BIHUB PATH

29 juny, 2020

EL ROL DEL METGE ESPORTIU DESPRÉS DE LA TORNADA A LA COMPETICIÓ EN FUTBOL

Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS

unirse-ara
318K

La crisi sanitària originada pel SARS-CoV-2 (COVID-19) va provocar que s’haguessin de prendre mesures extraordinàries, afectant totes les esferes de la nostra vida, i l’esport no podia ser menys. El confinament al qual ha estat sotmès gran part de la població mundial va implicar que competicions internacionals de gran rellevància com els Jocs Olímpics o l’Eurocopa de futbol que se celebrarien aquest estiu vinent, haguessin de ser cancel·lades. A més a més, la suspensió de les lligues i campionats nacionals – fet que no succeïa des de la Segona Guerra Mundial – ha suposat la pèrdua de milers de milions d’euros per a les entitats esportives. D’aquí que una vegada passat el primer brot de la malaltia, i per tal de minimitzar les pèrdues econòmiques, s’hagin començat a reprendre les principals lligues d’esports com el futbol i el bàsquet.

Durant aquest període d’aïllament, els cossos mèdics s’han encarregat de la vigilància i control epidemiològic dels símptomes habituals de COVID-19 entre els esportistes i els seus familiars, assegurant-se en tot moment que seguissin les recomanacions de seguretat (mesures d’higiene i distanciament social) dictades pels experts en la matèria. A més a més, en els casos de positius detectats, el protocol d’actuació seguit ha estat el mateix que per a la resta de la població1, 2. En el cas del futbol, d’acord amb les dades de què disposa LaLiga, després de la primera onada de proves realitzada a les plantilles dels equips de Primera i Segona Divisió, el 16% dels jugadors hauria desenvolupat anticossos, enfront del 5.2% de la població espanyola en general, segons l’Estudi ENA-COVID-19. I el fet és que, encara que els esportistes en general són joves i tenen menor risc de desenvolupar símptomes greus com a resultat del COVID-19, ja que no presenten comorbiditats associades com hipertensió o obesitat, poden ser igualment focus de transmissió o patir complicacions i, per tant, havien de seguir les mateixes estratègies de prevenció que la resta de la població per contribuir a evitar la propagació del virus i el col·lapse sanitari3.

Per això, durant aquest període de confinament, els jugadors s’han vist forçats a entrenar a les seves cases “a través de plans d’entrenament i recomanacions sobre treball físic que rebien per part dels preparadors físics” com indiquen els Drs. Javier Yanguas i Eva Ferrer, tots dos pertanyents al Departament Mèdic del FC Barcelona. Encara que com confirma la mateixa Dra. Ferrer, “evidentment no és el mateix que entrenar-se diàriament en un camp de futbol o al gimnàs, pel que han arribat a patir un procés denominat desentrenament, en el que l’organisme redueix la seva capacitat de resposta funcional, a més a més de presentar menys massa magra i més massa grassa“. Aquest fet ha provocat que s’incrementés el risc de lesió després de la tornada a la pràctica esportiva habitual. Un exemple clar és l’augment de lesions greus que es va donar a la Lliga Nacional de Futbol Americà o NFL quan es va portar a terme una aturada esportiva de més de 3 mesos de durada a conseqüència d’una vaga4. Després del lockout, es van disparar les lesions al tendó d’Aquil·les en el primer mes.

Per tot plegat, s’han dissenyat minipretemporades en què els jugadors, sempre sota estrictes condicions de seguretat, han pogut anar adaptant-se a l’augment gradual de les càrregues d’entrenament per tal de tornar a la competició amb plenes garanties5-7. A més a més, de forma interdisciplinària – amb la participació de metges, preparadors físics, fisioterapeutes i nutricionistes – es van posar en marxa diferents mesures amb la finalitat de disminuir el risc de lesió després del reinici dels entrenaments. Així, el Dr. Daniel Florit, del Departament Mèdic del FC Barcelona, enumera les principals mesures administrades: “avaluació de la composició corporal per conèixer el punt del qual partim; programació de les càrregues d’entrenament de manera progressiva; maximització de la comunicació amb els jugadors per anticipar qualsevol situació de risc i poder actuar abans; i adequació del pla nutricional conjuntament amb ajuts ergogènics“.

El Departament Mèdic del FC Barcelona va elaborar un complet protocol seguint les pautes de LaLiga, amb especial èmfasi en el control de la transmissió del COVID-19, amb l’objectiu de garantir un estat de salut i rendiment físic òptims entre els jugadors abans del retorn a la competició8. En concret, el protocol va consistir en un Pre-Participation Medical Examination (examen mèdic previ a la participació esportiva), similar al realitzat en una pretemporada convencional9, completat a més a més amb proves PCR i ELISA, per detectar possibles casos positius i potencialment contagiosos i conèixer la seroprevalença dels jugadors de la primera plantilla del FC Barcelona. En el cas dels positius, el protocol incloïa l’anàlisi de l’impacte sobre altres òrgans i sistemes com el respiratori, cardiovascular, musculoesquelètic o immune, que a més a més podria tenir un efecte negatiu en el rendiment del jugador. Així mateix, era essencial descartar lesions miocardíaques entre els afectats abans de reprendre els entrenaments, ja que la miocarditis o pericarditis són manifestacions clíniques del COVID-1910.

A causa de l’augment en el risc de lesió després de reprendre’s l’activitat esportiva, cobraven especial importància el control de la càrrega de treball, l’ús dels qüestionaris wellness, així com una rotació efectiva dels jugadors al llarg de la competició – d’aquí que s’hagi augmentat a 5 el nombre de canvis permesos per partit. Per això, la figura del metge d’equip ha adquirit una major rellevància si hi cap després de la tornada a la pràctica esportiva, ja que, a les seves funcions habituals, ara se li sumen la vigilància i control de símptomes i possibles signes compatibles amb el COVID-19, a més a més de l’avaluació de factors de risc de lesions que en condicions normals no apareixen entre els professionals. Així, entre les labors del metge s’incorporarà la promoció de “les mesures de protecció i seguretat implementades per les autoritats sanitàries i per les de les mateixes competicions que consisteixen a mantenir la distància física de seguretat, l’ús de la mascareta, la higiene freqüent de mans, la higiene de símptomes respiratoris (evitar tossir o esternudar directament a l’aire i tocar-se la cara, boca i ulls), així com minimitzar els contactes socials diaris“, com relata el Dr. David Domínguez, pertanyent al Departament Mèdic del FC Barcelona.

Finalment, el pas dels dies i de la competició ens permetrà dilucidar si les mesures implementades pel que fa a seguretat i realització de proves de detecció han estat efectives. Si d’aquí al final de la competició no es detecta cap positiu per COVID-19 entre els actors principals, jugadors i membres dels diferents staffs, i la taxa de lesions es manté en un percentatge similar al d’anys enrere, podrem dir que els protocols seguits han estat exitosos i una quota important de responsabilitat, és clar, l’hauran tinguda els metges esportius. Així mateix, arribat aquest cas, aquests protocols servirien de model per als esportistes d’altres disciplines i els amateurs.

 

 

Javier Salvador Morales

 

Referències:

  1. Eirale C, Bisciotti G, Corsini A, Baudot C, Saillant G, Chalabi H. Medical recommendations for home-confined footballers’ training during the COVID-19 pandemic: from evidence to practical application. Biol Sport. 2020;37(2):203-207.
  2. Toresdahl BG, Asif IM. Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): Considerations for the Competitive Athlete. Sports Health. 2020;12(3):221-224.
  3. Mann RH, Clift BC, Boykoff J, Bekker S. Athletes as community; athletes in community: covid-19, sporting mega-events and athlete health protection. Br J Sports Med. 2020;bjsports-2020-102433.
  4. Myer GD, Faigenbaum AD, Cherny CE, Heidt Jr RS, Hewett TE. Did the NFL lockout expose the Achilles heel of competitive sports? J Orthop Sports Phys Ther. 2011; 41(10):702-5.
  5. de Miguel F, Miñano J, Gómez A, Campos MÁ, Chena M, Da Silva R. Regreso al entrenamiento y la competición en el fútbol profesional después de la alerta sanitaria del covid-19 con énfasis en la reanudación de los entrenamientos y la gestión de la competición. Rev Prep Física en el Fútbol. 2020;32:20–8.
  6. Casáis L, San Román Z, de Hoyo M, Lago Peñas C, Solla J. Regreso al entrenamiento y la competición en el fútbol profesional después de la alerta sanitaria del COVID-19 con énfasis en la prevención de lesiones. Rev Prep Física en el Fútbol. 2020;32:9–19.
  7. Domínguez E, Arjol JL, Crespo R, Fernández C. Regreso al entrenamiento y la competición en el fútbol profesional después de la alerta sanitaria del COVID-19 con énfasis en los efectos del confinamiento durante el desentrenamiento. Rev Prep Física en el Fútbol. 2020;32:1–8.
  8. Yanguas X, Dominguez D, Ferrer E, Florit D, Mourtabib Y, Rodas G. Returning to Sport during the Covid-19 pandemic: The sports physicians’ role. Apunts Sports Medicine. 2020; 55(206): 49–51.
  9. Pruna R, Lizarraga A, Domínguez D. Medical assessment in athletes. Med Clin (Barc). 2018;150(7):268-274.
  10. Schellhorn P, Klingel K, Burgstahler C. Return to sports after COVID-19 infectionDo we have to worry about myocarditis? Eur Heart J. 2020.

 

 

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.