160K

Actualment, una de les preocupacions principals dels entrenadors i dels tècnics, i més en aquest període en el qual hi ha relleus a les banquetes, és construir com més aviat millor el model de joc i permetre que els jugadors assimilin ben aviat certs comportaments. Els models de joc tracten de definir els comportaments o solucions que els jugadors i l’equip han de dur a terme per aconseguir complir els dos objectius principals del futbol: fer gol i evitar rebre’n. Això suposa que, a través d’instruccions o de tasques d’entrenament, els jugadors han de ser capaços d’actuar de manera eficaç en situacions concretes del joc. Per exemple, quan l’equip contrari pressiona amunt o es produeix una pèrdua de la pilota en una determinada zona del camp. Tanmateix, això planteja diverses preguntes: hi ha solucions ideals davant de contextos de joc que, malgrat la similitud que tenen, mai no podran ser iguals?, s’han d’automatitzar o estabilitzar comportaments concrets o hem de preparar el jugador perquè s’enfronti a situacions impredictibles?, qui rendeix millor, els equips entrenats en l’execució i repetició de comportaments determinats o els que estan preparats per adaptar-se a entorns competitius canviants? Una de les premisses que ha de quedar clara per tractar de respondre aquestes preguntes és que els esports col·lectius consten de processos de cooperació i oposició, on el comportament dels jugadors d’un equip ha de ser prou predictible per als seus companys i impredictible per als seus contrincants (Hristovski, 2017) per complir amb els objectius locals (per exemple, guanyar un contra un) i el joc global (guanyar el partit). Si ens fixem en els panells superiors de la figura 1, hi veiem una situació en la qual el migcampista del primer equip del FC Barcelona, Sergi Busquets, procura donar continuïtat al joc tot evitant la pressió d’un contrincant. Concretament al panell superior esquerre, sembla que Busquets vulgui passar la pilota al lateral dret del seu equip. Tanmateix, si ens fixem en el segon posterior, veiem com l’armat de la cama simplement era un recurs utilitzat per llançar una informació enganyosa al contrincant directe. Això va evitar que el regateig posterior fos predictible per al seu rival i va poder superar-lo i progressar amb una passada cap al camp contrari. Els panells inferiors corresponen a una situació del joc en la qual el FC Barcelona acostuma a sortir jugant la pilota en curt tot utilitzant el porter. Al panell inferior de l’esquerra hi veiem com l’equip es prepara, com ho fa habitualment, de manera que el porter pugui jugar amb algun dels companys que té més a prop. Davant d’aquesta disposició comuna dels jugadors, és impredictible la situació posterior que es mostra al panell inferior dret, en la qual el porter Cillessen envia una passada llarga a camp contrari a l’esquena de la defensa rival, una cosa que no és gaire freqüent al Barça, resulta una resposta més predictible per a algun dels companys que per als contrincants.

Figura 1. Situacions de joc en les quals s’augmenta el grau de diversitat/imprevisibilitat de respostes individuals i col·lectives.

Aquests exemples anteriors ens mostren que els jugadors i els equips s’autoorganitzen mitjançant canvis que permeten adaptar el seu propi comportament en funció dels canvis de comportament dels contrincants, que no tenen per què ser proporcionals. Per tant, aquesta autoorganització és fruit de la no linealitat. És a dir, que grans canvis del context poden no canviar pràcticament res, i petits canvis en el context poden produir grans canvis qualitatius en el comportament d’un equip. La no linealitat permet que hi hagi multitud de solucions per a una tasca o un context concret. Per tant, un jugador o un equip, com qualsevol sistema no lineal, té la capacitat de respondre amb un ampli però finit ventall de comportaments en lloc de trobar únicament una solució per aconseguir el mateix objectiu (per exemple, superar la pressió alta del rival). Aquesta diversitat de comportament ofereix com a resultat una dinàmica metaestable, en què conviuen períodes curts d’estabilitat local juntament amb la inestabilitat global a llarg termini causada per la transició entre la multitud de solucions explorades (Bovier i Den Hollander, 2016). Això és important que ho entenguin els entrenadors, ja que el grau de metaestabilitat (coexistència d’estabilitat o inestabilitat) del sistema (equip o jugador) produirà un comportament més o menys predictible (impredictible), que pot tenir grans implicacions en el rendiment individual i col·lectiu. L’entrenament, per tant, hauria d’afavorir la creació de situacions amb abundant informació i que permetin augmentar la diversitat de possibilitats per actuar i explorar, així, com més solucions millor per resultar impredictibles per al rival, sense ser-ho per als mateixos membres de l’equip. Al treball previ (Ric et al., 2016) es va demostrar com determinats contexts de joc poden modificar la quantitat de comportaments estables i inestables (grau de metaestabilitat) del conjunt d’accions que els jugadors realitzaven en zones concretes del camp (vegeu figura 2). Això va permetre concloure que l’augment de contrincants (situacions d’inferioritat numèrica) modificava notablement el grau d’estabilitat dels patrons de comportament individual, i feia augmentar potser en excés la rigidesa de certs comportaments individuals (defensius) i disminuir la imprevisibilitat enfront dels contrincants. D’altra banda, la situació en superioritat va provocar en els jugadors més diversitat de comportament, així com una disminució de les barreres que separen certs patrons més estables, i va permetre que el comportament individual dels jugadors fos més flexible i adaptatiu.

Figura 2. Paisatge metaestable d'accions en situacions de desequilibri numèric (adaptada de Ric et al., 2016).

Per tant, els entrenadors, més que com a instructors, han de ser vistos com a “dissenyadors de contextos”. Contextos en els quals coexisteixen una multitud de solucions per a l’objectiu de la tasca. En general, és abundant la literatura que ha investigat els efectes de diverses tasques d’entrenament en l’àmbit físic i fisiològic. No obstant això, encara es desconeixen els efectes de certes situacions de joc sobre el comportament individual i col·lectiu. És aquí on científics esportius, juntament amb entrenadors, preparadors i metodòlegs haurien de treballar conjuntament per conèixer els efectes de la seva proposta de tasques i entrenaments, així com fer paleses les propostes que maximitzen la diversitat funcional que permeti un comportament més impredictible durant la competició.  

 

Ángel Ric, Àrea d’Anàlisi i Tecnologia Esportiva i Professor de l’INEFC.    

 

Apunta’t al Barça Coach Academy

 

REFERÈNCIES Bovier, A.; Den Hollander, F. (2016). “Metastability: a potential-theoretic approach” (vol. 351). Springer. Hristovski, R. (2017). “Unpredictability in competitive environments” A Torrents, C.; Passos, P; Cos, F. (ed.) Book of Abstracts. Complex Systems in Sport, International Congress: Linking Theory and Practice (pàg. 9-12). Lausana, Suïssa: Frontiers Media SA. DOI: 10.3389/978-2-88945-310-8 Ric, A.; Hristovski, R.; Gonçalves, B.; Torres, L.; Sampaio, J.; Torrents, C. (2016). “Time scales for exploratory tactical behaviour in football small-sided games”. Journal of Sports Sciences 34(18): 1723-1730. DOI: 10.1080/02640414.2015.1136068

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOESTADÍSTICA EN LES CIÈNCIES DE L’ESPORT I MEDICINA ESPORTIVA

L’àrea d’anàlisi de l’esport ha crescut exponencialment gràcies a les ciències de la computació i engloba també altres subàrees (ex: ciències de l’esport, ciències del comportament, medicina o visualització de dades) a part de l’estadística amb un enfocament més tàctic i de rendiment de l’esport.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.