BIHUB PATH

desembre 4, 2020

Gil Rodas: “Els serveis mèdics del Barça hem de ser prudents, però mai conservadors”

Salut i Benestar

APUNTA’T AL Certificat en Metge d’Equip

unirse - ara
318K

La seva missió al Barça és treballar fora de la immediatesa del dia a dia. No mirar el pròxim partit ni la següent temporada, sinó mitjançant el mètode científic mirar més enllà, d’aquí a una dècada. Gil Rodas, responsable mèdic de Barça Innovation Hub, va assentar les bases d’un model de gestió en l’àmbit de R+D+I de la medicina esportiva pioner en el món i que ha establert pautes per a la conservació de la salut dels esportistes i l’optimització del seu rendiment. El Dr. Rodas (conjuntament amb el seu equip) intenta resoldre preguntes sobre la medicina de l’esport que es van plantejar fa dues dècades i ajuda a plantejar i a pensar en els problemes que resoldran els que vinguin d’aquí a vint anys.

 

Quan es va produir en el FC Barcelona el pas de la mentalitat tradicional a abordar l’esport des de mètodes científics?

El gran canvi es va produir la temporada 2003-2004. Des d’aquest moment es va posar la primera pedra per crear un equip multidisciplinari tant dins com fora del terreny de joc acompanyat sempre d’evidència científica. Com a metge del FC Barcelona havia estat quatre anys en el primer equip de futbol i nou en el de bàsquet. Però va ser l’any 2016 quan vam tenir l’oportunitat de muntar un projecte del qual portàvem parlant un temps. La idea era: unir l’experiència en el camp amb els experts en la investigació.

En el món de l’esport hi ha dos fenòmens o realitats. El professional, en el dia a dia no pot aixecar el cap, i els experts fan molta ciència, però desconeixen la pràctica diària i el que aquesta exigeix. Vam voler aprofitar la gent que havia estat a la banqueta, que coneixia els problemes del club, i en conjunció amb l’ajuda d’experts científics, portar el seu treball al terreny científic.

Els científics són en un laboratori. Per donar respostes necessiten bones preguntes i que s’acostin a la realitat. Per això és important acostar la ciència a professionals, que han viscut la pressió diària de la banqueta. Un àmbit diferent del de la ciència però que poden complementar-se. A partir d’aquí, fem guies que després difonem perquè arribin a tothom. Ara, passat el temps, hem vist com l’NBA ja no només ha vingut a contractar jugadors, també fitxen professionals del club (metges, preparadors físics, etc.) que havien desenvolupat aquesta mentalitat científic-pràctica i que inculquen amb nou coneixement.

Què va motivar el canvi?

En el nostre treball del dia a dia vam veure que hi havia un problema amb una freqüència aclaparadora: les lesions musculars i tendinoses. Vam anar a veure els nombrosos experts de múscul i tendó del món. No tenien més coneixement que el nostre perquè no hi ha hagut, un gran desenvolupament de la medicina aplicada a l’esport.

Vam veure que érem uns clients buscant experts per tot el món i, en aquesta situació, vam caure en què els experts probablement érem nosaltres, que estàvem lluitant amb el problema i tractant-lo des de feia anys. D’aquí sorgeix la idea de la creació d’un Hub de coneixement de lesions musculars i tendinoses en què el Barça ha submergit Barcelona, als nostres companys locals de manera que ambdós, el FC Barcelona i Barcelona, són ara una referència global en el tractament i gestió d’aquestes lesions. Portem més de dotze anys celebrant Medicine in Sports Tomorrow on reunim als millors experts al Camp Nou, per intercanviar opinions i noves pràctiques en aquest camp. Aquest any a causa de la pandèmia ho hem fet online, permetent més professionals poder escoltar els experts de el club, col·laboradors i convidats experts en la matèria.

D’aquesta manera, les preguntes que, per exemple, jo em vaig fer quan vaig estar a les banquetes les estem intentant contestar ara. De la mateixa manera, la feina que faig ara li servirà possiblement a qui arribi al club d’aquí a deu anys. Per exemple, estem recopilant mostres dels nostres jugadors en un biobanc. Creiem que d’aquí a una dècada hi haurà tecnologia i coneixement suficient per poder interpretar millor el que ara està passant.

En què consisteix el monitoratge de les plantilles?

Una de les estratègies preventives més importants és el monitoratge. El control de la càrrega externa, l’exercici realitzat, i la interna, com afecta tot al cos humà. Monitoritzem als nostres esportistes mitjançant tecnologia de seguiment i del que anomenem “sportsomics”: genòmica, epigenòmica, transcriptòmica, proteòmica i metabolòmica. Una cadena que estudia des dels teus gens com t’influeix els factors ambientals: el que menges, entrenes, dorms, etc. i com això genera canvis en les proteïnes i els enzims, que afecten sobre els teus músculs, els tendons o qualsevol part del teu cos. Així, segons la relació entre càrrega externa i interna, li podem donar eines a l’entrenador per avançar-nos a la fatiga dels nostres jugadors i evitar que es cansin o es lesionin.

El treball està enfocat a controlar tota la cadena de tractament d’una lesió, des de la prevenció fins a la posada al punt?

En el seu moment, el primer que vam veure va ser la magnitud del problema. Les lesions més freqüents són les musculars i després les del tendó. A partir d’aquí, ens centrem en buscar l’etiologia de les lesions, els possibles factors de risc i els seus mecanismes. Això ho fem mitjançant equips multidisciplinaris que engloba no només clínics sinó també epidemiòlegs, estadístics, o bioinformàtics. Com més informació esbrinis, millor els curaràs i intentaràs prevenir-les. Així aconseguiràs que baixi la magnitud de lesions d’aquest tipus.

No obstant això, fa anys que estem treballant en aquesta línia, intentant establir els protocols més avançats i gestió personalitzada amb cada jugador, però hem previngut alguna cosa? Continuen augmentant aquestes lesions. La cadena és bona, però hi ha alguna cosa que se’ns escapa.

Què és el que se’ns escapa?

La densitat i la intensitat. Això no és a la nostra mà. Cada vegada hi ha més partits, més interessos. Cada vegada els preparem millor, corren més, amb una major intensitat, però també se’n lesionen més, amb la qual cosa hem de buscar un equilibri. Per més que aquí hi hagi una estratègia preventiva amb treballs personalitzats, recomanacions de bona alimentació i de son, una especial atenció en molts aspectes de la vida, si després el jugador ha de disputar tres partits a la setmana quina estratègia preventiva aguanta això? El primer que hem de fer per prevenir és reflexionar sobre el rumb que està prenent el futbol professional.

A part del calendari, farien falta canvis en les normes?

El futbol és un esport tan clàssic que ningú vol tocar-ho, però esports com el rugbi o l’hoquei herba han modificat les regles, permeten canvis sense límit, per exemple. En el futbol no hi ha voluntat d’alliberar tant el reglament, és un espectacle que funciona com està, però fa que els jugadors es lesionin cada vegada més.

És al futbol on més lesions hi ha, tant en homes com en dones. Per què en lloc de només cinc no permetem fer vuit canvis? Hauríem d’exigir que els camps estiguessin sempre perfectes per jugar. Hi ha condicionaments per temperatura, No s’hauria de jugar per sobre de 35 graus. Per més que fem, hi ha causes majors que estan augmentant les lesions.

A l’NBA van voler fer la lliga de sis mesos en tres i van augmentar exponencialment les lesions. Si succeeix això, disminueix l’espectacle. Cal ser més prudents. També a la lliga europea de bàsquet tenim moltíssimes lesions.

Com es gestiona la tornada a l’activitat després d’una lesió, el return to play?

En l’àmbit científic tenim pocs marcadors per poder dir si un jugador està llest per tornar un dia concret. Aquesta precisió es guanya amb el temps i amb l’experiència. Fa falta més ciència per poder tenir un encert del 90%, que mai podrà ser del 100%. Després hi ha més condicionants. Si un està sis setmanes de baixa i a la cinquena toca un partit molt important Què passa? En general, que tot el que s’ha fet, per a aquest termini cal accelerar-ho. En aquests marges, el jugador pensarà que està bé i que pot jugar, l’entrenador dirà que endavant i nosaltres hem de ser prudents, però mai conservadors. Si hi ha un possible benefici que ho justifica, te la jugues, encara que augmenti el risc de reincidència en la lesió.

Podríem dir que sense aquest model de gestió ja no podran funcionar els clubs d’elit en el futur?

Tothom ja segueix aquesta línia, establir equips multidisciplinaris on es consensuïn la gestió i les decisions per optimitzar el rendiment. Es podria traçar una analogia amb la posada a punt d’un Fórmula 1. Tanmateix, no es poden comparar tots els clubs. N’hi ha d’altres que entrenen la meitat que el Barça i els futbolistes poden jugar no estant en les condicions físiques òptimes perquè no hi ha tanta pressió. Nosaltres estem obligats també a ser grans gestors de l’estrès, perquè també és lesiu per si mateix. Un partit amb cent mil espectadors és un risc de lesions molt alt. Els jugadors que no han viscut l’experiència de créixer i jugar al Camp Nou, el primer any sembla que es lesionen més.

Què ha suposat l’apogeu del futbol femení a aquests sistemes?

Les dones que juguen a futbol s’han multiplicat per cinc en els últims anys, però de les dones sabem poc. S’ha fet poca investigació. Ens anem a enfrontar a un repte important, perquè hi ha diferències biològiques entre la dona i home. Parlem de la mobilitat articular, l’esquelet, la despesa metabòlic, les hormones i tampoc cal perdre de vista les diferències cardiovasculars entre els dos sexes. Totes aquestes diferències afecten el tipus de lesions que pateixen.

Ara mateix estem encara en la fase de fer-nos preguntes. Les dones són cícliques, aquests cicles menstruals generen canvis hormonals, que generen canvis fisiològics i canvis metabòlics que influeixen en el rendiment i la lesionabilitat. Hi ha molt poc estudiat. Al Barça estem ja treballant per conèixer bé la dona esportista en l’esport d’equip. En l’esport individual com les gimnastes, maratonianes, etc. és un altre món i si té investigació.

El que estem buscant és l’esportista perfecte, que sap com menjar, com dormir, com entrenar, etc.?

El geni absolut no saps per on arribarà, pot aparèixer a qualsevol lloc, però estem convençuts que d’aquí, continuaran sortint més talents. Són un actiu del club, perquè si no continuen aquí, on vagin triomfaran com a jugadors i com a persones. Ja ens està passant que companys d’altres equips que han rebut jugadors formats a La Masia, ens comenten la bona preparació que tenen pel que fa als hàbits alimentaris, coneixement del seu cos, rutines per a un bon descans, etc.

Això ens ha d’omplir d’orgull a tots els que estimem aquest club, tenim jugadors que estan marcant el camí en altres vestidors, consolidant la nostra mirada i manera de fer.

 

 

 

BIHUB Team

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.