Amb l’objectiu de descriure la resposta condicional dels jugadors en competició, p. ex. la distància en cursa, s’ha utilitzat el valor mitjà recorregut (en metres per minut) durant una part o el partit complet. Posteriorment, es van començar a utilitzar períodes més curts del partit (p. ex., 15 min en Robinson, O’Donoghue, Wooster, 2011 o 5 min en Bradley i Noakes, 2013), amb els quals es van revelar períodes més intensos. No obstant això, s’ha comprovat recentment (Gabbet et al., 2016) que aquests valors, provinents de períodes estàtics, podrien no representar els escenaris de màxima exigència o EME. Recentment, l’aplicació de la tècnica rodant (Varley et al., 2012) ha permès constatar la presència d’escenaris més exigents, des del punt de vista condicional, que els valors mitjans utilitzats fins avui (Els jocs reduïts són la solució dels nostres problemes?).
Amb aquesta tècnica es trasllada, segon a segon (o frame a frame, en funció de quina sigui la unitat de mostreig), el període o interval escollit (p. ex., 1, 3, 5 o 10 min), amb el qual es detecten els valors més alts de la/es variable(s) física/físiques presa(es) com a referència (p. ex., distància recorreguda per sobre de 14 km·h-1). Ambdues magnituds, el període o finestra de temps establert i la variable de rendiment físic escollida, segueixen la relació matemàtica representada per la llei potencial o Power Law (Katz i Katz, 1999). A mesura que la finestra es fa més gran, es redueix el valor relatiu de la variable condicional. Al futbol, per exemple, quan la finestra s’apropa als 15 minuts, els valors de la variable condicional són molt similars als valors mitjans d’una part o del partit complet (Lacome et al., 2018).
Els científics de l’esport, a més de polir la descripció dels EME (Martín-García et al., 2018), comencen a interessar-se per saber si el procés d’entrenament pot replicar aquests escenaris. Concretament, es demanen si hi ha tasques jugades que permetin replicar-los (Lacome et al., 2018). En aquest context, el treball presentat analitza el tema amb l’aplicació de dos aspectes originals: en primer lloc, la connexió simultània dels EME de diverses variables; en segon lloc, els EME dels jocs posicionals es van comparar en termes relatius als EME registrats per cada jugador en competició (p. ex., distància recorreguda en % respecte al seu EME en competició per a aquesta mateixa variable).
Els participants van ser 21 jugadors de l’equip de reserva del Barça durant la temporada 2015-16, els quals es van dividir en les demarcacions habituals: defensa central (CD, n=4), defensa lateral (FB, n=6), migcampista (MF, n=3), migcampista ofensiu (OMF, n=3) i davanter (FW, n=5). Les finestres de temps i els jocs de posició estudiats van ser: 1) finestres de 5 min per als jocs reduïts (SSG) [SSG5, jugadors per equip = 5, porters = 2, dimensions = 33 × 40 m i durada = 6 ± 1 min; SSG6, jugadors per equip = 6, porters = 2, comodins = 1, dimensions = 33 × 40 m i durada = 6 ± 1 min] i de 10 min per als jocs llargs (LSG) [SSG9, jugadors per equip = 9, porters = 2, dimensions = 72 × 65 m i durada = 12 ± 3 min; SSG10, jugadors per equip = 10, porters = 2, dimensions = 105 × 65 m i durada = 11 ± 3 min] i per als partits de competició, els quals van tenir una finestra temporal de 45 min. Les variables analitzades van ser representatives dels diversos sistemes de moviment, locomotor, mecànic i energètic, com ara la distància total recorreguda o la recorreguda a alta velocitat, acceleracions/desacceleracions o variables relacionades amb la potència metabòlica, respectivament. Els resultats principals es recullen a les tres figures següents (1, 2 i 3). Les gràfiques representen el percentatge respecte als períodes de màxima exigència del partit pel que fa a distància en metres per minut (Figura 1), distància a més de 25 km·h-1 (Figura 2) i nombre d’acceleracions o ACC (Figura 3). La línia discontínua vermella representa el 100 %, és a dir, marca el límit on es replicarien els EME de la competició.
Les conclusions principals de l’estudi van ser les següents:
Cal obtenir més informació sobre els EME de la competició i observar si els formats jugats poden replicar-los. L’aplicació es relaciona amb el mitridatisme o l’autoprotecció davant aquests EME, amb el qual s’adquireix tolerància a partir de l’habituació. D’aquí sorgeix la necessitat de proposar, en el procés d’entrenament, contextos on apareguin aquests escenaris (p. ex., dissenyar tasques específiques) i s’ofereixi l’oportunitat de què el jugador quedi immunitzat i afronti amb garanties (p. ex., reduint el risc de lesió) aquest tipus d’escenaris d’alta exigència condicional que puguin donar-se en competició.
Article original
Martín-García, A., Castellano, J., Gómez, A., Cos, F., i Casamichana, D. (2019). Positional demands for various-sided games with goalkeepers according to the most demanding passages of match play in football. Biology of Sport, 36(2), 171–180.
Referències
Julen Castellano
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La importància de construir un model de joc en el futbol.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
