BIHUB PATH

setembre 28, 2022

Gestió de Lesions

El tendó rotulià i la seva adaptació a les càrregues d’entrenament

By Silvia Ortega Cebrián & BIHub Team..

Els tendons són estructures de teixit d’unió fibrosa que s’originen en el múscul i s’insereixen en l’os. La seva funció és molt similar a la dels lligaments, un cordó fibrós que uneix dos ossos.

El tendó rotulià es troba en l’articulació del genoll, és una continuació del múscul quàdriceps i connecta la ròtula amb la tíbia. Es tracta d’un dels tendons més potents del cos: pot suportar una tensió prop de 8 vegades el pes corporal. Així, una de les seves funcions principals és impulsar-nos en activitats com caminar, córrer o saltar.

 

La tendinopatia rotuliana

Un ús excessiu, una força compressiva (en els fascicles profunds, a l’interior dels músculs) o una tensió o sobrecàrrega repetitiva sobre el tendó rotulià, poden provocar patologies com la tendinopatia rotuliana, també coneguda com a “genoll del saltador” (llegir ref.1) (lesió del terç proximal del tendó), ja que és molt habitual en esports que requereixen salts freqüents, canvis de direcció, acceleracions i desacceleracions com el bàsquet, l’atletisme o l’handbol. No obstant això, estudis recents han demostrat que la tendinopatia rotuliana és una patologia que pot ser provocada per diversos factors i que no només s’agreuja per mecanismes de salt (llegir ref.1).

La capacitat del tendó per tolerar càrregues és de naturalesa individual, encara que existeixen factors comuns que augmenten el risc de tendinopatia (llegir ref.2). Els factors comuns de risc se solen classificar en factors extrínsecs (actuen sobre el cos i estan relacionats amb la càrrega) i intrínsecs (factors biomecànics, actuen des de dins del cos).

Habitualment, les propietats mecàniques del tendó milloren quan aquest rep una càrrega òptima que permet la recuperació del teixit (llegir ref.3). No obstant això, quan la càrrega és excessiva, aquest procés de recuperació no es pot donar i és quan s’origina una no tolerància a la càrrega i, conseqüentment, es produeix la tendinopatia: apareixen canvis en l’estructura del tendó en forma de desalineació de les fibres de col·lagen i la pèrdua de continuïtat produeix la degeneració del tendó, que pot ser simptomàtica (dolor localitzat en el tendó juntament amb una disminució de l’activitat o del rendiment esportiu- llegir ref.4, 5-) o asimptomàtica (llegir ref. 5) (tendó que presenta canvis d’estructura del tendó sense presència de dolor).

 

La tendinopatia rotuliana en l’esport

La tendinopatia rotuliana és una de les patologies més freqüents en esportistes professionals: estudis reporten que el 44,6% dels jugadors de voleibol i el 31,9% dels jugadors de bàsquet la pateixen6. Pel que fa a l’handbol, la incidència de tendinopatia rotuliana en jugadors professionals és major que en jugadors joves, encara que menor que en jugadors de bàsquet, voleibol i hoquei sobre patins (llegir ref. 6, 7).

Si bé existeix evidència que el tendó s’adapta a la càrrega d’entrenament, les alteracions estructurals en el tendó rotulià en resposta a les càrregues d’entrenament encara no són clares. Per contribuir a la recerca sobre aquest aspecte, es va desenvolupar l’estudi d’Ortega-Cebrián, S. et al. Patellar Tendon Structural Adaptations Occur during Pre-Season and First Competitive Cycle in Male Professional Handball Players (2021), que aquí resumim, amb l’objectiu d’identificar els canvis en l’estructura del tendó rotulià al llarg de la pretemporada i durant el primer cicle competitiu en un grup de jugadors d’handbol.

 

El tendó rotulià i l’handbol

En l’handbol es requereixen habilitats físiques com força, potència, resistència, velocitat, agilitat i coordinació a alta intensitat (llegir ref. 7, 8). Aquests mecanismes d’emmagatzematge i alliberament d’energia excessius augmenten el risc de tendinopatia rotuliana, a causa de les forces que rep el tendó (llegir ref. 7, 9).

Quan el tendó està subjecte a grans demandes, es creu que les possibles alteracions en la seva estructura també podrien afectar el rendiment esportiu: si l’estructura del tendó tendeix a perdre transductors mecànics en la matriu del tendó, es produirà una disminució d’emmagatzematge d’energia i una alteració del cicle d’estirament i escurçament (llegir ref.10). Per tant, es pot suposar que el rendiment del salt podria veure’s afectat per canvis en l’estructura del tendó.

Entre totes les lesions de genoll en jugadors professionals d’handbol, la tendinopatia rotuliana té un mal pronòstic, es dona generalment durant la pretemporada i després del primer cicle competitiu i s’associa amb una major càrrega d’entrenament i competició (llegir ref. 8, 9)

Quantificar com i quan s’adapta el tendó rotulià a les càrregues d’entrenament durant aquest període de temps podria proporcionar una millor comprensió de l’aparició de la tendinopatia rotuliana.

Les característiques de l’estudi

Per dur a terme l’estudi, es va formar un grup de dinou jugadors professionals masculins d’handbol. D’aquests, només 13 van completar la recol·lecció de dades a causa de lesions o temps fora dels entrenaments, resultant en el grup següent: edat = 20,1 ± 2,5 anys; alçada = 179,2 ± 3,36 cms; pes = 81,32 ± 6,9 kg.

Per poder identificar l’estat del tendó, es van realitzar proves d’imatge del tendó rotulià (UTC) i salts amb contramoviment (CMJ). Les mesures es van prendre el primer i últim dia d’entrenament de pretemporada i al final del primer cicle competitiu, per a així poder realitzar les comparacions.

La UTC (Ultrasound Tissue Characterization) és una tècnica d’imatge dissenyada específicament per als tendons que, mitjançant una escala de colors, permet determinar el grau d’alteració del teixit tendinós i pot mesurar petits canvis en l’alineació de la fibra tendinosa.

Aquesta classificació de tipus de ressò per colors permet monitorar la integritat del tendó durant el tractament i l’adaptació del col·lagen a la càrrega durant un cert període de temps, així com identificar patologies potencials en subjectes assimptomàtics (llegir ref.11)

El salt amb contramoviment (Counter Movement Jump o CMJ) es realitza partint d’una posició alçada i amb les mans als malucs. A continuació es realitza una flexió dels genolls (fins a un angle de 90 graus) seguida com més de pressa millor d’un salt cap amunt amb extensió de cames. La variable va ser la potència de salt mesurada amb una plataforma de forces.

 

Principals conclusions de l’estudi

Després de realitzar el seguiment dels jugadors durant aquest període, l’estudi va arribar a les següents conclusions:

– Els canvis estructurals del tendó rotulià es van observar principalment durant l’entrenament de pretemporada i al llarg del primer cicle competitiu. 

– Es van produir canvis en totes les porcions del tendó rotulià, encara que el tendó proximal i distal va mostrar un major canvi que el tendó mitjà durant la pretemporada i el primer cicle competitiu. 

– Encara que es van observar canvis en l’estructura del tendó al final del primer cicle competitiu, es va observar una lleu disminució del tendó sa i un augment del tendó lesionat. 

– Es va trobar una associació entre els canvis estructurals del tendó i el rendiment del salt en el tendó proximal de la cama dominant. 

Es va concloure que el tendó rotulià mostra un major canvi estructural després de completar l’entrenament de pretemporada que al final del primer cicle competitiu, així es pot inferir que la càrrega excessiva durant l’entrenament de pretemporada no permet que el tendó s’adapti i potencialment augmenti l’aparició de tendinopaties rotulianes. No obstant això, es reconeix que es necessiten més estudis per a, per exemple, quantificar la quantitat de tendó desorganitzat necessari per a disminuir el rendiment o tornar-se simptomàtic.

Referències:
  1. Lian, Ø.; Engebretsen, L.; Bahr, R. Prevalence of Jumper’s Knee Among Elite Athletes from Different Sports a Cross-Sectional Study. Am. J. Sports Med. 2005, 33, 561–567. [CrossRef]
  2. Rudavsky, A.; Cook, J.; Docking, S. Quantifying Proximal Patellar Tendon Changes during Adolescence in Elite Ballet Dancers, a 2-Year Study. Scand. J. Med. Sci. Sports 2018, 28, 2369–2374. [CrossRef]
  3. Magnusson, S.; Langberg, H.; Kjaer, M. The Pathogenesis of Tendinopathy: Balancing the Response to Loading. Nat. Rev. Rheumatol. 2010, 6, 262–268. [CrossRef] [PubMed]
  4. Lundgreen, K.; Lian, O.B.; Engebretsen, L.; Scott, A. Tenocyte Apoptosis in the Torn Rotator Cuff: A Primary or Secondary Pathological Event? Br. J. Sports Med. 2011, 45, 1035–1039. [CrossRef]
  5. Cook, J.; Rio, E.; Purdam, C.R.; Girdwood, M.; Ortega-Cebrian, S.; Docking, S.I. El Continuum de La Patología de Tendón: Concepto Actual e Implicaciones Clínicas. Apunt. Med. Esport 2017, 52, 61–69. [CrossRef]
  6. Florit, D.; Pedret, C.; Casals, M.; Malliaras, P.; Sugimoto, D.; Rodas, G. Incidence of Tendinopathy in Team Sports in a Multidisci- plinary Sports Club Over 8 Seasons. J. Sports Sci. Med. 2019, 18, 780–788.
  7. Monaco, M.; Rincón, J.; Montoro-Ronsano, J.B.; Til Perez, L.; Drobnic, F.; Vilardaga, J.; Puigdellivol, J.; Pedret, C.; Rodas, G. Epidemiología Lesional Del Balonmano de Elite: Estudio Retrospectivo En Equipos Profesional y Formativo de Un Mismo Club. Apunt. Med. Esport 2013, 49, 11–19. [CrossRef]
  8. Póvoas, S.; Seabra, A.; Ascensão, A.; Magalhães, J.; Soares, J.; Rebelo, A. Physical and Physiological Demands of Elite Team Handball. J. Strength Cond. Res. 2012, 26, 3365–3375. [CrossRef]
  9. Monaco, M.; Rincón, J.; Montoro-Ronsano, J.B.; Drobnic, F.; Til Perez, L.; Toda, L.; Pedret, C.; Vilardaga, J.; Rodas, G. Estudio Prospectivo de Maduración, Desarrollo e Incidencia Lesional En Balonmano Formativo de Élite. ¿Puede El Estado Madurativo Ser Un Factor Determinante de La Incidencia Lesional En Balonmano? Apunt. Med. Esport 2014, 50, 5–14. [CrossRef] 
  10. Khan, K.; Scott, A. Mechanotherapy: How Physical Therapists’ Prescription of Exercise Promotes Tissue Repair. Br. J. Sport. Med. 2009, 43, 247–252. [CrossRef]
  11. Van Schie, H.; Docking, S.; Daffy, J.; Praet, S.; Rosengarten, S.; Cook, J.L. Ultrasound Tissue Characterization, an Innovative Technique for Injury-Prevention and Monitoring of Tendinopathy. Br. J. Sports Med. 2013, 47, e2. [CrossRef]

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.