BIHUB PATH

maig 2, 2022

Fan Engagement i Big Data

Assignar diferents hores d’arribada als aficionats segons el seu perfil per optimitzar el rendiment de l’estadi

By .

En l’esport, l’assistència de públic a un estadi és crucial. D’una banda, suposa un indicador indirecte de la reputació del club i és clau per a l’obtenció de beneficis econòmics. D’altra banda, el públic, amb els seus càntics i crits, millora l’atmosfera de l’estadi i contribueix al rendiment de l’equip local. Un estudi de Fabian Wunderlich, de l’Escola Superior d’Esports d’Alemanya, sobre els partits que s’han jugat sense públic a conseqüència de la pandèmia, va trobar que, sense aficionats, els equips locals van guanyar un 43% en comparació amb el 45% de vegades que ho feien durant la dècada anterior. El mateix va succeir amb les victòries a domicili. Amb les graderies buides, les victòries visitants van ser d’un 32% en comparació amb el 28% anterior. 

A l’hora de convocar a cada esdeveniment a milers de persones, és fonamental potenciar l’experiència de l’aficionat que assisteix a l’estadi. Perquè aquesta sigui plenament satisfactòria, un dels pilars és que sigui còmoda, com mostra l’enquesta Fan Engagement de Deloitte de 2018 on la majoria dels aficionats va afirmar que esperaven que l’estadi fos segur, còmode i net. Hi ha accions fonamentals per millorar l’experiència de l’espectador com facilitar-los els accessos, eliminar llargues cues, esperes, colls d’ampolla i aglomeracions, oferir serveis i productes adequats a la seva demanda i garantir la seva seguretat. Fins i tot poden plantejar-se casos excepcionals, com una pandèmia o la realització d’obres en un estadi, que ho posin encara més difícil. Per això, l’organització de grans esdeveniments en l’actualitat passa per l’ús d’eines predictives de l’assistència per a poder optimitzar les prestacions de la instal·lació en qualsevol context que pugui donar-se el dia de l’esdeveniment

També és important la qualitat del joc percebuda. La taxa d’ocupació d’un estadi influeix directament en aquesta sensació, un aspecte vital de cara a les retransmissions i el màrqueting esportiu. 

Tradicionalment, per predir les assistències als estadis s’han tingut en compte dues variables: la reputació del rival i el nivell de la competició. En l’actualitat, aquest pronòstic és molt més sofisticat i la recollida d’informació comença amb les característiques del partit. Hi ha una àmplia literatura científica sobre què és el que porta als aficionats a l’estadi, si el valor de la marca del rival, si l’impredictible del resultat o la possibilitat matemàtica d’obtenir títols o classificacions per a altres competicions, però es tracta de dades que només poden valorar-se segons la idiosincràsia de cada institució. 

De la mateixa manera, les característiques de la demanda cal valorar-les des d’aspectes tan dispars com la morfologia de cada ciutat. Per exemple, tot canvia si un estadi està als afores o en el centre mateix del nucli urbà. Un dels majors problemes a les ciutats estatunidenques que tenen alguna franquícia de beisbol o futbol americà són les despeses indirectes que l’activitat de l’estadi li genera a la ciutat, no només en el manteniment d’infraestructures, sinó també en els embussos de trànsit que es generen per acudir a recintes que generalment estan en la perifèria, o els problemes en l’estacionament de vehicles. És un problema que es reprodueix quan en els estadis se celebren concerts o un altre tipus d’esdeveniments, no només en els esportius. 

En el cas del Camp Nou, aquest es troba en un dels barris cèntrics de Barcelona, cosa poc habitual en instal·lacions de la seva magnitud tant a Europa com en el món. Amb l’objectiu de desenvolupar eines predictives per a la gestió de l’estadi, el club està embarcat en el projecte IoTwins juntament amb BSC (Barcelona Supercomputing Center) per realitzar un pilot d’un bessó digital del Camp Nou que analitzi el moviment de persones en les instal·lacions i els seus voltants. En aquest context, un dels resultats de la col·laboració ha estat la recerca When are they coming? Understanding and forecasting the timeline of arrivals at FC Barcelona stadium on match days, de Feliu Serra Burriel, Fernando Cucchietti, Pedro Delicado, Eduardo Graells Garrido, Alex Gil i Imanol Eguskiza que estudia el comportament dels assistents a l’estadi en funció de variables com el seu perfil com aficionat (soci, turista, comprador ocasional) i variables com el clima i altres condicionants. El treball es va publicar en el Journal of Sports Economics i es va presentar en la conferència Sloan Sports Conference de 2022

En aquesta recerca, mitjançant un mapatge del comportament de l’aficionat amb un sistema holístic, s’han tractat d’identificar patrons de moviment. Per millorar la mobilitat i seguretat dins de l’estadi, es poden identificar les zones que estaran més concorregudes o els accessos que poden ser ineficients o infrautilitzats. La seva utilitat immediata seria, per exemple, poder identificar aquells accessos en els quals hi ha menys cues per poder reduir els temps d’entrada i l’acumulació de persones. 

En el FC Barcelona, bona part de les localitats les ocupen els socis mitjançant una quota anual. El club, no obstant això, mai sap quants d’aquests socis acudiran fins el mateix dia del partit. Per poder alliberar entrades corresponents a les localitats de socis que no es presentin, existeix un sistema de reemborsament al soci si aquest anuncia amb antelació que no hi assistirà. Per a la gestió de l’estadi, el club necessita un pronòstic no sols de l’afluència al camp el dia del partit, sinó també de la no assistència de socis. 

Per realitzar l’estudi s’han tingut en compte les dades del FC Barcelona en les quatre últimes temporades. Encara que hi havia més dades disponibles des de fa anys, han canviat les característiques dels equips rivals i altres situacions i escenaris que afecten l’assistència a l’estadi. Les dades provenen d’un total de 108 partits disputats entre les temporades 2016-17 i 2019-20, encara que es van excloure els enfrontaments que es van disputar sense públic a conseqüència de la pandèmia. L’estudi va identificar, preservant la seva privacitat, a cada persona que accedia a les instal·lacions i el temps des que va obtenir les entrades, en un recinte que té capacitat per 99.354 assistents, més de 100 portes, 6 pisos i 292 entrades. 

Amb les dades d’aquesta recerca es pot pronosticar un cronograma d’arribades a l’estadi amb 72 hores d’antelació. 

En els resultats de l’estudi es va observar que, en els partits que no estan inclosos en els abonaments de tota la temporada, com el trofeu Gamper o els partits de la Supercopa, el públic tendeix a arribar molt abans. La majoria dels aficionats que van comprar entrada es van presentar amb força antelació i no es va produir l’habitual pic d’afluència instants abans de començar el partit. També es van trobar diferències entre els abonats i els espectadors que compren una entrada. Aquests últims arriben a l’estadi, de mitjana, amb 44 minuts d’antelació mentre que els socis es presenten amb una mitjana de 20 minuts abans del començament. 

Per al tractament de les dades de la recerca es van emprar dues covariables: les atemporals, com les característiques del partit, dia de la setmana, hora de la trobada, si és un rival directe o un derbi, que són factors que es coneixen per endavant; i les que canvien amb el temps, com el nombre de localitats disponibles o les entrades venudes dies abans del partit. A més, es va apreciar que, per exemple, la meteorologia també hi afecta. Si hi ha pluja, hi ha un efecte negatiu en l’assistència al voltant de 8.500 espectadors menys. 

Aquests resultats obren la porta a la creació d’una eina per establir horaris d’arribada als visitants. Seria la millor manera d’evitar zones d’amuntegament o proximitat innecessària entre les persones i d’establir així les condicions per optimitzar el rendiment econòmic d’un estadi. Si coneixem les preferències dels aficionats, es pot segregar al públic segons la seva hora d’entrada. 

D’aquesta manera, els clubs també podran maximitzar ingressos. Aquells espectadors que compren les entrades i arriben amb més antelació a l’estadi, són més propensos a gastar més diners en marxandatge, poden tenir més espai per passejar per les instal·lacions i tenir a l’abast una oferta de productes adequats a la seva demanda. Els socis, per part seva, podrien entrar de forma més directa. 

L’eina també seria vàlida per gestionar situacions de limitacions d’aforament com les que s’acaben de viure amb la COVID o la realització d’obres a l’estadi. Igualment, amb aquestes dades, la gestió d’espais es pot ampliar a altres instal·lacions de la ciutat, com els aeroports o les estacions de tren, on també s’ofereixen uns serveis comercials i es produeixen pics d’assistència en els horaris d’arribada i sortida dels transports. En definitiva, serviria per racionalitzar i facilitar la mobilitat urbana en els seus punts més congestionats i incòmodes, així com maximitzar-ne els ingressos.

This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 857191

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.