5 abril, 2019

ESCENARIS DE MÀXIMA EXIGÈNCIA EN JOCS DE POSICIÓ, ES REPLIQUEN DE LA MATEIXA MANERA EN TOTES LES DEMARCACIONS?

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
160K

Amb l’objectiu de descriure la resposta condicional dels jugadors en competició, p. ex. la distància en cursa, s’ha utilitzat el valor mitjà recorregut (en metres per minut) durant una part o el partit complet. Posteriorment, es van començar a utilitzar períodes més curts del partit (p. ex., 15 min en Robinson, O’Donoghue, Wooster, 2011 o 5 min en Bradley i Noakes, 2013), amb els quals es van revelar períodes més intensos. No obstant això, s’ha comprovat recentment (Gabbet et al., 2016) que aquests valors, provinents de períodes estàtics, podrien no representar els escenaris de màxima exigència o EME. Recentment, l’aplicació de la tècnica rodant (Varley et al., 2012) ha permès constatar la presència d’escenaris més exigents, des del punt de vista condicional, que els valors mitjans utilitzats fins avui (Els jocs reduïts són la solució dels nostres problemes?).

Amb aquesta tècnica es trasllada, segon a segon (o frame a frame, en funció de quina sigui la unitat de mostreig), el període o interval escollit (p. ex., 1, 3, 5 o 10 min), amb el qual es detecten els valors més alts de la/es variable(s) física/físiques presa(es) com a referència (p. ex., distància recorreguda per sobre de 14 km·h-1). Ambdues magnituds, el període o finestra de temps establert i la variable de rendiment físic escollida, segueixen la relació matemàtica representada per la llei potencial o Power Law (Katz i Katz, 1999). A mesura que la finestra es fa més gran, es redueix el valor relatiu de la variable condicional. Al futbol, per exemple, quan la finestra s’apropa als 15 minuts, els valors de la variable condicional són molt similars als valors mitjans d’una part o del partit complet (Lacome et al., 2018).

Els científics de l’esport, a més de polir la descripció dels EME (Martín-García et al., 2018), comencen a interessar-se per saber si el procés d’entrenament pot replicar aquests escenaris. Concretament, es demanen si hi ha tasques jugades que permetin replicar-los (Lacome et al., 2018). En aquest context, el treball presentat analitza el tema amb l’aplicació de dos aspectes originals: en primer lloc, la connexió simultània dels EME de diverses variables; en segon lloc, els EME dels jocs posicionals es van comparar en termes relatius als EME registrats per cada jugador en competició (p. ex., distància recorreguda en % respecte al seu EME en competició per a aquesta mateixa variable).

Els participants van ser 21 jugadors de l’equip de reserva del Barça durant la temporada 2015-16, els quals es van dividir en les demarcacions habituals: defensa central (CD, n=4), defensa lateral (FB, n=6), migcampista (MF, n=3), migcampista ofensiu (OMF, n=3) i davanter (FW, n=5). Les finestres de temps i els jocs de posició estudiats van ser: 1) finestres de 5 min per als jocs reduïts (SSG) [SSG5, jugadors per equip = 5, porters = 2, dimensions = 33 × 40 m i durada = 6 ± 1 min; SSG6, jugadors per equip = 6, porters = 2, comodins = 1, dimensions = 33 × 40 m i durada = 6 ± 1 min] i de 10 min per als jocs llargs (LSG) [SSG9, jugadors per equip = 9, porters = 2, dimensions = 72 × 65 m i durada = 12 ± 3 min; SSG10, jugadors per equip = 10, porters = 2, dimensions = 105 × 65 m i durada = 11 ± 3 min] i per als partits de competició, els quals van tenir una finestra temporal de 45 min. Les variables analitzades van ser representatives dels diversos sistemes de moviment, locomotor, mecànic i energètic, com ara la distància total recorreguda o la recorreguda a alta velocitat, acceleracions/desacceleracions o variables relacionades amb la potència metabòlica, respectivament. Els resultats principals es recullen a les tres figures següents (1, 2 i 3). Les gràfiques representen el percentatge respecte als períodes de màxima exigència del partit pel que fa a distància en metres per minut (Figura 1), distància a més de 25 km·h-1 (Figura 2) i nombre d’acceleracions o ACC (Figura 3). La línia discontínua vermella representa el 100 %, és a dir, marca el límit on es replicarien els EME de la competició.

Figura 1. Percentatge respecte a l’EME del partit pel que fa a la distància en metres per minut.
Figura 2. Percentatge respecte a l’EME del partit pel que fa a la distància en metres a alta intensitat (>25 km·h-1).
Figura 3. Percentatge respecte a l’EME del partit pel que fa al nombre d’acceleracions.

Les conclusions principals de l’estudi van ser les següents:

 

  • Els diversos formats de joc repliquen en magnituds diferents els EME de competició i són particulars per a cadascuna de les demarcacions del joc.
  • En totes les variables, els valors mitjans obtinguts dels 45 min que dura una part es troben per sota de la competició als EME (del 70 % al 80 %), a la finestra de 10 min.
  • A mesura que els formats de joc es fan més grans, les demandes de distància total recorreguda i la recorreguda per sobre de 25 km/h augmenten. No obstant això, s’incrementen les demandes pel que fa a la competició en la variable ACC (i desacceleració o DEC) quan es redueixen els formats de joc.
  • Els LSG10 que es juguen amb una durada de 10 min repliquen la majoria de les demandes dels EME i aconsegueixen demandes d’esprint superiors, mentre que, en els formats amb un menor nombre de jugadors, les variables ACC i DEC queden sobreestimulades de manera considerable (>120 %).
  • Les demandes relacionades amb els EME de la competició, en termes relatius a la competició de cada jugador, són particulars. Quan els formats són petits (SSG5 i SSG6), es troben més diferències entre demarcacions en la variable ACC i distància total.
  • Si es volen aconseguir EME més exigents que els de competició, els formats de joc no haurien d’allargar les durades dels partits d’entrenament o LSG10 més enllà dels 15 min.

 

Cal obtenir més informació sobre els EME de la competició i observar si els formats jugats poden replicar-los. L’aplicació es relaciona amb el mitridatisme o l’autoprotecció davant aquests EME, amb el qual s’adquireix tolerància a partir de l’habituació. D’aquí sorgeix la necessitat de proposar, en el procés d’entrenament, contextos on apareguin aquests escenaris (p. ex., dissenyar tasques específiques) i s’ofereixi l’oportunitat de què el jugador quedi immunitzat i afronti amb garanties (p. ex., reduint el risc de lesió) aquest tipus d’escenaris d’alta exigència condicional que puguin donar-se en competició.

 

Article original

Martín-García, A., Castellano, J., Gómez, A., Cos, F., i Casamichana, D. (2019). Positional demands for various-sided games with goalkeepers according to the most demanding passages of match play in football. Biology of Sport, 36(2), 171–180.

 

Apunta’t al Barça Coach Academy

 

Referències

  1. Bradley PS. i Noakes TD. (2013) Match running performance fluctuations in elite soccer: indicative of fatigue, pacing or situational influences? Journal of Sports Sciences 31, 1627-1638.
  2. Gabbett TJ, Kennelly S, Sheehan J, Hawkins R, Milsom J, King E, Ekstrand J. If overuse injury is a ‘training load error’, should undertraining be viewed the same way? Br J Sports Med. 2016;50:1017-1018.
  3. Katz J, Katz L. Power laws and athletic performance. J Sports Sci. 1999;17(6):467-476.
  4. Lacome M, Simpson BM, Cholley Y, Lambert P, Buchheit M. Small-Sided Games in Elite Soccer: Does One Size Fit All?” Int J Sports Physiol Perform. 2017;1-24.
  5. Martín-García A, Casamichana D, Díaz, AG, Cos F, Gabbett, TJ. “Positional Differences in the Most Demanding Passages of Play in Football Competition”. J Sports Sci Med. 2018;17(4):563.
  6. Robinson G, O’Donoghue P, Wooster B. Path changes in the movement of English Premier League soccer players. J Sports Med Phys Fitness. 2011, 51(2):220-6.
  7. Varley, M.C., Elias, G.P. i Aughey, R.J. (2012) Current match-analysis techniques’ underestimation of intense periods of high-velocity running. International Journal of Sports Physiology and Performance 7, 183-185.

 

Julen Castellano

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.