BIHUB PATH

9 abril, 2020

ELS REPTES DE L’ESPORT DAVANT DEL COVID-19: ENTRENAMENT, ESTADIS I PÈRDUES

Instal·lacions Intel·ligents
Rendiment Esportiu
318K

En tots els sectors econòmics s’ha trigat a acceptar la llarga aturada que suposen les quarantenes. L’esport no ha estat aliè al procés, i fins a la segona setmana de març no se suspenien les lligues Sèrie A, després LaLiga, la Champion i Premier League, i finalment l’NBA, aquesta última pel positiu de dos dels seus jugadors. Aviat les van imitar torneigs de totes les disciplines, i una setmana més tard es convertien de temporals en indefinides. Quedaven els Jocs Olímpics, però en ajornar-se fins al 2021 van enviar un missatge rotund: el lapse en les competicions serà llarg, i la seva data de reobertura trigarà a saber-se.

És una pausa que ens obliga a abordar les repercussions del COVID-19 i les estratègies que permetin superar-les. Preparant-nos a més a més per reprendre el paper central que l’esport té en la vida de tots una vegada l’epidèmia conclogui. Moltes persones han quedat privades d’aquesta injecció de felicitat que són els partits, i demanaran a crits que aquest buit torni a omplir-se en finalitzar les quarantenes. Estarem preparats? Que la resposta sigui un sí rotund, o un potser, dependrà de com afrontem quatre aspectes fonamentals d’aquesta aturada.

 

1. L’entrenament i la forma física dels jugadors.

Com ja hem explicat prèviament en un article, els preparadors del FC Barcelona, han de desenvolupar estratègies noves davant aquesta situació insòlita. L’habitual descens del VO2 Max i de la pressió sanguínia que porten a un menor consum d’oxigen, així com pèrdua de massa muscular en un confinament, s’estan pal·liant en tots els equips i atletes mitjançant un seguiment diari i rutines a domicili. A més a més d’això els astronautes de la NASA i l’Agència Espacial Europea han advertit que un dels aspectes més rellevants del confinament és el psicològic. Els atletes sentiran l’estrès provocat pel temor a la pèrdua de forma física i acusaran, si no s’és gaire imaginatiu, entrenaments repetitius. Una adequada gestió d’aquests temors i abordar-los de forma ràpida poden reforçar la resiliència, prenent la quarantena com un entrenament mental més per adaptar-se a situacions extremes. També serà imprescindible ser realista, admetent que part de la coordinació d’equip es perdrà perquè no es pot entrenar en grup. Les necessitats per a la tornada al joc poden no ser diferents de les que es produeixen després de les vacances d’estiu.

 

2. La gestió dels estadis tancats

Equips de tot el món han perdut els ingressos dels seus tours per a visitants, botigues i museus i també els que complementen la venda de tiquets. Com a exemple, només el 2019 l’Allianz Arena va ingressar quasi 7 milions d’euros per les cerveses, salsitxes i refrescs venuts durant els partits i 10 M € per les visites al FCBayern Museum. Aquestes xifres poden donar-nos una idea clara del perjudici que suposa disputar trobades a porta tancada, com es va fer al començament de l’epidèmia. No és només econòmic, també psicològic: els jugadors acostumen a recordar-nos la dificultat de concentrar-se sense les reaccions del públic, i de la fredor que senten després de realitzar una gran jugada. A la grada es produeix l’emoció visible i audible d’un partit, i sense ella les televisions perden interès per la retransmissió. La pregunta és si una vegada finalitzada la quarantena s’autoritzaran, o no, els esdeveniments multitudinaris.

El cas d’Itàlia, la primera gran contagiada a l’Occident, ha enviat un important avís a les autoritats. El San Siro, on va jugar el València FC-Atalanta podria haver estat una bomba biològica que va ajudar a expandir l’epidèmia. No només pels que van anar a l’estadi: el 35% de la plantilla del València va donar positiu per COVID-19, després van aparèixer casos a l’Atalanta, i també entre els periodistes que van viatjar a Milà. Però a més a més els aficionats que es van reunir als bars, carrers i cases van fomentar el contacte i el contagi, que en els dies i setmanes següents creixeria en proporció geomètrica.

És fàcil preveure que els governs de tot el món prendran en consideració el cas del San Siro, limitant, potser durant mesos, les reunions massives, i de manera concreta les esportives. Això condemnaria a jugar la resta de la lliga a porta tancada, potser a l’estiu, com pretén la Premier League engegant novament al juny. Però també si així fos, els científics assenyalen que pot haver-hi un rebrot de l’epidèmia a la tardor, com succeeix amb la grip comuna. Podria succeir aleshores que les lligues tornessin a interrompre’s, i que les aturades momentànies passessin de situació excepcional a recurrent.

I quan tornarien les coses a la normalitat. Idealment, quan existeixi una vacuna i s’administri de forma massiva a la població, per al que en els millors pronòstics encara falta un any.

 

3. Les pèrdues econòmiques

Aquest és sens dubte el punt més complex, precisament per la incertesa a la qual acabem d’al·ludir. En el pitjor dels escenaris i donant l’any 2020 per perdut, s’imposa la reducció de retribucions a la plantilla. L’NBA té una clàusula en els seus contractes que li permet fer-ho, i que aprofitarà restant l’1% de l’import del contracte de cada jugador per partit no disputat. Si això no és suficient, els equips hauran de seure a negociar amb els seus jugadors i tècnics, com de fet ja estan fent els grans clubs de futbol. El que ens porta a considerar el repartiment de la càrrega econòmica.

A més a més dels atletes d’elit, a la cúspide dels ingressos, hi ha la plantilla tècnica, el paper de la qual és fonamental per al treball dels primers i la supervivència econòmica de la qual pot ser més complicada. Aquí s’obren oportunitats per als clubs més grans, que aprofitant el seu múscul financer podran atreure el talent tècnic de professionals que es queden sense feina. Però després d’això resta subjacent un perill, perquè si els petits i mitjans desapareixen de la competició també s’esfuma l’essència de les mateixes lligues. Regulació d’ocupació, cerca d’ajuts governamentals i comptes de crèdit bancari hauran de completar-se alhora, amb la implicació de tots els equips, i compartint solucions.

En el següent article, parlarem de mitjans de comunicació i fan engagement: les dues oportunitats d’aquesta aturada.

 

Martín Sacristán

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.