BIHUB PATH

8 març, 2021

Esport blanc o Blacks Live Matter: hi ha lloc per a la reivindicació en les competicions?

Esports Col·lectius

APUNTA’T A Lideratge, Ètica i Responsabilitat Social

UNIR-SE ARA
318K

Va ser notícia al juny, i va suposar un canvi radical d’actitud en qui havia estat una de les figures amb més èxit comercial de l’esport: Michael Jordan. Va anunciar que la seva marca Jordan, donaria 100 milions de dòlars en deu anys a les organitzacions que lluitin contra el racisme. Nike, com a fabricadora, n’aportaria uns altres 40 milions. Sembla un moviment lògic per connectar amb el seu públic el 2020, l’any en què més repercussió van tenir les manifestacions antiracistes del moviment Black Lives Matter. Però també va ser insòlit en Jordan, un esportista que sempre havia defensat que l’esport no havia d’associar-se a cap ideologia, i menys encara a una que pogués tenir repercussió política. La roba esportiva, i les entrades als partits, podien comprar-les igual progressistes que conservadors, i no hi havia perquè foragitar de les grades, ni de les botigues, a cap dels dos. Ara la pregunta és si aquest principi continua vigent en l’esport mundial.

Jordan no havia fet res revolucionari. Tan sols se sumava a una dinàmica iniciada per les grans lligues. Adam Smith, comissionat de l’NBA, va anunciar al juny, junt amb els seus equips i jugadors, que la lliga treballaria activament en la seva lluita contra la desigualtat racial, i per l’accés de les minories a l’educació. El va seguir l’NFL, en un vistós canvi d’actitud, perquè tot just un parell d’anys abans els directius dels seus equips s’havien posat d’acord extraoficialment per no renovar ni contractar Colin Kaepernick. Aquest jugador negre acostumava a posar un genoll a terra abans dels partits, en un acte de protesta contra els abusos als quals és sotmesa la comunitat negra als EUA. De sobte el comissionat de l’NFL Roger Goodell admetia que havien fet malament no escoltant les reivindicacions dels seus esportistes, i que “condemnava l’opressió sistemàtica dels negres”. La lliga de beisbol, encara que de forma menys contundent, també va acabar per seguir aquesta tendència.

Aquest canvi és una adaptació a les demandes de la societat i dels aficionats, que les marques van identificar abans que les pròpies lligues. L’any 2018, i celebrant els 30 anys del seu famós eslògan “Just Do It”, Nike va llançar una campanya en la qual hi afegia una fotografia de Kaepernick i aquesta frase “Creu en alguna cosa. Fins i tot si significa sacrificar-ho tot. Simplement fes-ho”. L’efecte immediat va ser una caiguda a la borsa de les accions de la companyia, però també va recuperar el lideratge de marca enfront de la competència. Nike posava les bases de que l’actitud d’un esportista fora del terreny de joc és tan important per a una marca com els seus èxits a dins d’aquest, i que una empresa actual no pot deixar d’implicar-se en les causes socials. Dos anys més tard ningú no qüestiona aquest principi en l’esport mundial. Ni tan sols l’NFL, una part dels fans de la qual es van sentir realment molestos per la campanya, i van fer circular un eslògan alternatiu, JustBurnIt. La lliga, tanmateix, acabava de signar un contracte de patrocini amb Nike per mil milions de dòlars fins al 2028.

Com a patrocinadors, les marques influeixen en l’esport, i viceversa. Però és el públic qui decideix en darrer terme què vol veure a la competició. L’aficionat d’avui continua volent sentir-se afí amb els colors dels equips, de les lligues, i amb els valors de la competició dins i fora del camp de joc. Per a les noves generacions aquests valors han d’incloure les causes socials en les que ells pròpiament s’impliquen, i la no discriminació per raça és només una d’elles, igual que la protecció del medi ambient, per citar-ne una altra. Els nord-americans estan liderant un canvi del que dependrà el engagement amb el públic més jove, i que de manera menys intensa també està succeint en el futbol europeu.

No és un esport en què hi faltin problemes de racisme, i tampoc això ha estat ignorat pels seus organismes rectors. La FIFA, que portava quinze anys sense canviar les seves mesures contra el racisme, les va actualitzar el 2019, endurint-les. Les seves dures sancions no estan impedint que succeeixin casos greus, fins i tot ara que els partits es juguen sense públic. El desembre de l’any passat, durant el partit Paris Saint-Germain – Istanbul Basaksehir els futbolistes de tots dos equips van decidir no continuar jugant. El quart àrbitre havia llançat un insult racista al camerunès Pierre Webó, assistent tècnic del quadre turc. Aquest tipus d’incidents sempre havien vingut de les grades, i que apareguin a més entre l’equip tècnic o el de l’arbitratge evidencien la magnitud del problema. A més a més de l’interès dels jugadors i dels màxims òrgans rectors en combatre-la, la UEFA i el Parlament Europeu van manifestar el desembre passat que tots dos organismes “tenen una visió compartida des de fa molt de temps del futbol europeu com una força per al bé”.

Força per al bé, suport contra el racisme: la pregunta sobre si l’esport pot continuar sent blanc a partir de 2021, i desconnectat de qualsevol preocupació de la societat en què es desenvolupa ja ha estat resposta. Abans que acabi la pandèmia i els estadis tornin a la normalitat, tots, equips i lligues, hauran hagut de prendre posicions pensant no només en el seu propi país, sinó en els aficionats de races, països i cultures que repartits per tot el món segueixen els seus partits. Perquè d’això en depèn també que els seus aficionats continuïn tenint la competició esportiva com una de les seves prioritats d’entreteniment.

 

Martín Sacristán 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.