BIHUB PATH

Cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers, així com tecnologies similars per a oferir-li els nostres serveis, personalitzar i analitzar la seva navegació, el que ens permet entendre com s’utilitza la nostra pàgina web i quins continguts són més rellevants. Tanmateix, també ens permet l’ús de funcionalitats addicionals com mostrar continguts de tercers o compartir continguts amb les xarxes socials, així com gestionar la publicitat que li mostrem tant a la nostra web com en altres de tercers, i que pugui ser personalitzada segons la seva navegació i interès en els nostres continguts. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “D'ACORD” o be refusar-les prement el botó “REFUSAR COOKIES”. Per a més informació accedeixi a la nostra Política de Cookies disponible a través del botó “MÉS INFORMACIÓ”.

MÉS INFORMACIÓ

March 8, 2019

Futbol
Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Esports Col·lectius
Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius

ENTRENAMENT ESPECÍFIC DE POSICIÓ I JOC POSICIONAL AL FUTBOL D’ELIT: LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT

Els que han vist futbol d’elit durant l’última dècada segur que s’han adonat que el joc és més exigent que mai1.Aquest fet destaca la importància dels mètodes d’entrenament amb l’objectiu de preparar els jugadors pels rigors del joc2.Si ens basem en el mantra “entrena igual que jugues”, seria convenient complementar els entrenaments actuals amb exercicis de condicionament relacionats amb la funció tàctica dels jugadors3(específics de posició), i fins i tot amb elements de l’estil de joc o el perfil energètic del club4(joc posicional). En aquest sentit, s’analitzarà la manera en què es poden incorporar aquests estímuls a dues àrees de condicionament al futbol: 1) entrenament d’equip i 2) etapa final de la rehabilitació individual. Es presenten exemples de dos clubs europeus.

1. Enfocaments posicionals de l’entrenament d’equip: els exemples del FC Barcelona

El FC Barcelonautilitza un model d’entrenament únic amb un estímul general i posicional4.L’estil de joc diferent és la base de l’entrenament. Es posa èmfasi en la passada i la combinació mentre es carrega físicament els jugadors5.Amb un entrenament més detallat, el personal examina el rendiment físic de cada posició/jugador als partits per preparar diferents escenaris de joc5. Per exemple, les dades obtingudes per GPS dels jugadors del FC Barcelona revelen que els centrals i els davanters centre tenen exigències físiques més baixes als partits que els laterals i els migcampistes4,5.Això s’integra en el context específic del futbol per crear entrenaments de condicionament per al conjunt, però també per a posicions i jugadors individuals. Els modes de condicionament que s’utilitzen al club inclouen situacions simulades en forma de circuits d’equip, jocs reduïts i exercicis de joc posicional.

 

Situacions simulades: circuits específics de posició en equip

Els circuits s’han desenvolupat per carregar el físic en relació amb les activitats de posició específiques i segons l’estil de joc de l’equip i els trets individuals de cada jugador. Per exemple, els jugadors ocupen certes zones del camp d’acord amb les seves posicions. Una versió del circuit comença amb el migcampista defensiu conduint la pilota a la línia de mig camp, abans d’amagar-la i obrir-la al lateral. El lateral l’aguanta i la passa al migcampista de suport per tal que pugui sobrepassar-lo amb molta intensitat abans de tornar ràpidament a una posició defensiva per recuperar-se. Ara, tres migcampistes canvien de jugada. El lateral contrari baixa per la banda mentre un davanter es mou cap a l’interior. El lateral rep la pilota del migcampista i dribla per la banda abans de centrar cap a l’àrea. Tots els davanters penetren a l’àrea mentre els centrals defensen la centrada. La seqüència pot acabar aquí o continuar amb una cursa de recuperació. Es poden fer variacions per posar a prova els jugadors en diferents escenaris amb càrrega controlada per mitjà de la modificació de normes/configuració de l’exercici, treball/descans, repeticions, etcètera. Els exercicis en què es treballen alhora totes les posicions amb tasques de pilota específiques aporten varietat a l’entrenament i carreguen el físic amb alguns elements tàctics.Tanmateix, a aquests circuits els manquen escenaris dinàmics i imprevisibles en què el posicionament individual i col·lectiu ha d’adaptar-se i reaccionar en conseqüència, d’aquí l’aplicació complementària dels exercicis de joc posicional (vegeu més endavant).

 

Situacions simulades: exercicis de joc posicional en equip

Altres situacions simulades utilitzades pel FC Barcelona que tenen un estímul posicional més subtil però s’adapten a l’estil de joc són els jocs reduïts i posicionals. Aquests jocs són més dinàmics que els circuits anteriors, ja que els jugadors tenen àrees prioritàries en les quals l’espai s’adapta al context habitual del jugador en la competició, però sense cap norma que els limiti l’espai durant la tasca6.Alguns jocs segueixen el principi de “joc posicional”, pel qual els jugadors treballen en conjunt a un ritme alt passant-se la pilota en espais propers i atraient la pressió defensiva per tal d’aconseguir una passada a un jugador desmarcat i treure profit de l’espai (per exemple, la metodologia de Paco Seirul·lo). Encara que aquests exercicis no són específics de posició, requereixen que la selecció de jugadors amb funcions determinades es posicionin de manera intel·ligent (per exemple, que els laterals s’obrin i es moguin amunt i avall per la línia lateral mentre els jugadors centrals es mouen entre línies en zones intermèdies amb molta activitat) i que l’equip treballi en conjunt i de manera dinàmica. Aquests jocs posicionals proposen diferents exigències físiques als jugadors seleccionats. Per exemple, l’ús de jugadors “comodí” (o jugadors “flotants”) fomenta la retenció de la pilota i genera superioritat numèrica per a l’equip que té la possessió6.Per tant, els jugadors “comodí” només tenen una funció ofensiva en possessió, i se’n poden fer adaptacions per a diferents jugadors. Les exigències físiques dels jugadors “comodí” de la figura següent són inferiors a les d’altres jugadors (en concret, en formats 8v8 + 3 vs.4v4 + 3)6.A més, els escenaris de joc en 3v2 + 2v1 també sobrecarreguen físicament els jugadors en funcions ofensives/defensives, però no sempre són específics de posició, sinó que imiten escenaris posicionals dinàmics habituals mentre condicionen els jugadors. Les normes, el nombre de jugadors, la zona i el treball/descans es poden ajustar en funció de l’objectiu de condicionament (entrenament de velocitat o aeròbic d’alta intensitat, etcètera). Per tant, el context del joc és absolutament clau per a la prescripció de l’entrenament7.Per exemple, es poden comptabilitzar factors com l’objectiu de condicionament de l’exercici o l’estil de joc de l’equip, a més de la posició de cada jugador. Tot això són peces importants del trencaclosques a l’hora de preparar tasques d’entrenament per assegurar el bon rendiment dels jugadors. Amb aquest enfocament, alguns dels condicionaments del FC Barcelona tenen un element posicional diferent (per exemple, específic de posició o de joc posicional). Al vídeo següent es poden veure algunes situacions simulades en forma de jocs posicionals i la variació d’un circuit tàctic.

 

Formats de joc dels exercicis de joc posicional (no específics de posició). El cercle negre és l’equip A, el cercle blanc és l’equip B i el cercle gris amb la “J” és el “comodí” o jugador “flotant”6. Les imatges de vídeo dels jugadors del FC Barcelona presenten variacions d’aquests exercicis

 

2. Enfocaments posicionals de l’etapa final de la rehabilitació: un exemple de la Liverpool Football Club Academy

Al llarg del procés de rehabilitació, els jugadors d’elit s’exposen a diversos condicionaments per poder tornar als entrenaments i partits8.Quan els jugadors entren en l’etapa final de la rehabilitació i tenen autorització mèdica per córrer a velocitat màxima i fer canvis de direcció, cal prescriure exercicis basats en les demandes de l’entrenament. Aquests exercicis no només preparen els jugadors per a les exigències físiques de l’entrenament, sinó que també treballen els moviments únics, les habilitats i les accions tàctiques de la seva posició determinada9.Els jugadors continuen millorant la condició física aeròbica durant l’etapa final de la rehabilitació, així que els exercicis específics de posició poden complementar l’entrenament de resistència contínua. A més de proporcionar un estímul d’entrenament, els exercicis específics de posició que treballen l’esprint, el salt, el llançament i el canvi de direcció també plantegen demandes addicionals al sistema neuromuscular, de manera que els jugadors són robusts i capaços de fer front a l’entrenament10.

 

Exercicis de resistència a la velocitat específics de posició: etapa final de la rehabilitació individual

Els exercicis que utilitzen intervals permeten que els professionals se centrin en qualitats físiques determinades per garantir l’adaptació dels jugadors i, per tant, la seva tornada. Una alternativa eficaç en aquesta etapa de la rehabilitació és l’entrenament de la resistència a la velocitat, ja que millora la capacitat de resistència i les habilitats d’esprint al futbol.11El jugador ha de dur a terme una activitat futbolística intensa durant 20-30 segons, amb períodes de recuperació de 40-180 segons i 8-10 repeticions, segons l’objectiu de l’exercici. Es tracta d’una activitat que posa a prova els jugadors de manera aeròbica i anaeròbica amb el contacte amb la pilota, així que és una preparació ideal abans d’un retorn a l’entrenament en equip (amb exercicis complementaris centrats en altres qualitats)12.El personal de condicionament i els preparadors físics de la Liverpool FC Academy utilitzen una combinació de les dades científiques obtingudes a partir de l’anàlisi de partits i l’art d’entrenar per dissenyar exercicis de resistència a la velocitat específics de posició. L’anàlisi de partits demostra que les curses durant els partits tenen més intensitat per als interiors i menys intensitat per als centrals, i un punt intermedi per als laterals, els migcampistes i els davanters centre9.Les dades dels partits en context permeten comprendre la intenció dels esforços en possessió i sense, més enllà de distàncies i freqüències “cegues”9.Per exemple, en possessió, els davanters centre fan més esforç en la zona ofensiva, conduint pel centre del camp, corrent cap enrere i penetrant a l’àrea. En el cas dels laterals i els interiors, l’esforç és superior en les sobrepassades i les curses per la banda9.També fan més centrades després d’aquestes curses perquè els esforços acaben en zones d’atac àmplies. Sense possessió, les posicions amb funcions defensives com els centrals, els laterals i els migcampistes duen a terme esforços més intensos per cobrir l’espai o els companys o fer curses de recuperació, mentre que totes les posicions realitzen esforços freqüents per tancar l’equip contrari9.Així, aquests patrons s’han integrat en exercicis de condicionament aïllats i específics de posició durant l’etapa final de la rehabilitació. El vídeo i la figura següents mostren l’exemple d’un interior; la conducció cap a dins té relació específica amb les tàctiques de l’equip per a aquesta posició. Les dades obtingudes a partir dels GPS utilitzats pels jugadors de la Liverpool FC Academy en retorn de lesió van revelar que els interiors i els laterals duien a terme curses de més intensitat en aquests exercicis, un fet que mostra coherència amb la dinàmica dels partits13.A més, els centrals i els davanters van cobrir la distància més baixa, però les acceleracions i desacceleracions van ser més intenses12.Aquest format pot resultar d’utilitat en sessions de “recàrrega” quan els jugadors no tenen minuts. També es poden treballar múltiples posicions al mateix temps per afegir un escenari i un estímul més dinàmics.

 

El preparador físic no només prepara els jugadors per les exigències de l’entrenament, sinó que també els familiaritza amb els llançaments, els moviments posicionals aïllats o l’orientació de l’espai al terreny de joc, i els proporciona un estímul reactiu perquè els jugadors s’exposin a moviments descontrolats quan entrenen amb més jugadors. Els clubs d’elit han d’aprofitar el seu servei d’anàlisi per examinar els moviments dels jugadors i crear exercicis personalitzats que no només siguin específics de posició, sinó també específics a escala individual (deixant de banda les distàncies/freqüències “cegues”). Així, els professionals poden identificar disfuncions en el moviment i millorar la mecànica, com ara modificar la posició d’una espatlla o una postura corporal en una desacceleració per pressionar un oponent.

 

Etapa final de la rehabilitació d’un interior. 1) Practicar la passada picada amb l’entrenador A i fer una cursa per la banda. 2) Rebre la passada de l’entrenador A, córrer amb la pilota, fer una filigrana davant del maniquí. 3) Realitzar una centrada amb rosca cap a dins en direcció a la miniporteria o el maniquí i posterior cursa de recuperació. 4) Rebre una altra passada de l’entrenador A, fer una filigrana i córrer amb la pilota cap a l’interior abans d’obrir a l’entrenador B. 5) Penetrar a l’àrea per rebre una centrada de l’entrenador B i finalitzar a la miniporteria. 6) Fer una cursa de recuperació cap a la posició inicial a la línia de mig camp. Cal tenir en compte que els jugadors tenen llibertat per prendre algunes decisions i que l’entrenador pot modificar el tipus de passada i centrada. Per exemple, els jugadors tenen l’opció de fer la filigrana i deixar enrere el maniquí durant la fase 2) per realitzar una centrada amb rosca cap a fora en direcció a la miniporteria12. Els trets individuals del jugador en termes de moviments o els esdeveniments tàctics/tècnics dels entrenaments/partits també es poden afegir als exercicis de condicionament amb finalitats de validesa ambiental. Atesa la complexitat que comporta el retorn d’un jugador a l’entrenament després d’una lesió, aquest exercici només és un exemple del programa de l’etapa final de la rehabilitació.

Resum

L’entrenament al futbol d’elit requereix la combinació de la ciència i l’art d’entrenar per dissenyar exercicis individuals i d’equip adequats7.Els enfocaments presentats (jocs específics de posició o jocs posicionals) il·lustren la importància del context a l’hora d’elaborar exercicis de condicionament personalitzats. Pot ser profitós complementar l’entrenament amb un estímul relacionat amb la funció tàctica dels jugadors en l’equip, i fins i tot amb elements de l’estil de joc o el perfil energètic del club. És important destacar que hi ha moltes maneres efectives de realitzar aquest tipus de treball i només hem ofert alguns exemples per al lector interessat (per exemple, es poden fer servir molts enfocaments específics dels aspectes metodològics i culturals dels clubs). Recomanem que els estudis posteriors tinguin en compte el context específic del futbol quan proporcionin directrius de condicionament, i les anàlisis de partits integrades poden ser avantatjoses per a aquesta finalitat7,9,12,14,15

 

Paul S. Bradley

Professor titular de Rendiment Esportiu de la John Moores University de Liverpool i assessor del FC Barcelona

 

Andrés Martín García

Preparador físic del FC Barcelona (Juvenil A)

 

Jack D. Ade

Preparador físic de l’U23 del Liverpool Football Club i investigador doctoral de la John Moores University de Liverpool

 

Antonio Gómez Díaz

Preparador físic del FC Barcelona (Primer equip)

 

Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip

 

Referències

  1. Bradley PS, Archer DT, Hogg B, Schuth G, Bush M, Carling C, i Barnes C. Tier-specific evolution of match performance characteristics in the English Premier League: it’s getting tougher at the top. J Sports Sci. 2016;34(10):980–987.
  2. Ade JD, Harley JA, Bradley PS. Physiological response, time-motion characteristics, and reproducibility of various speed-endurance drills in elite youth soccer players: small-sided games versus generic running. Int J Sports Physiol Perform. 2014;9(3):471-479.
  3. Bush M, Barnes C, Archer DT, Hogg B, Bradley PS. Evolution of match performance parameters for various playing positions in the English Premier League. Hum Mov Sci. 2015;39:1–11.
  4. Martín García A, Gómez AD, Bradley PS, Morera F i Casamichana D. Quantification of a Professional Football Team’s External Load Using a Microcycle Structure.J Strength & Cond Res. 2018; 32(12):3511-3518.
  5. Martín-García A, Casamichana D, Díaz AG, Cos F, i Gabbett TJ. Positional Differences in the Most Demanding Passages of Play in Football Competition.J Sports Sci & Med. 2018; 17(4), 563-570.
  6. Casamichana D, Díaz AG, Morera FC, i Martín-García A. Jugadores comodines durante diferentes juegos de posición [Wildcard Players during Positional Games]. Educación física y deportes. 2018; 3(133), 85-97.
  7. Bradley PS, Di Mascio M, Mohr M, Fransson D, Wells C, Moreira A, Castellano J, Gómez Díaz A, i Ade J. Can Modern Football Match Demands Be Translated into Novel Training and Testing Modes? Aspetar Sports Med J. 2018; 7, 46-52.
  8. Morrison S, Ward P, i duManoir GR. Energy system development and load management through the rehabilitation and return to play process. Int J Sports Phys Therapy. 2017; 2 (4) 697-710.
  9. Ade JD, Fitzpatrick J, i Bradley PS. High-intensity efforts in elite soccer matches and associated movement patterns, technical skills and tactical actions. Information for position-specific training drills. J Sports Sci. 2017;34 (24), 2205-2214.
  10. Vanrenterghem J, Nedergaard NJ, Robinson MA, i Drust B. Training Load Monitoring in Team Sports: A Novel Framework Separating Physiological and Biomechanical Load-Adaptation Pathways. Sports Med. 2017 47, (11) 2135-2142.
  11. Bangsbo J. Performance in sports – with specific emphasis on the effect of intensified training. Scand J Med & Sci Sports. 2015; 25 (Suppl. 4), 88-99.
  12. Ade JD, Drust B, Morgan O, i Bradley PS. Physiological Characteristics and Acute Fatigue Associated with Position Specific Speed Endurance Soccer Drills: Production vs Maintenance Training. BASES Conference, Free Communication – Sport & Performance. 2018.
  13. Bradley PS, Sheldon W, Wooster B, Olsen P, Boanas P, i Krustrup P. High-intensity running in English Premier League soccer matches. J Sports Sci. 2009; 27, (2), 159-168.
  14. Bradley PS, Evans M, Laws A, Ade JD. ‘Context is King’ when interpreting match physical performances. Football Medic & Scientist Magazine. 2018; 24:42–45.
  15. Bradley PS, Ade JD. Are current physical match performance metrics in elite soccer fit for purpose or is the adoption of an integrated approach needed? Int J Sports Physiol Perform. 2018; 13: 656–664

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.