BIHUB PATH

30 juny, 2020

ESTUDI PIONER EN LA TENDINOPATIA ROTULAR: TRACTAMENT AMB CÈL·LULES MARE MESENQUIMALES DE MEDUL·LA ÒSSIA

Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS

unirse-ara
318K

La tendinopatia rotular -dolor i degeneració en el tendó rotular- és una lesió freqüent entre els esportistes que fins i tot els incapacita per a la pràctica esportiva regular podent arribar a avançar el moment de la seva retirada, ja que, a vegades el dolor es cronifica i no respon a tractaments conservadors.

S’han proposat diferents models per entendre la seva fisiopatologia. Investigacions recents determinen el paper clau de la hipòxia en la seva evolució. Una editorial publicada pel Dr. Tero Järvinen a la revista British Journal of Sport Medicine1 afirma que “estabilitzar l’aportament d’oxigen pot ser determinant en la seva resolució”. La hipòxia en la zona lesionada activaria mecanismes de neovascularització que perpetuarien la patologia en crear-se una xarxa de vasos sanguinis d’estructura caòtica i afuncional. També s’ha proposat la neovascularització com l’origen del dolor2.

Encara que el tractament més habitual i amb major evidència científica és un programa de rehabilitació física amb increment de les càrregues de manera progressiva, no tots els pacients responen de manera satisfactòria a l’exercici. D’altra banda, encara que la cirurgia pot millorar els símptomes, no regenera el teixit tendinós. En aquest sentit, el Dr. Nicola Maffulli, especialista en medicina esportiva ortopèdica, afirma que “amb la cirurgia podem estar eliminant el dolor, però estem produint teixit cicatricial que no reprodueix l’estructura original del tendó. No tinc dubtes que el que estem fent amb la cirurgia és bastant greu”. Per això, en els últims anys s’ha erigit una proposta terapèutica dirigida a la regeneració tissular mitjançant cèl·lules mare mesenquimales de medul·la òssia, les quals són aïllades i cultivades sota estrictes protocols per a l’aplicació clínica. Actualment, ja s’estan investigant els efectes de la seva implantació en el focus del defecte tendinós en models animals3.

Experts com els doctors Robert Soler i Lluis Orozco, de l’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular (ITRT) del Centre Mèdic Teknon, creuen que “com que aquestes cèl·lules ja han estat utilitzades per a la regeneració òssia o de cartílag en humans4, s’han començat a estudiar els seus efectes sobre el tendó a causa del seu paper immunomodulador i regeneratiu. A més, un altre tipus de cèl·lules, com les cèl·lules mare pluripotents induïdes o iPS, necessitarien una investigació preclínica minuciosa per a poder-se estudiar en humans”. Al respecte, el Dr. Maffulli considera que “la teràpia amb cèl·lules mare mesenquimales està a l’avantguarda de la medicina regenerativa, ja que té com a objectiu restaurar l’estructura i funció del tendó afectat.

Com a cirurgià, sempre estic interessat a explorar noves possibilitats per evitar que els atletes se sotmetin al meu ganivet quirúrgic: la cirurgia no és en absolut una panacea”.

Així, un estudi pioner en curs5 dut a terme pels doctors Gil Rodas (responsable mèdic del Barça Innovation Hub), Robert Soler i Lluis Orozco (investigadors del ITRT de Barcelona), Nicola Maffulli i Lorenzo Masci (investigadors internacionals), entre altres, estan avaluant per primera vegada el tractament amb cèl·lules mare mesenquimales en lesions del tendó rotular en esportistes. Per a això, es compararan dos tractaments, el citat amb cèl·lules mare i el Plasma Ric en Plaquetes i Pobre en Leucocits (LP-PRP), tots dos infosos en el defecte tendinós sota sedació i control ecogràfic. L’estudi aleatoritzat i doble cec, permetrà comparar l’efecte analgèsic, antiinflamatori i regenerador de les cèl·lules mare mesenquimales enfront del LP-PRP, per al que s’aplicarà un dels dos tractaments a vint pacients diagnosticats de tendinopatia rotuliana, que presenta signes de ruptura en el pol proximal del tendó rotular amb clínica de dolor i una discapacitat funcional de més de 6 mesos d’evolució.

La investigació té dos objectius. Primer, determinar si existeix una millora clínica després del tractament amb cèl·lules mare mesenquimales avaluant la força amb dinamometria i el dolor amb dos procediments, l’escala analògica visual (VAS) i l’avaluació proposada pel Victorian Institute of Sport Assessment per al tendó rotular (VISA-P). El segon, determinar si aconsegueix regenerar la lesió del tendó mitjançant diferents tècniques d’imatge: ecografia, ecografia Doppler, ultrasound tissue characterization (UTC) i ressonància magnètica de ultrashort echo time (MRI-UTE). Amb aquestes dues últimes tècniques es pot quantificar la regeneració del teixit visualitzant defectes estructurals i quantificant l’alineació de les fibres de col·lagen que amb imatges convencionals no seria possible.

Els resultats s’avaluaran 6 mesos després del tractament i s’obrirà el cec de l’estudi. Als pacients cel·lulars tractats amb cèl·lules mesenquimales se’ls realitzarà el seguiment de l’estudi i en el cas dels pacients del grup LP-PRP en els quals no hi hagi evidència de regeneració se’ls oferirà la possibilitat de realitzar l’extracció de medul·la òssia i ser tractats amb cèl·lules mesenquimales expandides. A tots ells se’ls realitzarà un seguiment a l’any i dos anys.

Per tant, aquest assaig clínic pretén comparar la capacitat regenerativa, l’alleujament del dolor i de la inflamació mitjançant tractaments amb cèl·lules mare mesenquimales i LP-PRP en pacients esportistes amb lesions del tendó rotular.

 

 

Adrián Castillo

 

REFERÈNCIES

  1. Järvinen, T. A. H. Neovascularisation in tendinopathy: from eradication to stabilisation? Br. J. Sports Med. bjsports-2019-100608 (2019) doi:10.1136/bjsports-2019-100608.
  2. Pufe, T., Petersen, W. J., Mentlein, R. & Tillmann, B. N. The role of vasculature and angiogenesis for the pathogenesis of degenerative tendons disease. Scand. J. Med. Sci. Sports 15, 211–222 (2005).
  3. Godwin, E. E., Young, N. J., Dudhia, J., Beamish, I. C. & Smith, R. K. W. Implantation of bone marrow-derived mesenchymal stem cells demonstrates improved outcome in horses with overstrain injury of the superficial digital flexor tendon. Equine Vet. J. 44, 25–32 (2012).
  4. Soler, R. et al. Final results of a phase I-II trial using ex vivo expanded autologous Mesenchymal Stromal Cells for the treatment of osteoarthritis of the knee confirming safety and suggesting cartilage regeneration. Knee 23, 647–654 (2016).
  5. Rodas, G. et al. Autologous bone marrow expanded mesenchymal stem cells in patellar tendinopathy: protocol for a phase I/II, single-centre, randomized with active control PRP, double-blinded clinical trial. J. Orthop. Surg. Res. 14, 441 (2019).

 

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.