BIHUB PATH

4 març, 2020

ELS DRONS COM A MÈTODE D’ADQUISICIÓ DE DADES

Anàlisi i Tecnologia Esportiva

APUNTA’T AL Certificat en Tecnologia i Ciència Aplicades a l’Esport

unirse-ara
318K

Un dels gadgets tecnològics més populars ha trobat el seu camp d’aplicació a l’entrenament esportiu d’alt nivell. Els drons tenen la capacitat de sobrevolar el camp de joc, gravar en vídeo els entrenaments, i obtenir així una visió aèria que resulta especialment útil per avaluar el rendiment. De manera específica, a les sessions tàctiques, que depenen del moviment de l’equip en el seu conjunt, i de la conducta individual dels jugadors.

 

Malgrat aquests avantatges, no hi ha una posició unànime entre els tècnics sobre el seu ús. Un club caracteritzat pel seu esforç en recerca científica, com el FC Barcelona, els ha descartat. Mentre que en equips tan importants de la lliga anglesa de futbol com el Manchester City, estan integrats ja com a part del seu equipament. També a l’altre costat de l’Atlàntic, entrenadors de bàsquet i futbol americà defensen des dels Estats Units la seva utilitat.

 

El que motiva aquestes diferències és la capacitat d’enregistrament de l’aparell quan se li incorpora una càmera. Independentment de si el vídeo s’aconsegueix mitjançant un dron o una càmera en altura, està destinat a unir-se a les mètriques proporcionades pels trackers que duen els jugadors. D’aquesta manera l’equip tècnic pot fer anàlisi sobre tàctica i cinètica visualitzant l’enregistrament i consultant les seves dades específiques.

 

Els dos equips citats, Barcelona i Manchester, fan servir trackers similars, de fabricants que competeixen entre si pel lideratge en el mercat tecnològic. El club blaugrana empra el Wimu, fruit del desenvolupament conjunt entre l’empresa RealTrack Systems, i Barça Innovation Hub. El Manchester City ha adoptat l’Apex de StatSports, molt implantat ja en la lliga anglesa. Tots dos aparells són equivalents en les seves prestacions, i permeten mesurar tant l’esforç físic de cada jugador, com el seu desempenyorament tàctic i cinètic.

 

Mitjançant un software específic associen dades amb imatge, i és per complir aquest objectiu que els entrenadors escullen o descarten els drons.

 

Al Camp Nou i Ciutat Esportiva, s’han instal·lat a la part més alta de les grades, sota la sostrada, un conjunt de càmeres que giravolten i es desplacen. La seva capacitat per no perdre detall de cap punt del camp de joc permet individualitzar al jugador o a un grup de jugadors de l’equip, així com compondre, grans panoràmiques. Gràcies a la seva alta resolució i la capacitat dels seus objectius, obtenen enregistraments nítids dels entrenaments, anàlogues a les que prendria un dron.

 

En el cas del Manchester City, ha estat el seu entrenador, Pep Guardiola, qui ha ordenat l’ús d’aquests aparells. Els seus avantatges l’entusiasmen tant, que tot el seu equip tècnic ha completat el curs per obtenir la llicència de pilot de drons. Un conjunt d’ells vola en cada sessió d’entrenament, enregistrant des de l’aire el treball realitzat, tant per a la seva anàlisi en temps real com per a l’enregistrament que permet repassar-lo posteriorment.

Va ser David Powderly, tècnic del Charlton Athletic, qui primer va emprar els drons a la lliga anglesa, i pot dir-se que Guardiola i ell es van influir mútuament. Powderly estava veient el 2015 el partit Bayern de Munic-FC Barcelona quan se li va acudir la idea. Guardiola, entrenador del Bayern, va desplegar en el partit un marcatge individual de cada un dels seus jugadors a un de l’equip contrari, i la progressió d’aquesta tàctica va resultar espectacular en les imatges aèries que es van retransmetre. Des d’aquest dia, l’entrenador va obsessionar-se per tenir aquesta mateixa visió del seu propi equip. Per aconseguir-la va començar provant un dron econòmic, dotat de càmera, als entrenaments.

 

Avui David Powderly té a càrrec seu DPY Productions, empresa especialitzada en el rodatge professional d’entrenaments i trobades esportives mitjançant drons. Defensa el seu ús enfront de les càmeres fixes per la seva versatilitat, assegurant que, a diferència d’aquestes, tenen la capacitat de col·locar-se en una posició fixa, on estigui desenvolupant-se l’acció, o sobrevolar a jugadors determinats. Aquesta versatilitat proporciona una major informació a l’equip tècnic sobre si s’ha aconseguit l’objectiu que es perseguia. Cita com a exemple que resulta especialment útil quan es tracta de trobar un buit pel qual penetrar, en competicions contra equips que realitzen defenses molt tancades. O si es tracta de comprovar si la meitat de l’equip es mou suficientment de pressa quan la pilota canvia de costat, o si per la seva lentitud deixa buits. Afegeix a més a més que els enregistraments demostren al jugador els seus errors, reforçant la confiança en el judici de l’entrenador.

 

Però no tot són avantatges, i les limitacions d’aquests aparells poden influir decisivament en la decisió d’emprar-los. Avui dia només els models més avançats i cars tenen autonomia per a 30 minuts, encara que l’habitual és que no superin els 15. El minut necessari per abaixar-los a terra i reemplaçar les bateries obliga a interrompre la labor de l’equip tècnic o a perdre part de moments de l’entrenament. Si a més a més som en un clima molt plujós o amb neu serà necessari un model impermeabilitzat, força més car que els convencionals. No parlem de xifres que puguin pesar als pressuposts dels grans clubs però, si es consideren enfront de les càmeres fixes de les grades més altes, poden inclinar la balança negativament en contra dels drons. Finalment, i com última limitació, hi ha l’ús combinat amb un tracker. En aquest cas el dron haurà d’enviar el seu enregistrament mitjançant wifi, gastant més de pressa la seva bateria.

 

Powderly, i d’altres com ell, confien que aquestes limitacions vagin superant-se amb l’aparició de nous models. I mentrestant molts professionals continuen mostrant un gran interès pel seu ús. Així ho van demostrar un conjunt d’investigadors japonesos a la 8th International Conference on Industrial Technology and Management, celebrada aquest any. En la seva ponència[1] van explicar com havien fet un ús experimental d’aquests aparells aplicant-los a l’entrenament d’un equip de bàsquet. No es va tractar només de prendre imatges, sinó de processar-les mitjançant un algorisme per obtenir les mateixes dades d’un tracker com el Wimu o l’Apex. És a dir, que el dron i el programa associat realitzaran tot el treball sense més tecnologia.

 

Per aconseguir-ho, els drons van enviar el seu enregistrament a un ordinador, que processava les imatges mitjançant un programa de reconeixement anàleg als que s’usen per identificar rostres. L’algorisme separava la imatge dels jugadors de la resta d’elements identificant-los pel color de la seva samarreta i pantalons. Per evitar confusions quan dos o més es creuaven, van ser individualitzats mitjançant una “malla de partícules”, capaç de reconèixer-los com a figures separades. Finalment, i mitjançant una sèrie de cons de colors a terra, van poder prescindir de l’ús de GPS sense renunciar a la mètrica de posició i velocitat de desplaçament. Encara que el resultat no pot equiparar-se encara al d’un tracker professional, els investigadors subratllen que aquesta és una tecnologia en desenvolupament. Amb la inversió i el treball suficient podria ser plenament funcional.

 

Tot l’anterior ens porta a la conclusió que els drons no poden adoptar-se ni descartar-se analitzant-los en si mateixos, sinó units al conjunt d’avantatges i limitacions que aporten a l’entrenador. Els professionals, en anar incorporant al seu treball diari innovacions tecnològiques, queden subjectes també a l’evolució que aquestes vagin tenint. La seva revaluació contínua és imprescindible per saber si es desenvolupen nous models, millores importants, o aparells innovadors capaços d’aconseguir amb més precisió els objectius de l’entrenador. Com la mateixa competició, aquesta és una cursa que es guanya partit a partit. I on tot està sempre per decidir.

 

 

 

Martín Sacristán

[1] (1) Stephen Karungaru, Kenji Matsuura, Hiroki Tanioka, Tomohito Wada y Naka Gotoda. (2019). Ground Sports Strategy Formulation and Assistance Technology Develpoment: Player Data Acquisition from Drone Videos. IEEE. DOI: 10.1109/ICITM.2019.8710735

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOESTADÍSTICA EN LES CIÈNCIES DE L’ESPORT I MEDICINA ESPORTIVA

L’àrea d’anàlisi de l’esport ha crescut exponencialment gràcies a les ciències de la computació i engloba també altres subàrees (ex: ciències de l’esport, ciències del comportament, medicina o visualització de dades) a part de l’estadística amb un enfocament més tàctic i de rendiment de l’esport.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.