BIHUB PATH

desembre 3, 2021

Psicologia

Etapes en la gestació del jugador creatiu

By Álvaro González y Xavier Damunt.

L’estreta relació que existeix entre la ment i el rendiment físic es fa més evident a mesura que la ciència esportiva avança en la seva recerca. Per exemple, un estudi recent publicat a la revista Retos de la FEADEF (Federació Espanyola de Docents en Educació Física) sobre la relació entre les capacitats motores i mentals concloïa que una alta resistència cardiorespiratòria s’associa amb una major memòria, càlcul matemàtic, velocitat de raonament lingüístic i creativitat en els adolescents, independentment de la seva edat i sexe.

La creativitat és la capacitat de generar idees noves i correctes per resoldre un mateix problema. És una facultat que es pot aplicar en totes les facetes de la vida, però, dins l’esport, és especialment rellevant en les competicions d’equip. De fet, a les ciències de l’esport cada vegada hi ha més estudis orientats als intents de potenciar-la i desenvolupar-la a través d’entrenaments. La definició que dóna d’ella l’investigador Daniel Memmert és la d’una conducta “inusual, innovadora, de raresa estadística o fins i tot singular en les solucions a una situació esportiva relacionada”.

“La creativitat és una conducta inusual, innovadora, de raresa estadística o fins i tot singular en les solucions a una situació esportiva relacionada.”  Daniel Memmert, professor y cap de l’Institut d’Entrenament d’Exercici i Informàtica de l’Esport a la Universitat de Colònia.

No es tractaria de millorar exigint més esforç o més compromís, sinó d’introduir canvis, d’aprendre a canviar. Generar noves idees i variables que només poden aparèixer en entorns de motivació i d’autoconfiança. Es tracta d’una conducta que està relacionada amb el pensament divergent, el desenvolupament del qual es produeix en un context que, a priori, no admet límits ni exclusions. De manera que, segons aquestes premisses, un jugador creatiu seria aquell que pugui executar diferents i múltiples accions motrius, que siguin noves o poc habituals, que siguin originals o no emprades abans per altres jugadors i, sobretot, que tingui la capacitat de continuar insistint-hi, encara que, inicialment, no siguin efectives, fins que aconsegueixi que ho siguin mitjançant el seu desenvolupament prova/error.

Fases en el desenvolupament de la creativitat

Les condicions necessàries i òptimes perquè, des de les categories formatives, es perfilin jugadors d’aquestes característiques encara són objecte de recerca en desenvolupament. En l’estudi col·lectiu The Spawns of Creative Behavior in Team Sports: A Creativity Developmental Framework, els autors distingeixen cinc etapes elementals en el desenvolupament de la creativitat d’un esportista:

  • principiant (2 a 6 anys),
  • explorador (7 a 9),
  • illuminati (10 a 12),
  • creador (13 a 15)
  • elevació (sobre els 16).

Als principiants apareixen les primeres espurnes de confiança i adquireixen facultats per moure’s, els exploradors aprenen a buscar noves solucions, a la fase illuminati es desenvolupa el pensament divergent (idees out of the box), el creador ja se centra en la resolució de problemes i a l’elevació, ja estan establertes les bases per generar un comportament col·lectiu creatiu. Aquestes etapes es van superant, partint d’un joc naïf en el que s’aprenen els fonaments i moviments de l’esport fins a arribar a l’especialització, comprensió tàctica i espacial complexa i la capacitat d’anticipació a les situacions que es presentaran durant el joc.

Obstacles a la creativitat

Actualment existeix un debat recurrent entre entrenadors i professionals de l’esport en general sobre si el fet que els nens juguin cada vegada menys al carrer (terrenys irregulars, amb interrupcions, obstacles fixos i circumstancials i companys de diferents edats) i cada vegada més en instal·lacions adequades i de qualitat en les seves respectives categories, podria anar en detriment de la creativitat. L’exseleccionador nacional Javier Clemente va resumir la polèmica fa pocs anys en una frase: “Al carrer aprens a jugar al futbol i a les escoles de futbol aprens a jugar a la pilota”.

Al carrer aprens a jugar al futbol i a les escoles de futbol aprens a jugar a la pilota.”  Javier Clemente, exseleccionador nacional.

Els investigadors de l’estudi es fan ressò d’aquesta mena d’opinions i denominen a les facilitats materials obstacles a la creativitat, però també afegeixen la mecanització del joc i la falta de diversió practicant-lo, entre altres motius, com inhibidors de la creativitat en els nous jugadors. No seria conseqüència d’un sol factor. No obstant això, la qualitat sempre vindrà donada pel pensament crític de l’esportista, la seva capacitat per analitzar les accions i buscar les millors, prendre les decisions idònies i ser capaç d’executar-les.

A aquesta situació caldria afegir que la majoria dels estudis coincideixen a assenyalar que la creativitat dels nens comença a disminuir als sis anys, en un procés natural en el que la imaginació va decreixent al llarg de la vida d’una persona. Per tant, aquestes etapes inicials són claus per a plantar la llavor del jugador innovador i creatiu. La creativitat se serveix de la imaginació per desenvolupar el seu potencial. No obstant això, als esports d’equip, no s’arriba a la creativitat a causa de la quantitat d’exercicis enfocats a desenvolupar-la o despertar-la, sinó que els problemes es resolen amb una barreja de pensament convergent i pensament divergent. La quantitat no és sinònim de qualitat, cal un equilibri.

Etapes d’aprenentatge

L’enfocament polièdric que requereix la formació del jugador passaria per, si es tracta per exemple de l’habilitat del regateig, permetre que des del principi l’esportista surti de la seva zona de confort i adquireixi la iniciativa necessària per realitzar noves formes, encara que no tinguin èxit. Cal disposar de les condicions que permetin que el jugador descobreixi solucions personals, que s’enfronti a un desafiament continu de la seva capacitat d’autoadaptació. Després hi haurà temps per millorar les tècniques de regateig que hagi après, l’eficàcia, i la seva capacitat per adaptar-les a diferents situacions, la versatilitat, perquè la suma de totes aquestes etapes doni lloc a l’aparició de solucions úniques o originals per part seva, sempre dins d’accions col·lectives que contribueixin a l’èxit de l’equip.

No obstant això, seran les primeres experiències les que modelin el comportament posterior de l’esportista. En aquest punt, els investigadors subratllen la necessitat que els entrenadors siguin conscients que han de proporcionar als seus jugadors la quantitat més gran possible d’experiències positives en aquests primers anys. Aquesta motivació inicial és imprescindible perquè continuïn la seva evolució alhora que adquireixen una alfabetització física completa:

  • domini locomotor (carrera, salt),
  • manipulació i control de la pilota (atrapar, rebre, llançar, agafar, colpejar),
  • habilitats d’estabilització (equilibri, rotació, reforç i torsió)
  • nocions fonamentals del joc, com passar-se la pilota evitant que el rival la intercepti.

No obstant això, l’estudi emfatitza la importància de l’ordre en l’aprenentatge. És important desenvolupar el domini dels moviments abans d’aprendre les habilitats fonamentals de la disciplina esportiva en qüestió. Hi ha estudis que suggereixen que la capacitat de dominar les habilitats fonamentals d’un esport disminueix després dels set anys, però d’altres assenyalen que aquest període d’aprenentatge es pot allargar fins els catorze anys.

A les etapes d’explorador i illuminati també s’ha de donar l’oportunitat als jugadors més joves d’explorar els seus límits per potenciar el seu comportament adaptatiu i que no tinguin por d’intentar-ho i assumir riscos a la competició. En aquest període encara és important que busquin les seves pròpies solucions davant l’adversitat abans d’aplicar les solucions estandarditzades apreses. Els entrenaments rics en simulació de diferents experiències que puguin donar-se a un partit seran la manera ideal que desenvolupin la percepció dels constants canvis que es produeixen al joc.

La importància del tipus d’entrenament

Als investigadors no se’ls escapa que aquestes necessitats precisen que l’entrenador prepari les sessions i que no permeti un joc sense cap mena de criteri. També són conscients que dissenyar aquests entrenaments representatius exigirà més temps i dedicació. Així mateix, també es pot utilitzar l’aprenentatge diferencial, aquell que, en lloc d’evitar els errors, tracta d’induir-los -colpejar la pilota amb els braços aixecats en futbol, per exemple- tot i que s’ha d’utilitzar amb precaució si els jugadors són joves perquè pot alentir l’aprenentatge.

La controvèrsia resideix a trobar el moment òptim perquè els entrenaments del jugador passin a ser d’especialització. No existeix una doctrina exacta sobre l’edat òptima. El joc sense limitacions per desenvolupar el potencial creatiu, així com l’exercici de diferents disciplines esportives a les etapes prèvies, s’ha d’integrar amb l’inici de l’especialització, no succeir-se. Aquesta recerca apunta al fet que aquestes dues facetes no s’exclouen, l’especialització no drena necessàriament la creativitat, sinó que és condició sine qua non perquè després els jugadors comptin amb solucions o puguin desenvolupar-les. Es tracta de dues facetes que han de desenvolupar-se en paral·lel.

D’aquesta manera, la capacitat de percepció que tinguin del joc, les fonts d’informació simultània que puguin percebre, així com la seva sensibilitat davant les circumstàncies del joc, seran les que condicionin la qualitat de les accions motrius. Les reaccions dels jugadors no neixen de la seva ment, sinó de la seva percepció i interpretació de la realitat. En tot aquest procés, conclou l’estudi, només hi ha una manera de saber inequívocament que es va pel bon camí: observar que els jugadors se senten còmodes per pensar de forma diferent sense por al fracàs, per assumir riscos, per explorar noves idees i per ser innovadors durant el joc.

Fonts:

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.