BIHUB PATH

March 29, 2021

Gestió de Lesions

Fatiga aguda i residual en el futbol d’elit. Són suficients 72 hores de recuperació entre dos partits?

1

Comprendre la fatiga que genera disputar un partit de futbol i els perfils de recuperació dels sistemes biològics són dos elements clau per a millorar els programes de preparació i reduir les lesions dels jugadors. El nombre de partits oficials que cada temporada disputen els jugadors professionals s’ha incrementat de manera espectacular en els últims anys. A més dels partits habituals de lliga, els millors equips han de jugar partits de competicions europees, la Copa o trobades internacionals amb les seves respectives seleccions. Si en els anys 70 el nombre de trobades que disputava l’equip Campió de la Copa d’Europa arribava a 40, en els últims anys la xifra sobrepassa els 70 partits. Per exemple, en la temporada 2018/19, el F.C. Barcelona va disputar 60 partits oficials, és a dir, un partit cada 4,5 dies; si bé en nombroses ocasions es disputen dos partits en 3 dies. A més, cal afegir els viatges i les sessions d’entrenament: es poden superar les 250 sessions de preparació anuals. La sobrecàrrega de partits és una amenaça per al rendiment dels conjunts.1,2

Són suficients 72 hores de recuperació entre dos partits? Hauria d’existir més descans? Una recent publicació ha analitzat l’efecte que té disputar un partit de futbol sobre la fatiga i com evoluciona la recuperació dels jugadors en diferents paràmetres fisiològics, neuromusculars, tècnics, biomecànics i respostes perceptives.3 Per a això van estudiar la fatiga aguda i residual en cinc moments diferents: en el descans de les trobades, després del partit, i en les 24, 48 i 72 hores posteriors. Les conclusions es basen en la revisió de 77 articles de recerca que havien de complir els següents criteris: estar publicats en anglès, tractar-se d’estudis longitudinals amb futbolistes, la durada de la trobada havia de ser major de 45 minuts i el protocol de recollida de dades havia d’estar validat.

Els resultats de la revisió suggereixen algunes conclusions molt rellevants.

  • En el descans dels partits es van trobar alteracions en paràmetres immunològics (per exemple, en els leucòcits, Magnitud de l’Efecte (TE) = 1,9), una disminució moderada en la concentració d’insulina (TE = – 0.9), un dany entre petit i moderat en la funció muscular de les extremitats inferiors (TE = -0.5 a -0.7) i una reducció en alguns indicadors de rendiment físic (per exemple, en l’esprint en línia recta, TE = -0.3 a -1.0).
  • En el post-partit, tots els marcadors analitzats relacionats amb la fatiga van mostrar una clara deterioració.
  • La capacitat de generar força dels isquiotiobials (TE = -0,7), algun paràmetre de rendiment físic (TE = 0.3-0.5), els valors de Creatincinasa (CK, TE = 0.4), la percepció de benestar (TE = 0.2-0.4) i el dolor muscular d’inici retardat (DOMS, TE = 0.6–1.3) van romandre substancialment afectats en les 72 hores posteriors al partit. No obstant això, altres paràmetres com el rendiment tècnic o les hormones circulants (per exemple, testosterona o insulina) es van recuperar completament en les 72 hores posteriors al partit.

En la Figura 1 es presenta l’evolució en el descans, immediatament després i un (G+24h), dos (G+48) i tres (G+72h) dies després del partit en alguns indicadors neuromusculars, biomecànics, de rendiment físic i de resposta perceptiva.

Figura 1. Evolució temporal dels canvis (mitjana de la magnitud de l'efecte) en diferents paràmetres neuromusculars, biomecànics, respostes perceptives i rendiment físic en el descans, immediatament, un (P+24h), dues (P+48h) i tres (P+72h) dies després del partit. Isquiotibials (isq), Quàdriceps (Cuad), Creatincinasa (CK), Dolor Muscular d'Inici Retardat (DOMS), Esprint Línia Recta (SLR), Countarmovement Jump (CMJ) i Canvi de Direcció (CD)

En qualsevol cas, aquests resultats han de ser presos amb cautela perquè (i) la majoria dels estudis revisats han controlat la recuperació dels jugadors en el post-partit i en les 24 hores posteriors, (ii) els equips analitzats tenen diferents nivells competitius, (iii) no s’ha diferenciat entre homes i dones i (iv) les condicions climàtiques no s’han tingut en compte.

En conclusió, mentre alguns paràmetres (per exemple, els hormonals i tècnics) es troben completament recuperats, sembla que un període de 72 hores després del partit pot no ser suficient per a restaurar completament l’equilibri homeostàtic (per exemple, mal muscular, estat físic i percepció de benestar). El període de recuperació no pot consistir en una estratègia única per a tots els sistemes de l’esportista. Cal tenir precaució a més amb les càrregues d’entrenament que es proposin en aquesta finestra de recuperació, perquè podrien resultar molt perjudicials per a aconseguir un restabliment òptim de les capacitats dels esportistes. El personal mèdic i el cos tècnic haurien d’implementar mètodes que puguin optimitzar l’estat fisiològic i psicològic del jugador. El control de la càrrega en el partit podria ajudar a estimar millor l’efecte real de la competició en la fatiga aguda i residual. El llarg període de recuperació que caracteritza al CMJ, la força dels isquiotibials, la CK i el DOMS suggereix que aquests paràmetres podrien incloure’s en una bateria de proves per poder controlar la recuperació. A més, els aspectes nutricionals suposen aspectes molt rellevants per facilitar la recuperació. Altres mesures addicionals podrien ser, d’acord amb l’informe, “At the Limit: Player Workload in Elit Professional Men’s Footbal”l elaborat per FIFPro i el consens del Comitè Olímpic Internacional4: (i) Proposar un període de 96 hores de descans entre dos partits; (ii) introduir descansos obligatoris de 4 setmanes fora de temporada i de 2 setmanes a meitat de temporada; i (iii) considerar la possibilitat d’imposar un límit anual de partits per a cada jugador per protegir la seva salut i el seu rendiment.

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències:

1 Ekstrand J, Waldén M, Hägglund MA. Congested football calendar and the wellbeing of players: correlation between match exposure of European footballers before the World Cup 2002 and their injuries and performances during that World Cup. Br J Sports Med 2004; 38:493–7

2 Ekstrand J, Waldén M, Hägglund M. Hamstring injuries have increased by 4% annually in men’s professional football, since 2001: a 13-year longitudinal analysis of the UEFA Elite Club injury study. Br J Sports Med 2016; 50:731–7.

3 Silva JR, Rumpf MC, Hertzog M, Castagna C, Farooq A, Girad, O, Hader K. acute and residual soccer match-related fatigue: a systematic review and meta-analysis. Sports Med 2018; 48: 539-583.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.