BIHUB PATH

20 octubre, 2020

EL PAPER DEL NUTRICIONISTA I EL PSICÒLEG ESPORTIU DURANT LA RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ

Salut i Benestar

APUNTA’T A TECHNOLOGY IN SPORTS TOMORROW

UNIR-SE PARA
318K

La primera pregunta que fan quasi tots els esportistes després de lesionar-se és: “quan podré tornar a jugar?” El retorn als terrenys de joc o return to play (RTP per les seves sigles en anglès) es percep com aquell dia màgic en el qual l’esportista torna a gaudir plenament del seu esport, al mateix nivell o fins i tot millor que abans, com si la lesió mai no hagués succeït. El RTP és un dels aspectes més importants dins del procés de recuperació d’un futbolista després d’una lesió, ja que es tracta del període en què ha de preparar-se per a la seva reincorporació a la competició.

El RTP s’ha de veure com un continu al llarg de tot el procés de recuperació i rehabilitació.1 Una Declaració de Consens publicada l’any 2016 sobre el RTP de l’esportista després d’una lesió va proposar tres fases dins d’aquest continu:1

  • Return to Participation: l’esportista pot tornar a realitzar sessions d’entrenament completes o parcials, però encara no està preparat medicament, físicament o psicològicament per tornar a la pràctica esportiva.
  • Return to Sport: l’esportista està integrat plenament en el seu esport, però no al nivell de rendiment desitjat. Acostuma a participar en tots els entrenaments.
  • Return to Performance: quan l’esportista ha arribat o fins i tot ha superat el nivell de rendiment previ a la lesió i està preparat per competir.

En aquests casos, un enfocament interdisciplinari permetrà que els jugadors en el seu RTP estiguin físicament i psicològicament preparats per fer-ho amb el mínim risc de recaiguda, ja que aquest és un moment especialment crític per a l’aparició de noves lesions. De fet, la Declaració de Consens del 2016 va reconèixer la important contribució d’altres disciplines, a més a més de la medicina i la fisioteràpia, com són les ciències de l’esport o el coaching.1 Igualment en el document es va establir la importància de considerar els factors biopsicosocials durant tot el procés de RTP.1 És per això que es considera fonamental integrar la psicologia i la nutrició esportiva dins de l’enfocament interdisciplinari necessari per arribar a una recuperació plena i a un RTP exitós.

Acaba de publicar-se un article de revisió en què han participat membres del Departament de Rendiment Esportiu del FC Barcelona i que ha analitzat el rol que tindrien la psicologia i la nutrició esportiva dins del procés de RTP després d’una lesió.2 Els autors van diferenciar entre la fase aguda de la lesió i la recuperació funcional.

Fase aguda de la lesió

Durant aquesta fase (des del moment en què es produeix la lesió fins a l’inici de la mobilització activa de la zona lesionada i que coincidiria amb el Return to Participation), apareixen freqüentment dubtes i temors respecte a la gravetat de la lesió, pensaments de l’estil de “mai no tornaré a recuperar el meu millor nivell; per què jo?; per què ara?“, i emocions negatives (frustració, ira, desesperança) que poden arribar també a incrementar la percepció de dolor. Tots aquests pensaments i emocions contribueixen i poden incrementar la sensació d’angoixa i ansietat. Per això, la figura del psicòleg esportiu es torna important dins del departament mèdic de l’equip, ja que tècniques de relaxació, respiració diafragmàtica o l’ús d’imatges poden arribar a mitigar les respostes al dolor i els corresponents sentiments d’angoixa.

Respectar el període d’inactivitat inherent a les lesions, als jugadors pot resultar-los particularment anguniós des d’un punt de vista psicològic. Els psicòlegs esportius junt amb la resta de l’equip mèdic hauran de treballar en col·laboració per atenuar i alleujar aquesta angoixa, a més d’utilitzar molta pedagogia amb el jugador i proporcionar-li informació clara i coherent sobre la importància de respectar els temps que requereix tota lesió. És fonamental treballar aquests aspectes, ja que la incertesa sobre la diagnosi de la lesió (gravetat, implicacions) i els dubtes sobre l’eficàcia del tractament rebut són predictors importants de l’adherència al tractament.

Cal implicar el jugador durant tot el procés, fer-lo partícip de les decisions respecte als tractaments a seguir, oferint-li diferents alternatives i opcions de tractament sempre que sigui possible, i demostrant-li en els casos que així sigui que la seva opinió és considerada. I el fet és que s’ha observat que així el jugador reforça la seva autonomia i control dins del procés de recuperació.3 Aquesta qüestió no és intranscendent, ja que, durant la fase aguda de la recuperació, els jugadors poden sentir una falta de control sobre el seu propi cos, el que pot posar en perill el curs de la recuperació.

A més a més, durant aquesta fase el pla nutricional ha de complementar la rehabilitació física. Els nutricionistes i els psicòlegs esportius han de treballar en estreta col·laboració per identificar aquells jugadors que poden estar en risc de desenvolupar trastorns alimentaris (bulímia, anorèxia, etc.) i/o insatisfacció corporal davant el risc d’augment de pes, per tal de tractar aquests problemes si sorgissin. També serà fonamental proporcionar als jugadors una alimentació que asseguri la suficient energia per mantenir la massa muscular i minimitzar els danys de la inactivitat.

La despesa energètica podria ser també major durant aquesta fase aguda de la lesió com a resultat del procés de curació en combinació amb la rehabilitació durant la fase inicial. Per tant, es recomana no reduir la ingesta calòrica total per sota 2750 kcal durant aquesta fase, recomanant moure’s en un rang entre 2750-3250 kcal, d’acord amb el nivell d’immobilització de l’esportista. Per exemple, s’acaba de publicar el cas d’un jugador de la Premier League lesionat (ruptura del lligament encreuat anterior) que consumia 3178 kcal al dia,4 que és tan sols una mica menys de les 3500 kcal consumides de mitjana pels companys d’equip en una setmana amb dos partits.5 Si bé és possible que es requereixi, novament d’acord amb el nivell d’immobilització, una certa reducció en els carbohidrats consumits, l’estudi d’un altre jugador de la Premier League va demostrar que una dieta baixa en carbohidrats va resultar en una pèrdua de quasi 6 kg de massa muscular i l’augment d’1 de massa grassa en tan sols 8 setmanes d’inactivitat.6 El que s’ha d’evitar és que els jugadors lesionats redueixin la seva ingesta proteica durant el procés de recuperació. També seria recomanable augmentar la ingesta diària de proteïnes a 2,3 g/kg de pes per prevenir la pèrdua de massa muscular.

Altres recomanacions a seguir per atenuar l’atròfia muscular secundària a la immobilització serien el consum de suplements d’oli de peix rics en àcids grassos omega-3, vitamina D3 i monohidrat de creatina.2 Per últim, encara que els psicòlegs esportius no han de proporcionar informació nutricional, els nutricionistes podrien aconsellar els psicòlegs que reforcessin determinats missatges als jugadors perquè complissin amb les pautes nutricionals.2 La gelatina i el col·lagen són rics en aminoàcids com la glicina, prolina, hidroxilisina i hidroxiprolina, el consum dels quals ha demostrat que augmenta la síntesi de col·lagen i millora la mecànica de lligaments i tendons. Per a les lesions en la unió miotendinosa, podria ser recomanable la ingestió de col·lagen hidrolitzat, abans de la sessió de rehabilitació per ajudar a facilitar el procés curatiu.7 Tan bon punt el jugador pugui tornar a ser inclòs en els entrenaments, s’ha d’incidir en els “conceptes bàsics” de nutrició esportiva: començar l’exercici amb reserves adequades de glucogen muscular i ben hidratat. 8

A més a més, durant el període de la lesió és recomanable eliminar, o si més no reduir al màxim, la ingesta d’alcohol. L’alcohol redueix la síntesi proteica també si s’ingereix de manera conjunta amb proteïnes, el que pot afectar a la recuperació.9 D’altra banda, la ingesta d’alcohol augmenta el risc d’un consum calòric excessiu i el fracàs de les estratègies psicològiques.

Recuperació funcional

Aquesta fase es correspondria amb el Return to Participation.

Un problema greu durant aquesta fase és la capacitat del jugador per motivar-se, especialment en el cas de lesions de llarga durada. A més, la motivació dins del procés de RTP té un paper important, ja que en moltes ocasions el mateix jugador es qüestiona el seu rendiment a la tornada i, per això, els factors relacionats amb la motivació han de ser adequats per restaurar la confiança després del període d’inactivitat.

Existeix també preocupació sobre la capacitat que pugui tenir per afrontar una dura rehabilitació, amb exercicis que portaran el jugador a explorar el seu límit físic i mental. Els sentiments d’aïllament en veure’s allunyat de la rutina de l’equip faran també efecte en els jugadors durant la recuperació funcional. Mantenir connectat a l’esportista lesionat amb la resta de l’equip pot ajudar-lo a sentir-se important i a augmentar per tant, el seu sentit de pertinença al grup.10  Això es pot aconseguir mitjançant la inclusió en les reunions d’anàlisi de partits i, també, compartint els àpats de l’equip.

Un altre factor a tenir en compte és que, en lesions greus, el jugador pot arribar a plantejar-se també si s’arribarà a recuperar i, sobretot, si tornarà a arribar al seu màxim rendiment, el que pot disminuir la seva autoestima (“no sóc ningú sense el futbol, és l’única cosa que se’m dóna bé“). Per això, durant aquesta fase, ensenyar-li l’experiència d’altres casos similars que van aconseguir recuperar la seva millor forma després d’una lesió similar, li permetrà al jugador convèncer-se que és possible retornar a l’esport d’elit.

Conclusions

El seguiment nutricional i psicològic durant una lesió sovint fa que els jugadors, que s’han mostrat refractaris a treballar amb especialistes en aquestes disciplines, s’involucrin durant la resta de les seves carreres, atorgant-li grans beneficis (Taula 1). Brindar als jugadors les pautes nutricionals adequades i les “eines” psicològiques per conduir el procés de la lesió també pot continuar sent rellevant tan bon punt el jugador hagi superat la lesió. A més a més, servirà com a mesura preventiva davant d’una recaiguda.

Taula 1. Exemples pràctics de com la nutrició i la psicologia esportiva poden interactuar amb caràcter interdisciplinari dins del procés de RTP.2

És essencial que comprenguem el RTP com un procés constant de presa de decisions, on cada decisió condicionarà a la següent. En aquest sentit, un enfocament interdisciplinari serà sempre l’estratègia més idònia per no fer passos en fals. I encara que cada vegada més els clubs esportius inclouen la figura del nutricionista i el psicòleg esportiu dins dels seus staffs, encara falta molt per fer perquè es reconegui l’autèntica vàlua d’aquests grans i necessaris professionals.

 

 

 

Javier S. Morales

 

 

 

Referències:

  1. Ardern CL, Glasgow P, Schneiders A, et al. 2016 Consensus statement on return to sport from the First World Congress in Sports Physical Therapy, Bern. Br J Sports Med. 2016;50(14):853-64.
  2. Rollo I, Carter JM, Close GL, Yangüas J, Gomez-Diaz A, Medina Leal D, Duda JL, Holohan D, Erith SJ, Podlog L. Role of sports psychology and sports nutrition in return to play from musculoskeletal injuries in professional soccer: an interdisciplinary approach. Eur J Sport Sci. 2020.
  3. Chan DK, Lonsdale C, Ho PY, Yung PS, Chan KM. Patient motivation and adherence to postsurgery rehabilitation exercise recommendations: the influence of physiotherapists’ autonomy-supportive behaviors. Arch Phys Med Rehabil. 2009;90(12):1977-82.
  4. Anderson L, Close GL, Konopinski M, Rydings D, Milsom J, Hambly C, Speakman JR, Drust B, Morton JP. Case Study: Muscle Atrophy, Hypertrophy, and Energy Expenditure of a Premier League Soccer Player During Rehabilitation From Anterior Cruciate Ligament Injury. Int J Sport Nutr Exerc Metab. 2019;29(5):559-566.
  5. Anderson L, Orme P, Naughton RJ, Close GL, Milsom J, Rydings D, O’Boyle A, Di Michele R, Louis J, Hambly C, Speakman JR, Morgans R, Drust B, Morton JP. Energy Intake and Expenditure of Professional Soccer Players of the English Premier League: Evidence of Carbohydrate Periodization. Int J Sport Nutr Exerc Metab. 2017;27(3):228-238.
  6. Milsom J, Barreira P, Burgess DJ, Iqbal Z, Morton JP. Case study: Muscle atrophy and hypertrophy in a premier league soccer player during rehabilitation from ACL injury. Int J Sport Nutr Exerc Metab. 2014;24(5):543-52.
  7. Baar K. Minimizing Injury and Maximizing Return to Play: Lessons from Engineered Ligaments. Sports Med. 2017;47(Suppl 1):5-11.
  8. Williams C, Rollo I. Carbohydrate Nutrition and Team Sport Performance. Sports Med. 2015;45 Suppl 1(Suppl 1):S13-22.
  9. Parr EB, Camera DM, Areta JL, Burke LM, Phillips SM, Hawley JA, Coffey VG. Alcohol ingestion impairs maximal post-exercise rates of myofibrillar protein synthesis following a single bout of concurrent training. PLoS One. 2014;9(2):e88384.
  10. Podlog L, Heil J, Schulte S. Psychosocial factors in sports injury rehabilitation and return to play. Phys Med Rehabil Clin N Am. 2014;25(4):915-30.

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.