BIHUB PATH

8 abril, 2019

LA INFLUÈNCIA DE LA PERCEPCIÓ SUBJECTIVA DE L’ESFORÇ SOBRE L’ENTRENAMENT I LA COMPETICIÓ AL FUTBOL

Rendiment Esportiu
Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Esports Col·lectius
160K

El control de la càrrega d’entrenament és una de les eines fonamentals per optimitzar el rendiment, tant dels esportistes d’alt nivell en general com el dels futbolistes en particular. Aquest control no inclou només les exigències més purament condicionals o biològiques, sinó també les psicològiques, i això és el que permet individualitzar i adaptar els processos d’entrenament i recuperació.

Un dels recursos utilitzats per fer el seguiment és l’anomenada “percepció subjectiva de l’esforç” (PSE), una senzilla escala basada en la sensació personal de fatiga i intensitat de l’esforç que sent l’esportista. Molts estudis n’han demostrat la validesa en observar la relació que tenia amb altres variables de càrrega interna, com ara la concentració de lactat en sang o la freqüència cardíaca (Moalla et al, 2016; Sánchez-Sánchez et al., 2017). Tanmateix, fins fa un temps, en l’àmbit científic hi havia un cert interès sobre la seva aplicació pràctica i sobre la relació que tenia amb altres paràmetres de càrrega com ara el temps d’entrenament, especialment a alta intensitat (Malone, 2018; Murray, 2017).

Dos estudis, en els quals va participar Antonio Gómez, preparador físic del primer equip del FC Barcelona, es van proposar omplir aquestes llacunes. L’enfocament d’un d’ells va permetre comprovar, a més, si hi havia diferències pel que fa a la càrrega d’entrenaments entre equips d’elit i subelit (primera i segona divisió) i si el rendiment condicional (la distància recorreguda pels jugadors en un partit, especialment a alta velocitat) es relacionava amb uns resultats millors en competició. Els resultats es van publicar a la Revista de Psicología del Deporte i a la revista Anales de Psicología.

 

Un treball pioner

En el treball principal es van estudiar les plantilles d’un equip de la Premier League i d’un altre de la Championship Division (equivalents a la primera i la segona divisió a Espanya) durant aproximadament vint setmanes. Es van avaluar tots els entrenaments a través de variables com ara el temps total de les sessions, el percentatge de temps d’entrenament a alta intensitat, la freqüència cardíaca i la mateixa PSE. A més, mitjançant un sistema multicàmera es van recollir les dades de distància recorreguda per cada jugador durant els partits de competició, així com la distància recorreguda a alta velocitat (>19,8 km/h). “Era la primera vegada que es feia un estudi d’aquest tipus que relacionés aquestes variables en el futbol”, explica Antonio Gómez.

En analitzar com es relacionaven les dades entre si, es va comprovar que la PSE es correlacionava de manera significativa amb totes les variables dels entrenaments: el temps total, el temps d’entrenament a alta intensitat i la freqüència cardíaca mitjana. “Amb això s’ha demostrat que es tracta d’una eina senzilla, fiable i gratuïtaper quantificar la càrrega d’entrenament”, assegura Gómez.

A més, van observar que la PSE era més elevada en l’equip de subelit respecte al d’elit, igual que ho eren les distàncies recorregudes a cada partit, tant en metres totals com en els efectuats a alta velocitat. Respecte d’això últim, en estudis anteriors s’havien trobat resultats contradictoris, tant en un com en l’altre sentit. “Hi ha molts factors que poden afectar la distribució de l’esforç”, reconeix Gómez, “a favor del nostre estudi hi ha el fet que les dues plantilles seguien la mateixa metodologia d’entrenament i amb el mateix equip tècnic d’entrenadors i preparadors físics. Ens convida a pensar que el nivell tecnicotàctic més elevat dels futbolistes en el nivell superior els permet dosificar, en certa mesura, l’esforç”.

Una sorpresa de la investigació va arribar en analitzar per primera vegada la relació entre aquestes distàncies recorregudes durant els partits i el resultat final de cada trobada. En general, les distàncies són superiors als partits que acaben amb victòria, tot i que el segon treball no va poder confirmar aquesta associació. Tampoc amb la PSE. “En realitat, a causa del caràcter estocàstic i multidimensional dels esdeveniments de l’esport del futbol, no hi ha cap variable d’entrenament que s’hagi mostrat relacionada amb el resultat en competició d’una manera prou clara”, reconeix Gómez. El que sí que demostren les dades és que una càrrega més elevada com aquella que tenen els jugadors de subelit no incideix negativament en el seu rendiment. “Això significa que pot haver-hi un marge per millorar l’entrenament; no necessàriament per entrenar més, sinó millor, ajustant, per exemple, la variabilitat i la interconnexió de les situacions d’entrenament”.

 

Conclusions i futur de les investigacions

La conclusió principal d’aquests estudis va ser que la percepció subjectiva de l’esforç és una eina no només senzilla, sinó també molt fiable per quantificar la càrrega d’entrenament. “Actualment la utilitzem a tot el club com una variable que ens informa sobre la càrrega interna —l’efecte sobre l’organisme— de tot el procés d’entrenament. A més, la complementem amb dades precedents de GPS, que ens donen mesures objectives sobre la càrrega externa —la quantitat de treball—”.

 

A partir d’aquest seguiment, els estudis no s’aturen. “Un dels àmbits actuals dins de la investigació en el futbol en el club és establir la relació exacta que hi ha entre aquesta percepció de l’esforç i cada una de les variables mesurades per GPS, ja sigui la distància recorreguda, la distància en esprint, la potència metabòlica o el nombre d’acceleracions màximes, entre altres. Ara estem en aquest punt, continuem avançant…”, conclou Gómez.

Referències:

Malone, S., Mendes, B., Hughes, B., Roe, M., Devenney, S., Collins, K., & Owen, A. (2018). “Decrements in neuromuscular performance and increases in creatine kinase impact training outputs in elite soccer players”. The Journal of Strength & Conditioning Research, 32(5), 1342-1351.

Moalla, W., Fessi, M. S., Farhat, F., Nouira, S., Wong, D. P., & Dupont, G. (2016). “Relationship between daily training load and psychometric status of professional soccer players”. Research in Sports Medicine, 24(4), 387-394.

Murray, N. B., Gabbett, T. J., & Townshend, A. D. (2017). “The use of relative speed zones in Australian football: are we really measuring what we think we are?”. International journal of sports physiology and performance, 13(4), 442-451.

Sánchez-Sánchez, J., Hernández, D., Casamichana, D., Martínez-Salazar, C., Ramírez-Campillo, R., & Sampaio, J. (2017). “Heart rate, technical performance, and session-RPE in elite youth soccer small-sided games played with wildcard players”. The Journal of Strength & Conditioning Research31(10), 2678-2685.

 

L’equip Barça Innovation Hub

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.