BIHUB PATH

9 octubre, 2020

FER EL BÉ I FER EL CORRECTE: L’IMPACTE DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL SOBRE ELS ESPORTS

Impacte social
Social Impact

APUNTA’T AL LIDERATGE, ÉTICA I RESPONSABILITAT SOCIAL

UNIR-SE ARA
318K

Equips, atletes i clubs esportius han donat suport a causes solidàries al llarg del temps. Les seves arrels són en les seves comunitats i se senten obligats a recolzar-les.

A mesura que les corporacions es tornen més solidàries, la comunitat esportiva està més estimulada en fer més pels altres. Sense cap mena de dubte, la pandèmia actual ha ofert una àmplia varietat d’oportunitats per a aquells que han canviat a un enfocament més conscient sobre el significat de “solidaritat”.

Per exemple, moltes empreses van alterar les seves produccions a les plantes per produir respiradors, elements de protecció personal, desinfectants per a les mans, i a més, alguns d’ells van donar aquests productes en lloc de vendre’ls. Encara que els clubs esportius han estat afectats molt negativament a causa de la pandèmia, també han reaccionat de manera solidària. L’AS Roma va ser un dels primers clubs a reaccionar quan la pandèmia va afectar primerament el territori d’Itàlia a Europa. Mitjançant la seva fundació Roma Cares, van comprar i van lliurar milers de màscares, i botelles de desinfectants de mans a hospitals locals, abans de crear una campanya GoFundMe amb l’objectiu de recaptar 500.000 euros per comprar articles mèdics. De la mateixa manera, Fundació Barça va ajudar a portar material a Catalunya i a distribuir-ho a diferents hospitals, organitzacions i professionals de la salut.

Cada vegada més atletes són conscients de la seva responsabilitat social i que poden utilitzar la seva imatge per impulsar aquests canvis en la societat. Durant la crisi del coronavirus, Messi va realitzar una donació d’un milió d’euros, a dividir-se entre l’Hospital Clínic a Barcelona i d’altres centres de salut a l’Argentina. Xavi Hernández, també va donar un milió d’euros a l’hospital i el gerent del Manchester City, Pep Guardiola, també va donar un milió d’euros per a la provisió d’articles mèdics. Aquests en són només alguns exemples.

Molts atletes accepten les activitats solidàries, perquè és una obligació dels seus contractes, però per a molts, aquestes activitats representen un factor important en les seves vides. El nedador Michael Phelps, guanyador de vuit medalles d’or en els Jocs Olímpics de 2008 a Pequín, va donar part del seu capital financer a causes solidàries. A més a més, va utilitzar la bonificació d’un milió de dòlars del seu patrocinador Speedo, per crear la seva pròpia fundació i promocionar la seguretat a l’aigua i una vida més saludable entre d’altres iniciatives.

Serena Williams també és un altre gran exemple, ja que no només va destinar part dels seus diners, sinó també va donar el seu temps a 13 causes solidàries a les quals dóna suport. Williams és ambaixadora de bona voluntat d’UNICEF i ha contribuït a la construcció d’escoles a l’Àfrica, en la lluita contra el càncer de mama i al costat d’UNICEF ajuda en la promoció de l’accés a l’educació per a molts nens.

LeBron James té un profund interès en la utilització del bàsquet per millorar el món. Ha utilitzant els moments clau de la seva carrera per a fer campanya a favor de l’educació dels nens. Una vegada va comentar: “No jugaré a aquest joc per sempre. Però el que estem fent a les comunitats, als gimnasos, a les biblioteques, això sí que perdurarà. En retirar-me del bàsquet, fins i tot podré tornar a alguns d’aquests parcs i veure el que vam ser capaços d’aconseguir aquell dia”.

 

Atletes com a activistes

Actualment, les persones valoren molt l’autenticitat i transparència i els atletes s’han convertit en una gran veu amb el clar objectiu de recolzar causes importants, al punt de tornar-se influencers. Els aficionats reconeixen la legitimitat i recompensen els clubs i atletes amb la seva lleialtat. El davanter del Manchester United, Marcus Rashford, qui va patir la pobresa quan era un nen, va realitzar una campanya perquè nens a Anglaterra poguessin tenir menjar gratuït durant les vacances d’aquest últim estiu. Va pressionar Boris Johnson per canviar la seva política fins al punt que el Primer ministre va anunciar un nou “covid summer food fund” de 120 milions de lliures esterlines, per a 1,3 milions d’estudiants a Anglaterra. Rashford, a més a més, va ajudar a recaptar prop de 20 milions de lliures esterlines per a causes solidàries amb el propòsit d’alimentar nens en edat escolar durant la pandèmia de la COVID-19.

Recentment, la introvertida tennista Naomi Osaka, va utilitzar l’US Open com a plataforma per lluitar contra la injustícia racial. I en fer això, no només va promoure la conscienciació entre els aficionats, sinó també entre els altres jugadors i la comunitat internacional de tennis. Sempre ha existit una línia fina entre el compromís social i les protestes polítiques, per tant, els clubs necessiten trobar un equilibri per donar suport a les causes fomentades pels seus atletes sense alienar governs, entitats esportives reguladores i aficionats.

Històricament, molts atletes han lluitat per diferents causes. Muhammad Ali, nascut sota el nom Cassius Clay, es va convertir a l’Islam i va donar suport al progrés de la comunitat afroamericana. El 1966, es va negar a unir-se a l’exèrcit perquè estava en contra de la guerra i va ser desposseït del seu títol de campió de pesos pesants, no podent aprofitar el seu millor moment de joventut.

Pot l’esport ajudar en la correcció de les injustícies del passat i construir un millor futur per a tots? Aquesta pot ser una pregunta difícil de respondre. Tanmateix, trobar la manera d’avançar requerirà lideratge basat en principis present en tots els nivells de la societat, també en la d’atletes d’elit. Als Estats Units han desenvolupat una notable tradició per l’activisme esportiu, que ara s’està expressant a escala mundial.

 

Els pròxims passos en la responsabilitat social

No és gens sorprenent que els atletes desitgin expressar la seva identitat, els seus principis dins i fora del terreny de joc. És temps de veure atletes que alcen la veu pel que són. Però les seves accions han de ser secundades per tots els involucrats, no només per ells pròpiament.

Per tant, si bé els mantres de l’abús racial, de nens, de persones, del planeta, el “propòsit per damunt dels ingressos” tenen sentit quan els temps són bons, la responsabilitat social juga un rol essencial en les economies que es troben a la vora del col·lapse. Les empreses poden estar en fallida o trobar-se sota grans riscs financers i, per tant, figures importants juguen un rol essencial com a models a seguir per a mantenir les seves causes solidàries en funcionament de la millor manera.

Pot semblar temptador reduir o retallar les despeses relacionades amb el treball solidari en moments difícils, però el compromís social és una raó important per a la lleialtat i ha de protegir-se.

 

Tània Vié Riba

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.