BIHUB PATH

desembre 5, 2022

Gestão de Lesões

És possible predir el moment exacte de tornada a la competició després d’una lesió als isquiotibials?

Les lesions musculars representen un dels majors mals endèmics en qualsevol esport que requereix moviments explosius. En el cas particular del futbol, entre el 92 i el 97% d’aquesta mena de lesions es concentren en les extremitats inferiors, sent les més freqüents aquelles localitzades en els isquiotibials (28-37%), quàdriceps (19-32%), adductors (19-23%) i músculs dels panxells (12-13%). L’ampli ventall de formes i temps de recuperació que poden presentar suposen un desafiament per decidir quin és el moment idoni en el qual el futbolista ha de tornar a la competició. Precipitar-se en aquesta decisió pot derivar en una potencial recaiguda i, com a conseqüència, en un temps final de recuperació més dilatat del que hauria d’haver estat al principi.

Malgrat les estratègies de prevenció, molts esportistes (12-43%) recauen en les seves lesions musculars durant el període de rehabilitació. Aquesta problemàtica respon a diversos motius: la falta de consens existent respecte al moment idoni per tornar a la competició en el cas de les lesions musculars dels isquiotibials (HMI), el gran ventall de tipus de lesions i recuperació, les elevades demandes físiques durant els partits o els diferents criteris en els protocols de rehabilitació. Ni tan sols les modalitats d’imatge més sofisticades com la ressonància magnètica han pogut consolidar-se com una eina fiable per a predir el moment exacte en el qual un futbolista lesionat hauria de tornar a la competició.

Partint d’aquesta premissa, el Dr. Xavier Valle, part del cos mèdic del F.C. Barcelona, va encapçalar un estudi amb la voluntat de trobar un sistema de classificació capaç d’avaluar el grau de les lesions, oferir un pronòstic del moment de retorn a la competició i identificar les lesions amb major percentatge de recaiguda (Return to Play Prediction Accuracy of the MLG‐R Classification System for Hamstring Injuries in Football Players: A Machine Learning Approach). El sistema de classificació seleccionat va ser el MLG-R, basat en la imatge de ressonància magnètica. Les seves sigles fan referència al mecanisme de lesió del múscul esquelètic (M), la seva localització (L), el grau de gravetat (G) i el nombre de recaigudes en lesions musculars (R). Per avaluar la importància de cada element del MLG-R en el moment de determinar el retorn a la competició i, al seu torn, oferir una predicció del moment idoni en el qual aquest ha de produir-se, es va fer ús de tres models d’acostament estadístic i de machine learning diferents: la regressió linear, els boscos aleatoris i l’extreme gradient boosting.

Variables rellevants per a avaluar el període de tornada a la competició

Entre febrer de 2010 i febrer de 2020, un total de 76 lesions d’isquiotibials van complir els criteris d’inclusió a l’estudi que incloïa futbolistes del FC Barcelona, FC Barcelona B, Juvenil A i Juvenil B. Pel que fa als resultats, el múscul més freqüentment afectat va ser bíceps femoral porció llarga amb 51 casos (71.1%), la localització més freqüent el terç proximal de la cuixa al voltant de la unió miotendinosa proximal amb 33 casos (43.4%), i el grau més habitual va ser el 3r amb 50 casos (65.8%), del total). La durada mitjana del conjunt de les lesions va ser de 29,11 dies.

L’aproximació integral basada en els tres models d’acostament estadístic i machine learning va evidenciar que el grau de la lesió (3r) i la localització (tendó lliure) eren les variables més importants per a determinar el moment idoni de retorn a la competició. En el moment d’avaluar les diferències en el retorn a la competició en funció de la gravetat, les lesions de grau 3r van mostrar un temps d’espera per al retorn a la competició de 37 dies, quan el període per a la resta de graus oscil·lava els 12-14 dies.

El següent indicador més rellevant per a avaluar el retorn a la competició és la localització de la lesió en la unió miotendinosa. Quan aquesta afecta la unió miotendinosa proximal, el període mitjà de recuperació és de 31,7 dies, mentre que, si afecta la unió miotendinosa distal, el període mitjà de recuperació es rebaixa als 23,9 dies.

El període de recuperació més elevat es va detectar en les lesions de grau 3r del cap llarg del bíceps femoral localitzades en el tendó lliure, presentant un temps mitjà de 56 dies. El període es redueix dràsticament quan aquest tipus de lesions es localitza en el tendó central, presentant un temps mitjà de 24 dies.

La matriu extracelul·lar, clau en el moment de realitzar un pronòstic

Una de les contribucions principals de l’estudi va consistir a centrar el focus d’atenció en l’avaluació de les lesions d’isquiotibials al paper que juga la matriu extracel·lular i les estructures del teixit connectiu entre el múscul i el tendó. Durant molts anys, la contracció muscular s’havia analitzat de manera lineal i unidimensional; de manera simplista, igual que la matriu extracelul·lar (ECM). No obstant això, la contracció muscular succeeix en tres dimensions, per la qual cosa és necessari avaluar el múscul com un tot per a entendre la seva estructura, funció, mecanisme i patologia.

El mateix succeeix amb l’ECM, una estructura tridimensional distribuïda de manera asimètrica al ventre muscular i que va de major a menor densitat estructural. Per tant, un complet coneixement de l’anatomia muscular i, en especial, de les unions miotendinoses és bàsic per a una correcta comprensió de les lesions musculars.

La implementació del sistema de classificació introduït en el present estudi permet oferir una descripció objectiva de la lesió en làmbit topogràfic (on), cronològic (quantes vegades) i estructural (grau de la lesió), minimitzant així la subjectivitat de la descripció i podent predir el retorn a la competició amb major precisió que les altres propostes publicades.

Així mateix, es va poder assenyalar que el principal factor que determina un retorn a la competició més tard després d’una lesió en els isquiotibials és la lesió de les estructures de teixit connectiu d’aquests. Per tant, l’estructura de la ECM i el seu rol en la generació i transmissió de força és un factor clau per a identificar els signes, símptomes i pronòstics de les lesions musculars i, per aquest motiu, la proposta de classificació va ser dissenyada amb la intenció d’avaluar i quantificar el mal en la ECM.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.