Els que han vist futbol d’elit durant l’última dècada segur que s’han adonat que el joc és més exigent que mai1.Aquest fet destaca la importància dels mètodes d’entrenament amb l’objectiu de preparar els jugadors pels rigors del joc2.Si ens basem en el mantra “entrena igual que jugues”, seria convenient complementar els entrenaments actuals amb exercicis de condicionament relacionats amb la funció tàctica dels jugadors3(específics de posició), i fins i tot amb elements de l’estil de joc o el perfil energètic del club4(joc posicional). En aquest sentit, s’analitzarà la manera en què es poden incorporar aquests estímuls a dues àrees de condicionament al futbol: 1) entrenament d’equip i 2) etapa final de la rehabilitació individual. Es presenten exemples de dos clubs europeus.
1. Enfocaments posicionals de l’entrenament d’equip: els exemples del FC Barcelona
El FC Barcelonautilitza un model d’entrenament únic amb un estímul general i posicional4.L’estil de joc diferent és la base de l’entrenament. Es posa èmfasi en la passada i la combinació mentre es carrega físicament els jugadors5.Amb un entrenament més detallat, el personal examina el rendiment físic de cada posició/jugador als partits per preparar diferents escenaris de joc5. Per exemple, les dades obtingudes per GPS dels jugadors del FC Barcelona revelen que els centrals i els davanters centre tenen exigències físiques més baixes als partits que els laterals i els migcampistes4,5.Això s’integra en el context específic del futbol per crear entrenaments de condicionament per al conjunt, però també per a posicions i jugadors individuals. Els modes de condicionament que s’utilitzen al club inclouen situacions simulades en forma de circuits d’equip, jocs reduïts i exercicis de joc posicional.
Situacions simulades: circuits específics de posició en equip
Els circuits s’han desenvolupat per carregar el físic en relació amb les activitats de posició específiques i segons l’estil de joc de l’equip i els trets individuals de cada jugador. Per exemple, els jugadors ocupen certes zones del camp d’acord amb les seves posicions. Una versió del circuit comença amb el migcampista defensiu conduint la pilota a la línia de mig camp, abans d’amagar-la i obrir-la al lateral. El lateral l’aguanta i la passa al migcampista de suport per tal que pugui sobrepassar-lo amb molta intensitat abans de tornar ràpidament a una posició defensiva per recuperar-se. Ara, tres migcampistes canvien de jugada. El lateral contrari baixa per la banda mentre un davanter es mou cap a l’interior. El lateral rep la pilota del migcampista i dribla per la banda abans de centrar cap a l’àrea. Tots els davanters penetren a l’àrea mentre els centrals defensen la centrada. La seqüència pot acabar aquí o continuar amb una cursa de recuperació. Es poden fer variacions per posar a prova els jugadors en diferents escenaris amb càrrega controlada per mitjà de la modificació de normes/configuració de l’exercici, treball/descans, repeticions, etcètera. Els exercicis en què es treballen alhora totes les posicions amb tasques de pilota específiques aporten varietat a l’entrenament i carreguen el físic amb alguns elements tàctics.Tanmateix, a aquests circuits els manquen escenaris dinàmics i imprevisibles en què el posicionament individual i col·lectiu ha d’adaptar-se i reaccionar en conseqüència, d’aquí l’aplicació complementària dels exercicis de joc posicional (vegeu més endavant).
Situacions simulades: exercicis de joc posicional en equip
Altres situacions simulades utilitzades pel FC Barcelona que tenen un estímul posicional més subtil però s’adapten a l’estil de joc són els jocs reduïts i posicionals. Aquests jocs són més dinàmics que els circuits anteriors, ja que els jugadors tenen àrees prioritàries en les quals l’espai s’adapta al context habitual del jugador en la competició, però sense cap norma que els limiti l’espai durant la tasca6.Alguns jocs segueixen el principi de “joc posicional”, pel qual els jugadors treballen en conjunt a un ritme alt passant-se la pilota en espais propers i atraient la pressió defensiva per tal d’aconseguir una passada a un jugador desmarcat i treure profit de l’espai (per exemple, la metodologia de Paco Seirul·lo). Encara que aquests exercicis no són específics de posició, requereixen que la selecció de jugadors amb funcions determinades es posicionin de manera intel·ligent (per exemple, que els laterals s’obrin i es moguin amunt i avall per la línia lateral mentre els jugadors centrals es mouen entre línies en zones intermèdies amb molta activitat) i que l’equip treballi en conjunt i de manera dinàmica. Aquests jocs posicionals proposen diferents exigències físiques als jugadors seleccionats. Per exemple, l’ús de jugadors “comodí” (o jugadors “flotants”) fomenta la retenció de la pilota i genera superioritat numèrica per a l’equip que té la possessió6.Per tant, els jugadors “comodí” només tenen una funció ofensiva en possessió, i se’n poden fer adaptacions per a diferents jugadors. Les exigències físiques dels jugadors “comodí” de la figura següent són inferiors a les d’altres jugadors (en concret, en formats 8v8 + 3 vs.4v4 + 3)6.A més, els escenaris de joc en 3v2 + 2v1 també sobrecarreguen físicament els jugadors en funcions ofensives/defensives, però no sempre són específics de posició, sinó que imiten escenaris posicionals dinàmics habituals mentre condicionen els jugadors. Les normes, el nombre de jugadors, la zona i el treball/descans es poden ajustar en funció de l’objectiu de condicionament (entrenament de velocitat o aeròbic d’alta intensitat, etcètera). Per tant, el context del joc és absolutament clau per a la prescripció de l’entrenament7.Per exemple, es poden comptabilitzar factors com l’objectiu de condicionament de l’exercici o l’estil de joc de l’equip, a més de la posició de cada jugador. Tot això són peces importants del trencaclosques a l’hora de preparar tasques d’entrenament per assegurar el bon rendiment dels jugadors. Amb aquest enfocament, alguns dels condicionaments del FC Barcelona tenen un element posicional diferent (per exemple, específic de posició o de joc posicional). Al vídeo següent es poden veure algunes situacions simulades en forma de jocs posicionals i la variació d’un circuit tàctic.