols la carrera contínua, que es realitzi sense pilota. Tanmateix, per a molts jugadors, tal com li van confessar, aquests stages estiuencs van ser els més durs de les seves respectives carreres.

La resta de la temporada, la possibilitat de millorar, va continuar l’entrenador del Dinamo de Zagreb, implica cuidar el factor humà. La motivació de la plantilla la manté amb rotacions, assignant un protagonisme a la major part de jugadors repartit en les tres competicions que afronta. D’aquesta manera, en el tracte personal, aconsegueix quelcom que va aprendre de Ginés Meléndez a l’Albacete, tenir el jugador sempre “en deute” amb ell. No hi ha via més ràpida, va concloure, perquè un futbolista estigui “centrat i disciplinat” i, ara en paraules de Miguel Ángel Lotina, sobre la gespa posi en pràctica “no fer coses excepcionals, sinó fer les simples perfectament”.

 

Des de les categories inferiors

Franc Artiga va afrontar la qüestió des de l’angle de les categories formatives, on més important és que el jugador millori abans de convertir-se en professional. De fet, va reconèixer que quan torna a trobar-se amb els seus pupils anys més tard, tots li recorden detalls que van aprendre a les seves ordres en lloc dels trofeus que van guanyar, cosa que, d’altra banda, és l’objectiu permanent d’aquest esport a totes les edats, va puntualitzar.

L’aspecte més important per a la instrucció i progrés del futbolista que va explicar, van ser els exercicis d’entrenament de Situacions Simulades Preferencials. Aquí ensenya a preveure quan hi haurà una pèrdua o una recuperació i de manera interioritzada posicionar-se, és a dir, en les seves pròpies paraules, “aprendre a viure el partit”.

 

Comunicació amb la plantilla

Juan Carlos Unzué es va centrar en com es transmeten a un jugador els codis necessaris per a la seva millora. Des de la seva experiència que, a més d’entrenador del Girona, Celta de Vigo i Numància, també va ser assistent de Frank Rijkaard i segon de Pep Guardiola i Luis Enrique al FC Barcelona, va assegurar que el més difícil per a l’entrenador és “que li facin cas”.

Tanmateix, aquesta és la seva principal funció. L’entrenador és, va dir, “un facilitador d’informació per ser més efectius i dominar més el joc”. En aquest paper, tan important és encertar quan es donen unes instruccions precises i el jugador veu que funcionen, com ho és no interferir quan es creen sinergies positives entre els mateixos jugadors encara que modifiquin la idea original o l’esquema preferit del tècnic.

En aquesta faceta, va subratllar la impressió que li va causar ser testimoni dels mètodes de Johan Cruyff, a les ordres del qual va estar entre 1988 i 1991. L’entrenador holandès en xerrades individuals, va revelar, era capaç de convèncer un jugador que era útil a l’equip només romanent quiet sense pilota en un lloc determinat del camp. Si es té un bon discurs, com era el cas de l’holandès, el futbolista, encara que sigui dels millors del món, seguirà les instruccions perquè és el primer que entén que si millora aconseguirà també els seus objectius individuals, va sentenciar.

 

Cas pràctic

Un exemple de millora i desenvolupament d’un jugador ja format el va aportar Arrasate. El tècnic de l’Osasuna va comentar els detalls de la gestió del davanter centre titular del seu equip, l’argentí Chimy Ávila. Per a l’entrenador, va ser important des de la primera impressió que li va donar la persona quan va parlar amb ell per telèfon, en el primer contacte, així com veure amb qui es relaciona de la plantilla, com viu, la seva adaptació a la ciutat i la influència que exerceixen els que l’envolten, siguin la família o els representants, sempre impacients per a la revaloració del seu client, va assenyalar.

Sobre el joc, va assegurar que fins que no el va veure entrenar dia a dia no va poder formar-se una opinió completa del potencial del futbolista independentment de tots els vídeos i informes que ja havia estudiat. En aquest punt, encara que el rendiment pugui ser òptim, va admetre, “no ens podem conformar”. En aquest cas concret, va emprar el somni del jugador de debutar amb “l’albiceleste” per plantejar-li reptes. Amb aquest objectiu, “era més receptiu” i es va poder desenvolupar un treball tècnic extraordinari a més a més de replantejar-li les seves decisions durant el joc. Com va assenyalar en aquest cas específic, “als davanters els costa veure el benefici per als altres”. Per a tot aquest procés, va finalitzar, hi ha una paraula clau de principi a fi: “empatia”.

 

Treballar el compromís

Més enllà de la motivació, Michel Sánchez va explicar com treballa en la cohesió del grup. D’entrada, la plantilla s’estructura en cercle, no en una piràmide jerarquitzada. Això vol dir, va afegir, que des dels ajudants de material, als tècnics i naturalment els jugadors són tots al mateix pla. Encara a risc que aquest plantejament degeneri en un excés de confiança, Michel aposta per ell perquè creu en la relació “de tu a tu”, i en el feedback entre entrenador i jugador. El seu principi fonamental perquè funcioni és no enganyar mai un jugador i procurar que cap correcció s’interpreti com a recriminació.

En les facetes tècniques, va recordar el més elemental: que el futbol és un joc. Per això no hi ha més secret perquè els futbolistes rendeixin que aconseguir que en jugar es diverteixin i aprenguin. Sota aquesta premissa, el futbolista no és que pugui millorar, sinó que “ha de fer-ho”. Modificar contínuament el seu rendiment, en el llarg termini, Michel entén, que no dóna problemes si s’ha aconseguit que l’esportista, hagi entès que així està millorant ell i conjuntament la plantilla.

 

Matisos del futbol femení

Lluís Cortés va rebutjar que hi hagi una oposició entre els conceptes de guanyar i formar. Des de la seva experiència, no hi ha cap més forma de guanyar que no exigeixi formar. En la seva situació, malgrat tot, per aconseguir aquesta millora amb dones s’enfronta a uns reptes diferents dels que presenta el futbol masculí.

En primer lloc, va enumerar, les noies han començat a jugar al futbol de mitjana més tard que els homes. Els tècnics que les han anades formant, va confessar, han estat en moltes ocasions els que no han trobat equips masculins, és a dir, els de menys nivell. D’altra banda, quan elles arriben a professionals es troben en competicions de gran desigualtat. En categories inferiors, les jugadores top no han experimentat l’exigència competitiva.

Al mateix temps, ha recordat que la dona és diferent psicològicament i fisiològicament. En els pros, compta amb un capital humà que per norma es forma de jugadores més obedients, més predisposades i més agraïdes. En aquest clima, ha estat possible establir una comunicació per corregir errors i reforçar els encerts fent servir com a eina una aplicació en què totes les seves jugadores puguin opinar.

 

Autonomia, creativitat i competició

Finalment, en una taula rodona, els entrenadors van discutir diversos aspectes tècnics als quals s’enfronten al dia a dia. El més destacat va ser la gestió del talent en el grup i si els futbolistes més creatius mereixen una exigència més laxa en determinades fases del joc. Bjelica va reconèixer que de vegades cal “tapar-se els ulls” amb els futbolistes més talentosos perquè “facin coses especials”.

Arrasate i Michel, tanmateix, van discrepar. Per al primer, la creativitat “és una cosa molt relativa” i creu que els entrenadors valoren més altres acompliments del jugador sobre el camp que els “creatius”. Michel només entén que un jugador inventi, si ho permet el desenvolupament col·lectiu que l’habilita per intentar-ho, mentre que Unzué, d’altra banda, va recordar que a la seva època de jugador només s’entrenava tàcticament la defensa, l’atac no es tocava per a “no coartar”, precisament, la creativitat.

 

 

L’equip Barça Innovation Hub

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.