BIHUB PATH

July 21, 2021

Rendiment Esportiu

Entrenament estructurat en bàsquet

L’àrea de Rendiment del Futbol Club Barcelona des de la seva creació ha desenvolupat una metodologia de treball en la que l’ésser humà esportista s’erigeix com la pedra angular per optimitzar el rendiment en el seu esport. L’ésser humà esportista és un organisme hipercomplex, organitzat jeràrquicament i que interactua amb el seu entorn de manera dinàmica, autoorganitzant-se a mesura que avança en el procés d’entrenament. Per això, a causa de la naturalesa específica de cada esport i al caràcter individual i diferenciat de les respostes dels esportistes, l’entrenament estructurat del FC Barcelona construeix de manera holística i basada en els sistemes dinàmics complexos, la seva metodologia d’entrenament situant en l’epicentre a l’esportista i conjuminant criteris d’especificitat, individualització, variabilitat, i optimització.1,2

Pel fet que els requeriments motors i cognitius d’un jugador de bàsquet difereixen dels d’un jugador de futbol o d’hoquei, el contínuum d’entrenament ha d’anticipar els requeriments de cada modalitat esportiva, procurant disposar una seqüència d’estímuls a l’ésser humà esportista que juga a bàsquet (SHB) que li permetin evolucionar en la seva pràctica esportiva amb la finalitat d’aconseguir els objectius plantejats. Sota aquest prisma, l’entrenament estructurat es construeix des de dues àrees: l’entrenament coadjuvant i l’entrenament optimizador.3 El primer prepara a l’SHB per al procés d’entrenament i li permet desenvolupar aquells sistemes i estructures propis de cada especialitat en un entorn no específic (almenys en part) de la disciplina esportiva.1,2 D’altra banda, l’entrenament optimitzador té com a objectiu optimitzar el rendiment de l’SHB en la competició. Per això, l’entrenament optimitzador ha de realitzar-se en un entorn i amb uns elements específics del propi esport.

A partir d’aquesta proposta, en cada secció del Barça, l’entrenament coadjuvant es divideix segons la seva orientació en genèric i general, mentre que l’optimitzador es divideix en dirigit, especial i competitiu (Figura 1):

En el present article es mostrarà una proposta metodològica evolucionada de la secció de Bàsquet del FC Barcelona. Així, dins de l’organització de l’entrenament coadjuvant es plantegen 3 nivells d’aproximació que atenen un model de seqüenciació cap a l’especificitat pròpia del bàsquet, sent el nivell 0 el menys específic.4 Per exemple, el Nivell 0- (no orientat) inclou qualsevol activitat amb molt baixa similitud (o cap) a la competició (Vídeos 1-2), el Nivell 0+ orientat, englobaria aquella activitat física amb baixa similitud a la competició (Vídeos 3 i 4) i finalment el Nivell 1 comprendria activitat física amb una certa correspondència dinàmica respecte a la competició (Vídeos 5 i 6).

Vídeos 1 i 2. Exemple de tasques de Nivell 0- (no orientat) i la seva classificació segons les estructures requerides a l’SHB.

Vídeos 3 i 4. Exemple de tasques de Nivell 0+ (orientat) i la seva classificació segons les estructures requerides a l’SHB.

Vídeos 5 i 6. Exemple de tasques de Nivell 1 i la seva classificació segons les estructures requerides a l’SHB.

En relació amb l’entrenament optimitzador, igual que passa amb l’entrenament coadjuvant, els nivells engloben tasques en funció de la seva especificitat i complexitat (Figura 1). Com més alt és el nivell, major és la similitud amb la competició. Per exemple, el Nivell 2 englobaria les tasques o situacions simuladores preferencials (SSP) de bàsquet sense oposició o amb oposició passiva (1c0 o 2c0) (Vídeos 7 i 8) mentre que el Nivell 7 inclou SSP que impliquen la participació de 8 a 10 jugadors realitzant SSP de 4c4, 5c4 o 5c5. Finalment, el Nivell 10 seria un partit de bàsquet oficial (Vídeo 10).

Vídeos 7 i 8. Exemple de tasques de Nivell 2 i la seva classificació segons les estructures de l’SHB requerides.

Vídeo 9. Exemple de tasques de Nivell 6 i la seva classificació segons les estructures de l’SHB requerides.

Vídeos 10. Exemple de joc competitiu (nivell 10) i classificació per implicació d’estructures d’HBP.

Un aspecte rellevant d’aquesta concepció metodològica plantejada pels membres de la secció de Bàsquet sobre la base de les propostes del professor Seirul·lo de l’Àrea de Rendiment, és la utilització de les estructures que conformen a l’SHB en el disseny de les tasques d’entrenament. Aquestes estructures estan constituïdes per diferents sistemes en constant interacció amb l’entorn, permetent l’emergència de les accions.1 De forma resumida, les estructures que determinen el rendiment dels jugadors en bàsquet i en els esports d’equip en general són (Figura 2):

El procés d’entrenament ha de tenir en compte la totalitat dels sistemes que conformen les estructures de l’SHB, ja que, a més de la pròpia especificitat de la tasca plantejada en cada nivell d’aproximació, la complexitat de les accions varia en funció de la interacció dinàmica del conjunt d’estructures i sistemes. Si bé dues tasques poden estar en el mateix nivell, modular la “càrrega” de les estructures, augmentant o disminuint, per exemple, la implicació de l’estructura coordinativa o emotiu-volitiva, provoca una adaptació diferent en l’autoorganització sistèmica de l’SHB. Com podem veure en els vídeos 5 i 6 a pesar que representen dues tasques que s’inclouen en el Nivell 0 (molt baixa similitud a la competició) l’impacte sobre les estructures del jugador és molt diferent. Canviar el lloc on s’executen les tasques (pista de bàsquet o camp de futbol), la relació amb els companys o l’implement triat (pilota de futbol o fitball) determina per complet les respostes de l’SHB. Cada SSP es pot presentar com un conjunt d’estructures (Figura 3), permetent als tècnics valorar de manera ràpida la naturalesa de l’exercici plantejat. Aquesta proposta metodològica permet integrar de manera holística la preparació dels SHB basant-se en la teoria dels sistemes dinàmics complexos. Els processos d’aprenentatge s’optimitzen quan les SSP tenen en compte com l’SHB regula i s’adapta a les diferents situacions de joc proposades en les tasques.

Figura 3: Representació del nivell d'implicació de les estructures de l'ésser humà que juga a bàsquet en un partit oficial (Nivell 10).

D’aquesta manera, tècnics i preparadors físics disposen d’una proposta metodològica que, basada en l’SHB i en les seves diferents estructures biològiques per programar tasques tenint en compte el nivell d’especificitat de la disciplina esportiva i la resposta diferenciada de cada jugador. La complexitat del bàsquet requereix abordar el seu entrenament sobre la base de l’SHB entès com una estructura hipercomplexa i a la seva interacció amb l’entorn específic del bàsquet.

 

Jairo Vázquez – FC Barcelona Sports Performance Area

 

Referències:

  1. Tarragó, J. R., Seirul-lo, F. & Cos, F. Training in team sports: structured training in the FCB. Apunt. Educ. Física i Esports 103–114 (2019).
  2. Seirul-lo, F. Sistemas dinámicos y rendimiento en deportes de equipo. in 1st Meeting of Complex and Sport. INEFC-Barcelona (2003).
  3. Vargas, F. S. Entrenamiento coadyuvante. Apunt. Med. l’esport 23, 39–42 (1986).
  4. Moras, G. La preparación integral en el voleibol: 1000 ejercicios y juegos. (Paidotribo, 2000).

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.