BIHUB PATH

31 gener, 2020

LA COMUNICACIÓ INTERNA ENTRE EL COS MÈDIC I L’ENTRENADOR ÉS CLAU

Salut i Benestar

Apunta’t al Certificat en Metge d’Equip – Conceptes essencials

unirse-ara
318K

Durant les últimes dues dècades, la ràtio de lesions musculars i l’assistència dels jugadors a les sessions d’entrenament i partits de competició s’ha mantingut estable en el futbol masculí professional. 1,2 Les estratègies de prevenció que intenten reduir els riscs de lesió, no han aconseguit un descens significatiu en la taxa de lesions. 3

Els responsables mèdics dels clubs que van participar al UEFA Elit Club Injury Study suggereixen que els factors de risc més importants que poden provocar una lesió són els següents:

  • La càrrega d’entrenament i competició a la qual estan sotmesos els jugadors.
  • El benestar del futbolista.
  • La qualitat de la comunicació interna dins dels equips.
  • L’estil de direcció de l’entrenador principal.

Una recent investigació4 acaba de demostrar la importància de la comunicació interna als equips de futbol d’alt nivell i com està correlacionada amb les lesions i la disponibilitat dels jugadors per entrenar i competir. L’estudi, publicat a la revista British Journal of Sports Medicine el 2019, es va basar en l’anàlisi de 36 equips d’elit de 17 països europeus diferents durant els anys 2012 a 2016. Un membre del cos mèdic de cada club va respondre a un qüestionari per descriure la seva valoració de la qualitat de la comunicació interna dins del seu club. La qualitat de la comunicació es va classificar en una escala de Likert de 5 punts des de “gens bona” (puntuació = 1) a “molt, molt bona” (puntuació = 5). La qualitat de la comunicació es va avaluar en les relacions internes entre el cos mèdic (metges i fisioterapeutes) i entre el cos mèdic i l’entrenador principal, el cos mèdic i els preparadors físics, el cos mèdic i el director esportiu i entre el cos mèdic i el president/junta directiva. Els resultats són molt interessants. En global, una bona comunicació interna dins dels clubs (puntuació = 5) va estar correlacionada amb un menor nombre de lesions (rs=0,31, p=0,007); una baixa incidència de lesions greus (rs=0,32, p=0,005), i una major disponibilitat dels jugadors per entrenar (rs=0,31, p=0,006) i disputar partits (rs=0,27, p=0,048). La millor comunicació es va produir dins del cos mèdic (entre els metges i els fisioterapeutes) amb una mitjana de 4,5 punts (rang de 2 a 5). La comunicació entre altres membres de l’equip va oscil·lar entre 3,4 i 3,9 (rang d’1 a 5 per tothom).

La comunicació entre l’entrenador principal i el cos mèdic va ser la que més influència va tenir en la taxa de lesions i en la disponibilitat dels futbolistes per entrenar i competir. Els equips amb una baixa qualitat en la comunicació interna (puntuacions 1-2) van tenir un 5% – 8% menys d’assistència als entrenaments (76% vs. 83%, p=0,001), i una menor disponibilitat per disputar partits (82% vs. 88%, p=0,004) comparat amb els equips amb un moderat o bon nivell en la qualitat de la seva comunicació interna (puntuacions 3-5).

Algunes dades més. El nombre total de dies d’absència dels jugadors als equips amb un baix, mitjà o bon nivell de comunicació interna entre el cos mèdic i els preparadors físics va ser de 184, 127 i 106, respectivament; pel que fa a la relació entre el cos mèdic i president/junta directiva va ser de 148, 127 i 107, respectivament i per a la relació entre el cos mèdic i el director esportiu de 147, 140 i 107, respectivament.

Les aplicacions pràctiques suggereixen que cal prestar molta atenció a formar un bon equip de treball. Generar un bon clima laboral dins del club sembla imprescindible i cal respectar la intervenció dels altres. Els entrenadors haurien de preguntar i mostrar interès pel treball de la resta de l’equip tècnic. Sembla raonable dissenyar protocols de comunicació interna (canals, calendari de reunions, ubicació en la setmana, informes a presentar…) per afavorir la interacció positiva dels membres del cos tècnic.

 

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències:

1 Ekstrand J, Hägglund M, Kristenson K, et al. Fewer ligament injuries but no preventive effect on muscle injuries and severe injuries: an 11-year follow-up of the UEFA Champions League injury study. Br J Sports Med 2013; 47:732–7.

2 Ekstrand J, Waldén M, Hägglund M. Hamstring injuries have increased by 4% annually in men’s professional football, since 2001: a 13-year longitudinal analysis of the UEFA Elite Club injury study. Br J Sports Med 2016; 50:731–7.

3 Ekstrand J. Preventing injuries in professional football: thinking bigger and working together. Br J Sports Med 2016; 50:709–10

4 Ekstrand J, Lundqvist D, Davison M, et al. Communication quality between the medical team and the head coach/manager is associated with injury burden and player availability in elite football clubs Br J Sports Med 2019; 53: 304-308.

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.