BIHUB PATH

28 abril, 2021

Efectes del desentrenament sobre el risc de lesió en esportistes

Esports Col·lectius

APUNTA’T At Certificat en Càrrega de Treball i Lesions en Esports d’Equip

UNIR-SE ARA
318K

Encara que el rendiment esportiu depèn en gran manera de factors tècnics, tàctics i fisiològics, altres variables com la resistència a les lesions i la continuïtat dels esportistes juguen també un paper essencial. Les lesions són una de les grans preocupacions en l’àmbit de l’esport. La baixa d’un esportista no sols afecta a aquest jugador a nivell individual, sinó que té també importants conseqüències per a l’equip en veure’s compromesa la preparació a nivell tàctic, ja que l’esportista lesionat ha d’abstenir-se temporalment de competir, la qual cosa repercutirà en última instància en el rendiment de l’equip. Per exemple, el 30% de les lesions esportives suposen entre una i tres setmanes d’inactivitat. A més, la interrupció en la preparació de l’esportista a conseqüència d’una malaltia o d’una lesió provocarà un procés denominat desentrenament. És a dir, l’esportista sofrirà la pèrdua parcial o completa de les adaptacions induïdes per l’entrenament (el que inclou guany de pes, pèrdua de força i massa muscular, i deteriorament de la capacitat cardiorespiratòria, entre altres), en resposta a un estímul d’entrenament insuficient.

Existeix evidència que períodes relativament curts, fins i tot dies, sense entrenar són suficients per provocar aquest desentrenament. Així, en persones joves i sanes (~20 anys de mitjana), tan sols són necessaris dos dies d’immobilització d’una cama per perdre gairebé un 2% de la massa muscular, mentre que en 5 dies es pot arribar a produir una pèrdua de massa i força muscular del 3.5% i 9%, respectivament. A més, un recent estudi publicat en Plos One va mostrar que dues setmanes sense entrenar durant les vacances post-temporada són suficients per reduir el rendiment en un test intermitent d’alta intensitat en futbolistes semiprofessionals, encara que no va ser temps suficient per provocar un deteriorament d’altres marcadors com la força o l’esprint.6 En una revisió sistemàtica publicada a Sports Medicine, els autors van concloure que els nivells de força poden mantenir-se fins durant 3 setmanes de desentrenament, però períodes més llargs (~7 setmanes) resultaran en unes pèrdues del 14.5% i el 0.4% en els nivells de força i potència, respectivament, en jugadors d’elit de rugbi i futbol americà.  

Les conseqüències del desentrenament secundari a la pandèmia

Dins del context actual de pandèmia en el qual ens trobem, els esportistes també han hagut d’adaptar-se a situacions excepcionals. Així, durant l’estat d’alarma que es va proclamar en gran part del món, es van veure obligats a interrompre la temporada havent d’aparcar la seva preparació habitual. Encara avui dia són molts esportistes els que han de suspendre els seus entrenaments habituals durant algunes setmanes a causa de la quarantena que han de guardar com qualsevol altra persona. En aquest sentit, els resultats d’estudis amb models de desentrenament similars a la situació viscuda durant el confinament –per exemple, la reducció del nombre de passos diaris (és a dir, reduir els nivells d’activitat física diària)–, ens permet obtenir una millor comprensió del deteriorament fisiològic al qual s’exposen els esportistes durant la quarantena. Així, adults (~36 anys) considerats físicament actius (>10.000 passos diaris) que, durant 14 dies, van reduir un 81% el seu nombre de passos diaris i van augmentar ~4 hores el seu temps en sedentari al dia, van mostrar un deteriorament en la capacitat cardiorespiratòria i en la massa muscular de les extremitats inferiors, així com en marcadors de salut cardiometabólica. D’igual manera, un estudi que va avaluar l’efecte de 14 dies en què un grup de joves va reduir de manera notable els seus nivells d’activitat física (de 10.500 passos de mitjana a 1.400 passos, similar al que va succeir durant el confinament), va mostrar una pèrdua del consum màxim d’oxigen del 7% i una pèrdua de massa muscular de les cames del 3%, encara que no dels braços ni del tronc.9 Això ha pogut suposar que, com hem vist en un recent estudi sobre les conseqüències del confinament en jugadors de bàdminton d’elit, els esportistes malgrat seguir entrenant a les seves cases van veure afectat el seu sistema nerviós autònom –analitzat a través de la variabilitat de la freqüència cardíaca– i el seu rendiment, amb pèrdues d’entre un 6.5% i un 11.5% en diferents tests com el salt o la força màxima en esquat, respectivament. 

Per tant, el desentrenament produït a conseqüència d’unes poques setmanes d’aturada esportiva –ja sigui per lesió o malaltia, vacances o confinament domiciliari– suposarà un important pas enrere en la preparació de qualsevol esportista, i especialment en els d’elit, no sols afectant el rendiment, sinó que comportant molt probablement a més d’això un alt risc de lesió. Per exemple, en diferents esports s’ha observat que existeix una taxa de lesió entre 2 i 3 vegades més alta durant els entrenaments en pretemporada que durant els de la competició,11–15 amb el desacondicionament físic amb el qual tornen els esportistes després de les vacances com un dels principals motius d’aquesta major taxa lesional. Un altre exemple clar és el que va succeir després del lockout de més de 3 mesos que es va donar en la Lliga Nacional de Futbol Americà o NFL a conseqüència d’una vaga, durant la qual els esportistes no van poder entrenar de manera habitual. En els primers 12 dies de tornada després de l’aturada, es van produir 10 lesions del tendó d’Aquil·les, quan en temporades anteriors es produïen una mitjana de 5 lesions del tendó d’Aquil·les durant tota la temporada.

Conclusions 

Hem de ser conscients dels importants efectes adversos que se succeeixen a conseqüència d’aturades esportives secundàries a una lesió, les vacances o el confinament, intentant reduir al màxim el cessament d’exercici físic. A més, en els casos en els quals sigui inevitable, aplicarem estratègies nutricionals (major ingesta de proteïna, creatina, HMB, etc.) i físiques (entrenament tradicional o, quan per immobilització d’algun membre no puguem dur-lo a terme, recorrerem a alternatives com l’electroestimulació, la vibració o la contracció isomètrica voluntària) per evitar els efectes negatius associats al desentrenament.

 

Javier S. Morales

 

Referències:

  1. Williams, S. et al. Time loss injuries compromise team success in Elite Rugby Union: A 7-year prospective study. Br. J. Sports Med. 50, 651–656 (2016).
  2. Rechel, J. A., Yard, E. E. & Comstock, R. D. An epidemiologic comparison of high school sports injuries sustained in practice and competition. J. Athl. Train. 43, 197–204 (2008).
  3. Mujika, I. & Padilla, S. Detraining: Loss of training induced physiological and performance adaptation. Part I. Short term insufficient training stimulus. Sport. Med. 30, 79–87 (2000).
  4. Kilroe, S. P. et al. Temporal Muscle-specific Disuse Atrophy during One Week of Leg Immobilization. Med. Sci. Sports Exerc. 52, 944–954 (2020).
  5. Wall, B. T. et al. Substantial skeletal muscle loss occurs during only 5 days of disuse. Acta Physiol. 210, 600–611 (2014).
  6. Joo, C. H. The effects of short term detraining and retraining on physical fitness in elite soccer players. PLoS One 13, (2018).
  7. McMaster, D. T., et al. The development, retention and decay rates of strength and power in elite rugby union, rugby league and american football: A systematic review. Sports Medicine vol. 43 367–384 (2013).
  8. Bowden Davies, K. A. et al. Short-term decreased physical activity with increased sedentary behaviour causes metabolic derangements and altered body composition: effects in individuals with and without a first-degree relative with type 2 diabetes. Diabetologia 61, 1282–1294 (2018).
  9. Krogh-Madsen, R. et al. A 2-wk reduction of ambulatory activity attenuates peripheral insulin sensitivity. J. Appl. Physiol. 108, 1034–1040 (2010).
  10. Valenzuela P. L., Rivas F. & Sánchez-Martínez. G. Effects of COVID-19 lockdown and a subsequent retraining period on elite athletes’ workload, performance and autonomic responses: a case series. Int J Sport. Physiol Perform. In press, (2021).
  11. Dick, R. et al. Descriptive epidemiology of collegiate women’s field hockey injuries: National collegiate athletic association injury surveillance system, 1988-1989 through 2002-2003. Journal of Athletic Training vol. 42 211–220 (2007).
  12. Agel, J. et al. Descriptive epidemiology of collegiate women’s basketball injuries: National collegiate athletic association injury surveillance system, 1988-1989 through 2003-2004. Journal of Athletic Training vol. 42 202–210 (2007).
  13. Dick, R., et al. Descriptive epidemiology of collegiate women’s soccer injuries: National Collegiate Athletic Association injury surveillance system, 1988-1989 through 2002-2003. Journal of Athletic Training vol. 42 278–285 (2007).
  14. Agel, J., et al. Descriptive epidemiology of collegiate men’s soccer injuries: National Collegiate Athletic Association Injury Surveillance System, 1988-1989 Through 2002-2003. Journal of Athletic Training vol. 42 270–277 (2007).
  15. Dick, R., et al. Descriptive Epidemiology of Collegiate Men ’ s Basketball Injuries : National Collegiate Athletic. J. Athl. Train. 42, 194–201 (2007).
  16. Hootman, J. M., Dick, R. & Agel, J. Epidemiology of collegiate injuries for 15 sports: summary and recommendations for injury prevention initiatives – PubMed. J Athl Train. 42, 311–319 (2007).
  17. Myer, G. D., et al. Did the NFL lockout expose the achilles heel of competitive sports. Journal of Orthopaedic and Sports Physical Therapy vol. 41 702–705 (2011).

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.