BIHUB PATH

maig 19, 2022

Quan cap alternativa és suficient: el cas particular de la recuperació del tendó d’Aquil·les

By .

Alguns esportistes l’anomenen la lesió maleïda. Els que segueixen l’actualitat esportiva entendran molt bé aquestes paraules: la ruptura del tendó d’Aquil·les és, avui dia, una lesió que, en el millor dels casos, deixa a un esportista fora dels terrenys de joc durant un llarg període de temps. Futbolistes com David Beckham o basquetbolistes com Kevin Durant o la internacional espanyola Laura Gil han hagut de passar per recuperacions d’un mínim de sis mesos de durada per culpa d’aquesta lesió. No obstant això, es tracta d’esportistes que compten amb tot un equip de metges esportius especialitzats a tractar aquest tipus de lesió. Com podem suposar, en el cas de, per exemple, una persona d’edat avançada, la perspectiva de recuperació és molt pitjor.

El problema no es troba només en el temps que es triga a recuperar la funcionalitat de la part afectada. Hi ha la possibilitat d’una recaiguda que ens retorni a l’estat previ de la intervenció. El projecte TriAnkle i els tractaments biològics neixen d’aquesta necessitat: oferir una alternativa que demostri tenir un efecte exitós a llarg termini.

Operar (o no): aquesta és la qüestió

El passat 14 d’abril, l’editorial del prestigiós The New England Journal of Medicine arrencava amb un shakespearià títol que deixava clares les alternatives actuals davant una lesió aguda del tendó d’Aquil·les: Surgery or Not Surgery (Cirurgia o no cirurgia). Sigui un problema en aquest tendó o en qualsevol altre teixit articular, els tipus d’actuació es redueix a emprar una teràpia conservadora (bàsicament rehabilitacions) o optar per la reconstrucció quirúrgica mitjançant sutures o implants. 

En tots dos casos, sol ser necessari prop d’un any de temps per reparar el tendó i tornar a realitzar qualsevol tipus d’activitat esportiva. Després d’aquest període de temps, només quatre de cada deu persones que pateixen un trencament del tendó d’Aquil·les recuperen el seu nivell d’activitat esportiva anterior a la lesió, i només un de cada dos consideren tenir un nivell de símptomes acceptable. Les dades també llancen una altra conclusió important: el tipus de tractament quasi no té efecte en el temps de recuperació.

A aquesta dificultat s’hi suma el del substancial risc de recaiguda. Segons es va poder observar en grans assajos aleatoris duts a terme amb pacients d’entre 18 i 60 anys, els tractaments no quirúrgics portaven a un major perill de tornar a patir la mateixa lesió enfront dels qui havien passat pel quiròfan malgrat haver rebut en tots els casos rehabilitació dinàmica.

Com triar el tractament més adequat per a cada tipus de pacient? Tot i que actualment als hospitals hi ha una tendència a operar, l’edat i forma física del pacient és determinant. Per a una persona jove i esportista pot estar indicat recórrer a l’opció quirúrgica. En persones majors, en canvi, una teràpia conservadora pot ser l’alternativa òptima. Davant els qui es mouen en la frontera dels 40 o 60 anys, la incertesa creix. L’elecció es mou en aquest difícil equilibri entre evitar una cirurgia i reduir el risc d’una nova ruptura del tendó, sempre que no hi hagi un tractament personalitzat que s’adapti a les necessitats individuals de cada pacient.

 

Una nova perspectiva

La proposta del projecte TriAnkle, una iniciativa de la Comissió Europea on participa el FC Barcelona juntament amb unes altres onze entitats, pretén fer ús de dos materials com el col·lagen i la gelatina per fabricar matrius que, combinades amb components bioactius, comptaran amb qualitats regeneratives de la zona afectada. Per a cada zona s’imprimirà en 3D un implant completament adaptat a la seva forma i grandària. El resultat ajudarà al fet que el tractament biològic aconsegueixi reduir els temps de recuperació i augmentar la recuperació final de l’articulació lesionada.

Imaginem ara que a una teràpia conservadora habitual per a una persona d’edat més avançada s’hi afegeix un tractament biològic amb plasma ric en plaquetes (PRP) que promourà la reparació dels teixits danyats. O que, davant una ruptura parcial, en lloc d’optar per defecte a una operació, es realitzi un tractament amb cèl·lules que millori la regeneració i recuperació. Fins i tot existeix un gran nombre de casos en què els trencaments són crònics, on les persones fan un tractament conservador i no els funciona bé. Una solució com la proposta de TriAnkle permetrà a aquests tendons, que han tingut una tendinopatia durant molts anys, la possibilitat de formar noves fibres de col·lagen i, d’alguna forma, tornar a la vida.

Tractament biològic? Amb cèl·lules? De quin tipus? Amb matriu o sense? Amb factors PRP o sense? La solució sempre haurà d’adaptar-se a les necessitats concretes del pacient, però el que és clar és que només mitjançant estudis científics rigorosos podrem contestar a aquestes preguntes. Aquesta és la proposta de TriAnkle: un tractament innovador que pot oferir el conjunt de totes aquestes noves teràpies. Les necessitats de cada pacient són diferents. I gràcies a la nova medicina que arriba gràcies a projectes com TriAnkle, les solucions també.

This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 952981.

 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.