BIHUB PATH

juny 14, 2022

Tecnologia & Innovació
Anàlisi i Tecnologia Esportiva

Gestió de la fluïdesa en estadis i ciutats

En qualsevol mena de nucli urbà són freqüents les concentracions de multituds en una àrea relativament petita. Pot deure’s a espectacles, celebracions, reivindicacions o, simplement, a la realització d’una mateixa activitat simultàniament, com fer compres en dies assenyalats. Hi ha molts tipus de multituds i el seu comportament depèn fonamentalment de la seva naturalesa, objectiu i composició. 

Tota concentració de població té perills potencials. Encara que la norma sigui reunir-se i dispersar-se pacíficament, l’excepció pot tenir conseqüències negatives. El repte més gran que afronten els responsables de labors de seguretat en aquesta mena de situacions és determinar una estratègia adequada per gestionar-les, per al que és necessari interpretar la mentalitat col·lectiva tenint en compte que tant l’alegria com el pànic són contagiosos. 

El comportament varia segons factors socials i culturals, i està condicionat per múltiples variables, com la intensitat de l’emoció, la meteorologia o imprevistos de tota classe que puguin desencadenar accions impulsives. El sociòleg Gustav Le Bon va explicar que en la ment col·lectiva de la multitud es redueix la capacitat de la persona per pensar racionalment. 

Per facilitar que aquest tipus de trobades es duguin a terme amb la comoditat més gran possible i es garanteixi la seguretat dels seus assistents, és fonamental conèixer els fluxos de moviment i comportament de les persones. Amb els anys, els mètodes tradicionals de vigilància de multituds han anat donant pas a sistemes intel·ligents amb capacitat per predir anomalies del comportament. Aquests sistemes processen tota mena de dades, des del clima al perfil dels assistents, per anticipar els possibles escenaris que puguin produir-se en els esdeveniments. 

El cas específic del futbol és un dels més singulars. En primer lloc, la concentració de persones es dona habitualment fora de l’estadi abans que comenci el partit. Alguns grups d’aficionats solen reunir-se en llocs concrets per accedir després junts a l’estadi, a vegades fins i tot escortats per la policia. Aquesta realitat conviu simultàniament amb una altra, i és que a l’estadi també hi poden assistir famílies. El rang de tipus d’assistents és molt ampli i una previsió de la seva composició només es pot concretar pocs dies abans del partit. És fonamental que les eines que s’emprin donin respostes amb precisió.

Barcelona és un escenari idoni per a l’estudi d’aquesta mena de fenòmens. La final de la Super Bowl de 2022 va reunir a l’estadi SoFi de Califòrnia més de 70.000 persones. Aquesta ha estat l’assistència mitjana d’espectadors del Camp Nou durant molts anys; un estadi situat en una ciutat on, a més, s’han realitzat manifestacions i mobilitzacions de centenars de milers de persones amb relativa freqüència durant l’última dècada. 

Al Camp Nou, a l’hora de gestionar la mobilitat, es tenen en compte factors operacionals com el control dels accessos. Així s’eviten aglomeracions i situacions delicades. També se simulen evacuacions en diferents escenaris o es programa l’ús de les instal·lacions si s’estan realitzant obres perquè no interfereixin en l’ús de l’estadi o ho facin el menys possible. Un altre factor és el comercial, s’adapta el preu de les entrades en funció de la demanda prevista, es personalitzen les campanyes publicitàries per augmentar la seva eficàcia i s’optimitza la ubicació d’estocs i punts de venda. Es tracta d’aconseguir, en definitiva, que l’experiència d’assistir a la trobada sigui satisfactòria per a l’espectador, la qual cosa el portarà a repetir-la o recomanar-la en xarxes socials. 

Un espectador satisfet és la clau del negoci esportiu. Segons l’informe Deloitte Football Money League de 2022, la facturació dels 20 millors clubs europeus per assistència en la temporada 20/21 va ser de 111 milions d’euros. Una xifra de les més baixes de la història a causa de la pandèmia, ja que aquesta va obligar a jugar els partits amb limitacions d’aforament. En les temporades anteriors, des de la 2016/17, va superar els 1.200 milions. En el cas del FC Barcelona, els ingressos per assistència als partits superaven cada any els 140 milions fins a la irrupció de la Covid-19. 

En tots aquests àmbits s’insereix el projecte IoTwins, que duu a terme el FC Barcelona amb el BSC (Barcelona Supercomputing Center) i la Unió Europea. Un projecte que treballa en el disseny d’un bessó digital de l’estadi que serveixi per predir el comportament dels aficionats i millorar la seguretat, la comoditat de l’assistència i el plaer de l’experiència, a més d’optimitzar els recursos comercials. 

Amb la recopilació de dades del moviment d’assistents al Camp Nou per a la creació del bessó digital, s’han pogut estudiar els fluxos de persones i les seves diferents casuístiques. L’eina ha anat aprenent el comportament de les multituds en les instal·lacions i permetrà contrastar actuacions per poder actuar amb el grau d’encert més gran cada dia de partit. 

Per realitzar aquest tipus de simulacions, s’han codificat i traslladat a un mapa tots els detalls de l’estadi, els seus accessos, diferents nivells, escales, ascensors i accessos subterranis, i s’hi han inclòs tots els dispositius interconnectats -internet de les coses- com els torns, els comptadors de persones, sensors Wifi, etc. Amb tota aquesta informació recopilada en el bessó digital, es podran simular diferents escenaris i preveure què passarà en funció del nivell d’assistència, de limitacions d’espai en les instal·lacions i accessos o afegint diferents condicions climàtiques. 

A més, una recerca derivada d’aquest projecte, A city of cities: Measuring how 15-minutes urban accessibility shapes human mobility in Barcelona ha servit per estudiar els fluxos de moviment de la població en les diferents zones de la ciutat i la relació que aquestes guarden entre si. Mitjançant l’anàlisi de les dades generades per l’ús de telèfons mòbils a Barcelona i el cens, s’ha pogut esbrinar quines són algunes de les tendències dels fluxos. L’objectiu és millorar els accessos per poder adoptar el model de ciutat policèntrica o 15 minutes city, que faria del nucli urbà un lloc més inclusiu i sostenible. 

Tradicionalment, per aconseguir informació de la mobilitat urbana s’han realitzat enquestes que aporten dades valuoses, però cobreixen només una petita mostra, no el conjunt de la població. A més, tenen un cost elevat i es triga mesos o anys a obtenir els resultats. No obstant això, aquest projecte va tenir accés a les dades agregades de telefonia mòbil de Barcelona per identificar els patrons locals de mobilitat. 

L’anàlisi es va centrar en el mes de juny, el més neutre, ja que a l’estiu els residents marxen i arriba la població flotant, i perquè no se celebra cap esdeveniment especial. Es van afegir paràmetres com l’edat, el nivell d’ingressos, la proporció de població immigrant i el preu del lloguer, entre altres. En els resultats es va observar que el condicionant més gran per als fluxos de població és l’accés a l’educació, al comerç al detall, sobretot a l’alimentació, i els equipaments professionals i sanitaris. 

Identificar els serveis urbans que influeixen en la retenció dels veïns és clau per definir estratègies encaminades al model de ciutat policèntrica i sostenible i, al seu torn, detectar processos de gentrificació i creixements en els preus del lloguer, el problema més apressant de la ciutat. Per exemple, a Barcelona, els barris amb major accés a serveis professionals, sanitat i transport públic són els que menys mobilitat dels seus residents van mostrar. 

No obstant això, aquestes són només algunes de les aplicacions que se li pot donar a aquest model de bessons digitals. També poden ser útils per optimitzar els consums d’energia segons la demanda, realitzar labors de manteniment preventiu o incrementar o reduir la ventilació en punts d’aglomeració de persones per disminuir els nivells de CO₂ o els riscos de contagi en cas de pandèmia.

Aquest projecte ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Union’s Horizon 2020 de la Unió Europea sota l‟acord No 857191

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.