BIHUB PATH

14 febrer, 2020

FREQÜÈNCIA I TEMPS DE RECUPERACIÓ DE LA LESIÓ DEL LLIGAMENT ENCREUAT ANTERIOR EN EL FUTBOL D’ELIT

Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS

unirse-ara
318K

La ruptura del lligament encreuat anterior (LEA) és una complicada lesió per als futbolistes. A més a més d’un període molt llarg de temps allunyat de la competició, pot ocasionar una prematura osteoartritis.1 Si bé la freqüència de lesions dels lligaments en general, incloent-hi els esquinços dels lligaments laterals del genoll i turmell, s’han reduït notablement en l’última dècada,2-5 sabem molt menys sobre la incidència i desenvolupament del trencament del LEA.

Una investigació6 ha analitzat com és la tornada a l’entrenament i la competició dels jugadors que han sofert un trencament del LEA. L’estudi, publicat en la revista British Journal of Sports Medicine el 2016, es va basar en l’anàlisi de 78 equips d’elit de 16 països europeus distints durant quinze temporades consecutives des del Gener de 2001 al Maig de 2015 (365 temporades analitzades i 10.157 jugadors/temporades). Un membre del cos tècnic de cada club va enregistrar el temps d’exposició en minuts de cada jugador durant les sessions d’entrenament i partits disputats amb el seu club i selecció nacional. La lesió del LEA es va definir com el trencament total per primera vegada del lligament o la fractura parcial o total recurrent succeint de forma aïllada o associada amb una altra lesió de l’articulació del genoll. La recuperació dels jugadors (Return to play, RTP) es va definir com el nombre de dies des de la lesió o reconstrucció fins al primer entrenament complet sense restriccions (tornada a l’entrenament) i al primer partit (tornada a la competició).

Els resultats suggereixen algunes conclusions molt rellevants:

  • La lesió del LEA no s’ha reduït en els últims 15 anys en el futbol d’elit.
  • La freqüència de la lesió del LEA va ser de 0,4 per equip i temporada, el que significa que de mitjana un equip patirà una lesió del LEA cada dues temporades.
  • Les sessions d’entrenament produeixen un molt baix risc de lesió en el LEA. La freqüència de lesió és 20 vegades superior en els partits de competició.
  • El 98,6% dels jugadors amb una ruptura total es van sotmetre a la reconstrucció del LEA.
  • Tots els jugadors van ser capaços de tornar a l’entrenament, però el 7% (9 d’ells) van patir complicacions abans de disputar el primer partit (nova ruptura o d’altres complicacions al genoll).
  • El temps mitjà de baixa després de la reconstrucció del LEA va ser de 6,6 mesos per tornar a entrenar i de 7,4 mesos per tornar a la competició.
  • La tornada a la competició un any després de patir la lesió del LEA va ser molt alta (85,8%); tanmateix, tan sols el 65% (60 de 93 jugadors) van ser capaços de competir al màxim nivell tres anys més tard.

Tanmateix, les conclusions d’aquesta investigació encara deixen algunes preguntes sense resoldre. En primer lloc, no és el mateix tornar a competir que recuperar el mateix nivell de rendiment previ a la lesió. Falten estudis que analitzin si els jugadors que han patit el trencament del LEA aconsegueixen recuperar completament el seu millor estat per competir o no i el temps necessari per fer-ho. En segon lloc, d’altres variables com el lloc específic o l’edat dels jugadors podrien modular els temps de recuperació.

 

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències:

1 Von Porat A, Roos EM, Roos H. High prevalence of osteoarthritis 14 years after an anterior cruciate ligament tear in male soccer players: a study of radiographic and patient-relevant outcomes. Ann Rheum Dis 2004; 63:269–73.

2 Erickson BJ, Harris JD, Cvetanovich GL, et al. Performance and return to sport after anterior cruciate ligament reconstruction in male Major League Soccer players. Ort J Sports Med 2013; 1: 2325967113497189.

3 Ekstrand J, Hägglund M, Kristenson K, et al. Fewer ligament injuries but no preventive effect on muscle injuries and severe injuries: an 11-year follow-up of the UEFA Champions League injury study. Br J Sports Med 2013; 47:732–7.

4 Lundblad M, Waldén M, Magnusson H, et al. The UEFA injury study: 11-year data concerning 346 MCL injuries and time to return to play. Br J Sports Med 2013; 47:759–62.

5 Waldén M, Hägglund M, Ekstrand J. Time-trends and circumstances surrounding ankle injuries in men’s professional football: an 11-year follow-up of the UEFA Champions League injury study. Br J Sports Med 2013; 47:748–53.

6 Waldén M, Hägglund M, Magnusson H, et al. ACL injuries in men’s professional football: a 15-year prospective study on time trends and return-to-play rates reveals only 65% of players still play at the top level 3 years after ACL rupture. Br J Sports Med 2016; 50:744–750

 

 

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.