BIHUB PATH

February 27, 2021

Psicologia
Rendiment Esportiu

Entrenar quan no hi ha entrenament

APUNTA’T AL Certificat en Psicologia de l’Esport per al Desenvolupament d’Atletes

UNIR-SE ARA

El 14 de juliol de 2019, durant la conferència de premsa posterior a guanyar el seu cinquè torneig de Wimbledon, Novak Djokovic va ser preguntat pel secret del seu èxit. “Sempre tracto d’imaginar-me com el guanyador”, va respondre el tennista serbi. Djokovic considerava que havia estat el partit més exigent a nivell mental que havia viscut fins aleshores, i confessava haver-se preparat amb intensitat per a aquell moment: “Parlem de capacitat de visualitzar i de preparar-te per a possibles escenaris. Intento jugar el partit dins el meu cap abans de sortir a la pista”.

Existeixen molts testimonis d’esportistes d’elit que coincideixen en esmentar el poder de la imaginació a l’hora d’entrenar-se en les seves respectives disciplines. Michael Phelps comentava en una entrevista que hi havia moments durant la nit prèvia a la competició en la qual somniava d’una forma molt vívida amb la seva cursa de l’endemà, i ho feia de principi a fi, visualitzant cada un dels moviments que realitzaria: busseig, braçada, tocaria la paret, respiraria, i tornaria a començar. En la seva època de major esplendor, el lluitador Conor McGregor es referia a les mateixes tècniques, imaginant cada detall no solament dels seus moviments sinó també de l’ambient, els crits del públic o les sensacions al entrar a la gàbia.

El poder de la imaginació

Imaginar el nostre desempenyorament en qualsevol pràctica física ha demostrat ser un complement fantàstic per millorar el nostre rendiment esportiu. Així, la neurociència s’hi ha interessat ja fa temps per entendre millor la relació entre pensar en alguna cosa i posar-ho en pràctica. Sembla un contrasentit creure que solament en visualitzar-nos copejant una pilota serem capaços de fer-ho millor a la vida real. Però així succeeix, i els mecanismes causants d’aquest fenomen es van descobrir, com tantes vegades succeeix, de la manera més fortuïta.

En concret, va succeir a la Universitat de Parma el 1996. L’equip de Giacomo Rizzolatti estava realitzant investigacions en el cervell de mones quan van descobrir que unes determinades neurones, a les que van batejar com a neurones mirall, s’activaven no solament en realitzar un moviment determinat, sinó també en observar-ho en altres. La troballa va cridar l’atenció ràpidament de periodistes i neurocientífics de tot el món, que es van dividir entre els que van desconfiar de la proposta i els que la van defensar, com Vilayanur Ramachandran, que afirmava que les neurones mirall eren per a la neurociència el que l’ADN per a la biologia. El mecanisme subjacent a aquestes neurones obria tot un món de possibilitats: a nivell mental, realitzar una acció, veure-la o imaginar-la té efectes molt semblants.

El principi, per tant, es basa en que, en imaginar una acció, el nostre cervell s’activa de manera similar a quan la fem en la pràctica real. Aquest acte de pensament promou, entre d’altres coses, el desenvolupament d’una innervació muscular similar a la de l’esport físic. Resultats que també han pogut observar-se en altres disciplines no esportives com tocar el piano, on s’ha comprovat en diferents investigacions que les àrees cerebrals involucrades en la imaginació del moviment de les mans són les mateixes que s’activen durant la pràctica real, i que entrenar amb la imaginació, ja sigui amb un instrument musical o en un esport, millora les nostres habilitats motores en aquesta àrea concreta.

S’hauria, per tant, de substituir amb la imaginació de l’exercici a l’exercici en si? Òbviament no. Però contemplar la possibilitat d’un suplement mental o imaginatiu a l’entrenament clàssic no hauria de descartar-se per potenciar al màxim el rendiment d’un esportista, sigui o no d’alt rendiment. Com en tants altres àmbits, l’entrenament a través de la imaginació es postula com un gran complement abans que com un substitut de l’exercici físic real. A més a més, ofereix la versatilitat de poder-se realitzar en qualsevol moment i situació, el que li dóna un avantatge imbatible a l’hora de poder practicar-lo, per exemple, mentre viatgem amb avió o just abans de dormir, ja dins  del llit. Sobra esmentar les possibilitats d’aquest tipus d’entrenament en èpoques de confinament. I, sens dubte, la imaginació potser sigui l’única opció possible per a aquelles persones que han hagut d’interrompre la seva activitat física per culpa d’una lesió.

Rehabilitació, imaginació i realitat virtual

De fet, ja existeixen múltiples programes de rehabilitació que contemplen tant la imaginació del moviment del membre afectat com d’altres tècniques anàlogues que inclouen l’ús de noves tecnologies com la realitat virtual. Si els mecanismes mirall actuen tant durant la imaginació com en l’observació d’un moviment, poder veure “el nostre” cos mentre “realitzem” un moviment en un món virtual pot portar a accelerar la recuperació del membre afectat. I el motiu es troba en aquestes dobles cometes.

La realitat virtual ha demostrat ser una tecnologia capaç de fer-nos sentir en un altre lloc, però també en un altre cos. Al cap i a la fi, la nostra forma de percebre’ns en el món consisteix en integrar els diferents fluxos d’informació que anem rebent de forma constant dels nostres sentits. Dit ràpid i malament: si veig una mà que surt del meu braç, penso en obrir-la i veig i noto que s’obre, o veig que un objecte la tocarà i, quan així succeeix, noto el contacte i, acabaré per interpretar que aquesta és la meva mà. Ara anem a veure el truc de màgia de la realitat virtual: si veig una mà (virtual) que surt del meu cos (virtual) i, en tocar-la amb un objecte (virtual), noto realment el contacte (perquè un objecte real ha tocat a la vegada la meva mà real), creuré que aquesta és la meva mà? La pregunta té truc perquè es va respondre molt abans amb la coneguda com a il·lusió de la mà de goma. Tanmateix, amaga una reflexió molt més important del que sembla: podem enganyar fàcilment la nostra ment perquè pensi que estem fent alguna cosa que, de fet, no fem.

Així com imaginar el moviment d’un membre afectat accelera la rehabilitació, moure’l (o, sent precisos, veient com el movem) en realitat virtual produeix resultats anàlegs. I no solament pel fet que una persona en aquest estat aconseguirà tenir, de manera general, un millor estat d’ànim, sinó perquè mantindrem lubricats els circuits neuronals que connecten cervell i músculs en fer creure a la nostra ment que continuem practicant l’exercici per al que estem impedits en el món real. Fins i tot en casos on una persona ha sofert un ictus, l’ús de tècniques de realitat virtual han demostrat millorar la condició física del membre afectat després de la recuperació.

La neurociència i la psicologia estan demostrant fa temps que l’entrenament d’un esportista no té perquè quedar circumscrit a l’àrea estrictament física. Un bon equilibri entre l’exercici real i d’altres tècniques que promoguin la imaginació o la visualització (sigui mental o mitjançant vídeos o realitat virtual) dels moviments, tècniques o jugades a realitzar poden portar un augment considerable del rendiment esportiu. Perquè ja coneixem la cita: mens sana in corpore sano. I viceversa.

 

Jose Valenzuela

 

Bibliografia

  1. Iacoboni, M. Imitation, Empathy, and Mirror Neurons. Annual Review of Psychology 2009, 60:1, 653-670.
  2. Zatorre, R.J.; Halpern, A.R. Mental concerts: Musical imagery and auditory cortex. Neuron 2005, 47, 9–12.
  3. Jeannerod, M. The representing brain: Neural correlates of motor intention and imagery. Behav. Brain Sci. 1994, 17, 187–202.
  4. Henderson A.; Korner-Bitensky N.; Levin M. Virtual reality in stroke rehabilitation: a systematic review of its effectiveness for upper limb motor recovery. Top Stroke Rehabil. 2007, 14(2), 52-61.
  5. https://thesportjournal.org/article/utilizing-imagery-to-enhance-injury-rehabilitation/
  6. https://www.nytimes.com/2014/02/23/sports/olympics/olympians-use-imagery-as-mental-training.html

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.