BIHUB PATH

16 juny, 2020

EL MODEL DE READAPTACIÓ DE LESIÓ “CONTROL-CHAOS CONTINUUM” DE MATT TABERNER

Rendiment Esportiu
Salut i Benestar

APUNTA’T AL Certificat en Entrenament de la Força: de la Rehabilitació al Rendiment

unirse-ara
318K

La implementació de l’ús de dispositius GPS en el món de l’esport ha permès recollir informació precisa sobre variables relacionades amb la càrrega d’entrenament. La quantificació i el monitoratge de la càrrega externa són clau per guiar el procés de readaptació després d’una lesió, ja que ens permetrà analitzar l’evolució de paràmetres relacionats amb la fatiga i realitzar els ajustaments adequats a l’estat de l’esportista. El monitoratge de la càrrega de treball i un programa de readaptació eficaç permetran personalitzar el progrés de la rehabilitació, ajudant a optimitzar la presa de decisions per tenir en compte durant el període de recuperació del jugador. L’èxit d’un equip ve en gran part determinat per la disponibilitat per jugar dels jugadors que el componen, per la qual cosa les lesions influiran poderosament en els resultats que l’equip aconsegueixi al final de la temporada.

El retorn als terrenys de joc o return to play és un dels aspectes més importants en el procés de recuperació d’un futbolista d’elit després d’una lesió. El principal objectiu d’aquest període ha de ser preparar el jugador per a la seva reincorporació a la competició amb el mínim risc de recaiguda, ja que aquest és un moment especialment crític per a l’aparició de noves lesions. En aquest context, un retorn prematur als entrenaments amb el grup o a la competició augmentarà el risc de recaigudes (1, 2). Tanmateix, d’altra banda, tenir jugadors clau disponibles és beneficiós per a l’equip. Per això, l’equilibri risc/benefici pot arribar a representar un conflicte d’interessos que requereixi una presa de decisions compartida entre els equips mèdic i esportiu i el mateix jugador. És essencial que comprenguem el return to play com un procés constant de presa de decisions, on cada decisió presa condicionarà a la següent.

Un programa de readaptació adequat és fonamental de cara a escurçar el temps de baixa del jugador perquè, a més a més, repercutirà en tot el grup en veure’s compromesa la preparació en l’àmbit tàctic. Tanmateix, fins ara, l’efectivitat dels programes de readaptació descrits a la literatura científica és inconsistent. Per això, Matt Taberner, investigador de la Liverpool John Moores University (Liverpool, Gran Bretanya) amb més de 12 anys d’experiència a la Premier League anglesa on ha passat per l’Aston Villa Football Club com a analista principal de les categories inferiors i per l’Everton Football Club com a responsable d’Sports Science i en els últims anys com encarregat de la readaptació esportiva del club, proposa el model de readaptació de lesió “control-chaos continuum“, el qual parteix de la premissa d’anar imposant progressivament majors desafiaments a l’esportista al llarg de la seva recuperació (3).

Taberner utilitza el concepte de caos fent referència al context específic esportiu, intentant simular la variabilitat de moviments i de possibilitats que es presenten al llarg d’un partit i que reflecteixen la naturalesa impredictible del futbol. Aquest model es desenvolupa en un marc de 5 fases que van des d’un elevat control a un elevat caos (Figura 1). L’objectiu fonamental és tornar al jugador a les càrregues de treball prèvies a la lesió mitjançant el monitoratge amb GPS.

En una entrevista Taberner ens explica com va concebre el model: “la meva formació acadèmica en Ciències de l’Esport, juntament amb anys observant la metodologia de treball en aquest camp dels fisioterapeutes, em va permetre analitzar, processar i identificar àrees clau que no estaven presents, però sentia que eren necessàries dins de la rehabilitació de lesions en alt rendiment. Una de les principals observacions que vaig extreure va ser que els programes de readaptació s’assemblaven poc a les demandes (volum i intensitat) que es manifestaven en reincorporar-se al grup. Tampoc tenien en compte la necessitat d’un condicionament progressiu que preparés físicament el jugador per a les demandes que exigeix el futbol d’elit en què se succeeixen les jugades impredictibles que suposen reptes constants per al jugador. Aquestes observacions i la bretxa en la literatura al voltant d’aquest tema, em va portar a desenvolupar el meu propi mètode per a la readaptació dels jugadors de futbol d’elit, basat en la creença que calia disposar d’un marc que servís de guia als professionals“.

Figura 1. Les 5 fases del model control-chaos continuum proposat per Matt Taberner per a la readaptació després d'una lesió.

En la primera fase, el jugador es troba en un entorn estrictament controlat amb el mínim risc, movent-se a baixa velocitat i reduint les tasques específiques del joc. Durant la fase de “Control moderat”, es comencen a introduir canvis de direcció amb la pilota, però sota circumstàncies controlades (en una situació de caos controlat). Tot seguit, per a la fase de transició entre el control i el caos, s’inclouen un volum limitat de moviments amb accions imprevistes i aleatòries específiques del joc. Durant la 4a fase s’augmenten les accions a alta velocitat sota un caos moderat (moviments impredictibles), afegint passades i patrons de moviment específics del joc. Finalment, s’incorporen exercicis dissenyats per executar en escenaris ‘caòtics’ (velocitats altes/caos alt) i es desenvolupen elements tècnics propis del futbol, per exemple, passar i disparar en moviment. A més a més, en aquesta última fase es treballa amb els volums d’entrenament previs a la lesió i simulant la intensitat de la competició.

En aquesta línia, s’acaben de publicar dos casos sobre la implementació del model control-chaos continuum durant la readaptació i return to play de dos futbolistes d’elit. En un primer cas, després d’haver patit una ruptura del tendó isquiotibial proximal, el jugador va tornar a la competició 120 dies després de caure lesionat i, després de 13 mesos, el jugador no va patir cap recaiguda (4). Sorprenentment, el jugador va superar el seu pic màxim de velocitat durant el return to play. En l’altre cas, després d’una fractura oberta de tíbia i peroné distal, el jugador es va reincorporar als entrenaments amb el grup 7,5 mesos després de la lesió i va completar per primera vegada els 90 minuts d’un partit al cap de 9 mesos, romanent sense lesions 11 mesos després del seu retorn (5). Pel que fa a les aplicacions pràctiques del model, el mateix Taberner comenta el següent: “La rehabilitació individualitzada d’alta qualitat és un aspecte crític del procés del return to play: un enfocament únic no aborda l’àmplia variabilitat que existeix entre lesions, jugadors, demandes competitives i resposta a la càrrega. El model control-chaos continuum proporciona un marc de referència adaptable al tipus de lesió, de jugador i al procés de curació amb l’objectiu d’assegurar un return to play exitós i amb el mínim risc possible de recaiguda“.

El retorn a la pràctica esportiva després d’una lesió presenta altes taxes de recaigudes i requereix models complexos que simulin les condicions naturals del joc i minimitzin el risc d’una nova lesió. La combinació d’evidència i experiència clínica que dóna suport al model control-chaos continuum proporciona als professionals de l’esport una nova eina que permet minimitzar el risc de recaiguda i, per tant, podrà facilitar un return to play exitós.

 

 

Javier Salvador Morales

 

Referències:

  1. Gajhede-Knudsen M, Ekstrand J, Magnusson H, & Maffulli N. Recurrence of Achilles tendon injuries in elite male football players is more common after early return to play: an 11-year follow-up of the UEFA Champions League injury study. Br J Sports Med. 2013;47(12):763-768.
  2. Ekstrand J, Healy JC, Waldén M, Lee JC, English B, & Hägglund M. Hamstring muscle injuries in professional football: the correlation of MRI findings with return to play. Br J Sports Med. 2012;46(2):112-117.
  3. Taberner M, Allen T, & Cohen DD. Progressing rehabilitation after injury: consider the ‘control-chaos continuum’. Br J Sports Med. 2019;53(18):1132-1136.
  4. Taberner M, & Cohen DD. Physical preparation of the football player with an intramuscular hamstring tendon tear: clinical perspective with video demonstrations. Br J Sports Med. 2018;52(19):1275-1278.
  5. Taberner M, van Dyk N, Allen T, Richter C, Howarth C, Scott S, & Cohen DD. Physical preparation and return to sport of the football player with a tibia-fibula fracture: applying the ‘control-chaos continuum’. BMJ Open Sport Exerc Med. 2019; 5(1):e000639.

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.