BIHUB PATH

April 13, 2021

Els esportistes i les xarxes socials

1

Vivim en un món on les nostres idees, opinions i gustos es poden publicar en les xarxes socials. El que va començar com una plataforma per parlar amb els amics s’ha tornat una plataforma global que involucra tots els aspectes de la vida d’una persona. Les xarxes socials ara engloben totes les injustícies i les seves solucions, i també la diversitat d’opinions.

Els esportistes i aficionats de l’esport no són diferents: tenen opinions tan arrelades com les de qualsevol i, sovint, compten amb la popularitat per a exercir una àmplia influència. La campanya britànica de Marcus Rashford per acabar amb la pobresa alimentària infantil (#EndChildFoodPoverty) va aconseguir unir prop de 4,2 milions de seguidors i va canviar la política del govern britànic perquè els nens també rebin el seu esmorzar quan no puguin assistir a l’escola. Gràcies a la seva positiva contribució, el propi Marcus Rashford va tenir l’honor de rebre una distinció com a Membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic (MBE per les seves sigles en anglès).

A vegades, la intenció és canviar l’esport en sí mateix. Lewis Hamilton va prendre la iniciativa de fer la Fórmula 1 més diversa i inclusiva, en agenollar-se abans de cada carrera i canviar el color del seu automòbil a negre. Actualment compta amb 21 milions de seguidors que tenen en compte la seva opinió.

Els joves veuen als esportistes com a models a seguir i, per tant, tenen responsabilitats especials en els seus canals i xarxes socials. A vegades, els esportistes i altres celebrities estan subjectes a estàndards irreals. Qui no diu de tant en tant alguna ximpleria, sigui online, amb un familiar o amic? Això no ve al cas però sigui just o no, els esportistes han d’entendre que estan subjectes a un nivell d’escrutini major que el d’una persona normal. Quan a algú se’l té com un model a seguir i comet el més mínim error, la gent tendeix a ser menys indulgent. A més, les controvèrsies sempre donen lloc a grans titulars.

Durant el temps en el qual els esdeveniments esportius van estar suspesos per la pandèmia, molts esportistes es van bolcar a les xarxes socials amb desafiaments amb els seus aficionats i recordar-los que es quedessin a casa. Roger Federer va proposar a tothom el desafiament de volejar contra una paret tantes vegades com fos possible. Usain Bolt va utilitzar una mica d’humor per a recordar als seus seguidors el distanciament social. A més, va publicar una foto de la seva victòria olímpica en la final dels 100m de Pequín 2008, on va tenir temps de mirar cap endarrere des de la línia d’arribada.

Els resultats no són sempre positius

Compartir opinions a les xarxes socials pot ser com pensar en veu alta. Pots dir alguna cosa abans que hagis reflexionat sobre qualsevol tema i després penedir-te’n. És inevitable que coses que són populars entre alguns seguidors siguin inacceptables per a algun altre grup.

Als aficionats els encanta quan els esportistes utilitzen les xarxes socials adequadament per publicar imatges de les seves vides privades o en les quals estan celebrant amb els seus companys en el vestuari. No obstant això, quan se’n fa un ús incorrecte, pot generar en els aficionats descontentament perquè no desitgen saber més sobre la vida privada dels seus herois. Una regla que, sovint, es trenca és “no criticar els teus propis seguidors en les xarxes socials”. Que un aficionat jutgi el rendiment esportiu o errors en el camp de joc no és una raó per assenyalar-ho en públic. Les xarxes socials poden enfortir als jugadors, però també pot anar en contra seva molt ràpidament.

Tenim alguns exemples molt clars sobre el mal ús de les xarxes socials per part dels esportistes, amb greus conseqüències per a ells. L’estrella de natació australiana Stephanie Rice va perdre un lucratiu patrocini amb Jaguar per un tuit amb una connotació homòfoba; també va haver de renunciar a un automòbil que la marca li havia ofert per al seu ús personal. Michel Mortadella, un futbolista de Suïssa, va ser expulsat dels Jocs Olímpics de Londres per publicar comentaris amb una connotació racista en un tuit sobre jugadors sud-coreans. Va tuitejar aquests comentaris poc després que el seu equip perdés el partit. El fet que les xarxes socials siguin tan influents com perquè un esportista es perdi els partits és un recordatori del seu poder i de com poden perjudicar als esportistes i l’esport en general.

Com a resultat d’això, cal sospesar seriosament els beneficis lucratius de les xarxes socials enfront dels riscos potencials. Un exemple d’un risc que és especialment rellevant en els esports és el de ser percebut com a transfòbic. No tots els jugadors estan d’acord que una dona trans participi en esports femenins en igualtat de condicions. Expressar aquesta opinió en les xarxes socials probablement provocarà una forta reacció negativa per part dels activistes trans i exercirà pressió en els clubs perquè els jugadors no segueixin.

Aquests temes on les opinions estan molt polaritzades posen a prova l’habilitat del club per a aconseguir un equilibri entre la llibertat d’expressió, el dret a expressar opinions que poden ser impopulars i l’anomenat discurs de l’odi. Les opinions que fomenten tal discurs són inacceptables, a causa del mal que poden causar a la societat. Això és un assumpte legal en alguns països, en el qual existeixen lleis de protecció contra la discriminació per motius d’edat, discapacitat, ètnia, religió o creença, sexe i orientació sexual. En altres casos, és un assumpte de filosofia moral. No es pot acceptar la negació d’esdeveniments històrics, com ara l’Holocaust, encara que no estigui explícitament esmentat en la llei.

La importància de l’educació en les xarxes socials

Tot això suposa una nova dimensió per als jugadors, així com per als gerents dels clubs. A més de ser experts en la disciplina esportiva, necessiten tenir una moral concorde a la de la societat i un bon sentit de l’opinió pública. L’esport sempre ha tingut la intenció de millorar la salut de les persones (ment i cos), però les conseqüències de fer-ho malament, mai han tingut repercussions tan públiques o hostils com avui dia. Els joves que practiquen un esport de competició, necessiten educació i assessorament per part dels clubs en relació amb els esdeveniments i l’actualitat. Una de les lliçons més bàsiques és que les persones, sobretot aquelles que estan en l’ull públic, han d’informar-se sobre com realment funcionen les xarxes socials.

Mai hi ha hagut un període en el qual fos tan important ser un ciutadà informat i interessat a millorar el món. Esportistes i aficionats tenen l’obligació de ser ciutadans responsables: les seves opinions són importants i tenen conseqüències.

 

David Carratt

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.