27 novembre, 2018

ÉS POSSIBLE FORMAR UN ESPORTISTA “IRROMPIBLE”?

Rendiment Esportiu
160K

 

Per Tim Gabbett i l’equip de Gabbett Performance Solutions

 

La gestió de la càrrega consisteix a formar esportistes d’alt rendiment

Cada cop hi ha més indicis que les càrregues cròniques elevades estan relacionades amb un menor risc de lesió (1). En conseqüència, el personal mèdic i de rendiment dels equips esportius ha canviat la manera com visualitzen les dades de monitoratge de la càrrega. Aquesta informació ja no s’aplica només per “evitar lesions”, sinó que ara, els metges també la utilitzen per construir “solidesa” i “resistència”. Si es coneixen cada vegada millor els beneficis de la càrrega d’entrenament, es podria formar algun dia un esportista “irrompible”?

Un article recentment publicat al British Journal of Sports Medicine va unir els esforços d’investigadors i professionals d’Austràlia, Europa, Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i Regne Unit per abordar aquesta qüestió. A l’article vam oferir un espai als professionals de la medicina esportiva (entrenadors de força i condicionament, investigadors esportius i fisioterapeutes) per dur a terme un treball conjunt i resoldre el problema (2).

 

Accelerar a fons o clavar els frens! Laugment de la capacitat és més que augmentar la càrrega

Verhagen i Gabbett (3) han descrit en un article recent la relació entre la càrrega, la capacitat de càrrega, la salut i el rendiment (Figura 1). Les adaptacions d’entrenament positives es produeixen quan la càrrega augmenta de manera gradual i sistemàtica per sobre de la capacitat de càrrega actual de l’esportista. Això indicaria que, per augmentar la tolerància a la càrrega, només cal augmentar progressivament la càrrega per sobre de la capacitat actual. Però compte! Hi ha factors relacionats amb la salut (com l’estat d’ànim, l’estrès, la qualitat del son, etc.) que afecten la capacitat de càrrega. Per tant, pot ser que la càrrega que es tolera ara sigui intolerable més endavant (3). Això indica que, per tal de progressar de manera segura amb la càrrega, el metge també ha de tenir en compte la salut de l’esportista. Quan es construeix la capacitat de càrrega, abans d’accelerar a fons (amb un progrés de càrrega raonable), és possible que calgui frenar una mica (a vegades, amb un retorn de càrrega)!

Figura 1. Una visió integrada de la càrrega, la capacitat de càrrega, el rendiment i la salut a l'esport. Les línies de punts representen les relacions negatives, i les línies contínues representen les positives. Verhagen, E. i Gabbett, T. (2018). “Load, capacity and health: critical pieces of the holistic performance puzzle”. Br. J. Sports. Med, en premsa.

Quins factors influeixen en la relació càrrega-capacitat?

Si augmentar la capacitat és més que augmentar la càrrega, quins factors fonamenten la presa de decisions dels metges? Quan caldria augmentar o disminuir la càrrega? Quins factors cal tenir en compte a l’hora d’interpretar la tolerància a la càrrega? En primer lloc, sabem que la tolerància a la càrrega està influenciada per factors biomecànics (4), així com diversos estressors emocionals i d’estil de vida (5-7). Per exemple, l’estrès elevat (5, 6) i l’ansietat (7) augmenten el risc de lesió. En segon lloc, els esportistes amb manca de son adequat tenen més risc de lesió que els que dormen durant 8 o més hores cada nit (8). En combinar un augment de la intensitat i el volum d’entrenament amb un període de son més curt en els esportistes adolescents d’elit, el risc de lesió es va duplicar (9). Aquests resultats indiquen que, juntament amb la càrrega d’entrenament, el monitoratge de la qualitat del son, l’estat d’ànim i els nivells d’estrès són una gran font d’informació.

 

Apunta’t al Certificat en Càrrega de Treball i Lesions en Esports d’Equip, dissenyat per Tim Gabbett

 

Què és primer: les càrregues elevades d’entrenament o la solidesa de l’esportista?

Juntament amb els factors de salut que afecten la capacitat de càrrega, també s’han observat diverses qualitats físiques que regulen la relació entre la càrrega d’entrenament i les lesions. Per exemple, l’aptitud aeròbica i la força del tren inferior regula la tolerància als “pics” en la càrrega d’entrenament; els esportistes amb qualitats físiques ben desenvolupades tenen menys risc de lesió, mentre que, amb el mateix augment de la càrrega, els esportistes amb qualitats físiques menys desenvolupades tenen més risc de lesió (10, 11). Però això presenta el problema de l’ou o la gallina: què és primer, la càrrega o la capacitat de tolerar la càrrega? És a dir, per desenvolupar les qualitats físiques (que protegeixen contra els “pics” en la càrrega) es necessiten càrregues d’entrenament elevades; però tolerar càrregues d’entrenament elevades requereix qualitats físiques ben desenvolupades. En principi, la capacitat de càrrega orientada a l’estructura, que es relaciona amb un grau de capacitat física (com l’aptitud aeròbica o la força), permet tolerar la càrrega d’entrenament. Al mateix temps, l’aplicació de la càrrega d’entrenament desenvolupa encara més aquestes qualitats físiques i acaba conduint a una capacitat de càrrega orientada a l’esport (figura 2).

Figura 2. Interacció entre càrrega, capacitat de càrrega i factors que influeixen en la tolerància a la càrrega. Gabbett, T.J., Nielsen, R.O , Bertelsen, M , Bittencourt, N.F , Fonseca, S., Malone, S , Moller, M , Oetter, E, Verhagen, E , i Windt, J (201S). “In pursuit of the ‘unbreakable’ athlete: what is the role of moderating factors and circular causation?” Br J Sports A fed, (en premsa).

És realista, la idea de l’esportista irrompible?

Per als professionals de la medicina esportiva, l’objectiu de desenvolupar un atleta “irrompible” val molt la pena. Pel que fa als esportistes, els entrenadors de força i condicionament els “entrenaran”, els investigadors esportius els “monitoraran” i els fisioterapeutes els “tractaran”. Però treballar de manera aïllada no és la solució; aquests professionals són més eficients quan treballen de manera conjunta. El monitoratge per si mateix no evitarà les lesions; cal una càrrega òptima per construir solidesa. Tanmateix, la càrrega òptima requereix més que “aixecar”; necessita un mínim de monitoratge de la càrrega! I, finalment, cal tenir en compte la capacitat de càrrega orientada a l’estructura (avaluada normalment pel personal mèdic) si volem formar un esportista “irrompible”.

 

 

Bibliografia

  1. Gabbett, T.J. (2018). “Debunking the myths about training load, injury and performance: empirical evidence, hot topics and recommendations for practitioners”. Br J Sports Med, (en premsa).
  2. Gabbett, T.J., Nielsen, R.O., Bertelsen, M., Bittencourt, N.F., Fonseca, S., Malone, S., Molller, M., Oetter, E., Verhagen, E., i Windt, J. (2018). “In pursuit of the ‘unbreakable’ athlete. What is the role of moderating factors and circular causation?” Br J Sports Med, (en premsa).
  3. Verhagen, E. i Gabbett, T. (2018). “Load, capacity and health: critical pieces of the holistic performance puzzle”. Br J Sports Med, (en premsa).
  4. Vanrenterghem, J., Nedergaard, N.J., Robinson, M.A., i Drust, B. (2017). “Training load monitoring in team sports: A novel framework separating physiological and biomechanical load-adaptation pathways”. Sports Med, 47:2135-2142.
  5. Ivarrson, A., Johnson, U., Andersen, M.B., et al. (2017). “Psychosocial factors and sports injuries: meta-analyses for prediction and prevention”. Sports Med, 47:353-365.
  6. Mann, J.B., Bryant, K.R., Johnstone, B., et al. (2016). “Effect of physical and academic stress on illness and injury in division 1 college football players”. J Strength Cond Res, 30:20-25.
  7. Li, M., Moreland, J.J., Peek-Asa, C., i Tang, J. “Preseason anxiety and depressive symptoms and prospective injury risk in collegiate athletes”. Am J Sports Med, 45:2148-2155.
  8. Milewski, M.D., Skaggs, D.L., Bishop, G.A., et al. (2014). “Chronic lack of sleep is associated with increased sports injuries in adolescent athletes”. J Petriatr Orthop, 34:129-133.
  9. von Rosen, P., Frohm, A., Kottorp, A., et al. (2017). “Multiple factors explain injury risk in adolescent athletes: Applying a biopsychosocial perspective”. Scand J Med Sci Sports, 27:2059-2069.
  10. Malone S, Hughes B, Doran DA, et al. (2018). “Can the workload-injury relationship be moderated by improved strength, speed and repeated-sprint qualities?” J Sci Med Sport, https://doi.org/10.1016/j.jsams.2018.01.010.
  11. Malone S, Roe M, Doran A, et al. (2017). “Protection against spikes in workload with aerobic fitness and playing experience: the role of the acute:chronic workload ratio on injury risk in elite Gaelic football”. Int J Sports Physiol Perform, 12:393-401.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.