BIHUB PATH

January 2, 2021

Medicina
Rendiment Esportiu

Efectes del confinament en els esportistes

APUNTA’T AL Certificat en Neurobiologia i Rendiment Esportiu

unir-se ara

La pandèmia ha portat a molts països a implementar diverses estratègies preventives, sent el confinament una de les més dramàtiques. La majoria de persones, inclosos els esportistes, s’han vist forçats a romandre a les seves cases per reduir la propagació del virus. Aquesta restricció de moviments ha portat a una reducció d’activitat física, amb les consegüents conseqüències fisiològiques per a totes les persones (per exemple, pèrdua de massa muscular i força, i deteriorament de la capacitat cardiorespiratòria i de la salut metabòlica) però especialment per als esportistes, acostumats a realitzar grans càrregues d’entrenament.1

Efectes de períodes d’inactivitat en esportistes

Diversos articles científics havien mostrat anteriorment els efectes negatius d’algunes setmanes sense entrenar – o de disminuir la càrrega d’entrenament – per als esportistes (conegut com ‘desentrenament’).2 Per exemple, un estudi recent va mostrar que dues setmanes de desentrenament són suficients per reduir el rendiment en un test intermitent d’alta intensitat en futbolistes semiprofessionals, encara que no van disminuir el rendiment en altres marcadors d’agilitat, força o esprint.3 De forma similar, una revisió sistemàtica va concloure que en períodes de desentrenament de 7 setmanes (més semblant al període de confinament) en jugadors de rugbi i futbol americà suposava una pèrdua de força i potència del 14.5 i el 0.4%, respectivament.4 A més a més, dues setmanes de desentrenament han mostrat empitjorar la capacitat oxidativa muscular i el rendiment intervàl.lic d’alta intensitat en esportistes de futbol d’elit.5 Tanmateix, és important esmentar que d’altres estudis en futbolistes han observat que, si durant aquest període de desentrenament s’inclou entrenaments d’alta intensitat malgrat reduir el volum fins a un 30%, aquestes adaptacions negatives semblen evitar-se i es pot aconseguir també millores en el rendiment.5,6 Per això, actualment es recomana incloure entrenaments d’alta intensitat per mantenir les adaptacions en períodes en què el volum d’entrenament es veu disminuït (com succeeix, per exemple, durant les vacances).2

Efectes del confinament en esportistes

En base a tota aquesta evidència, durant el pic de la pandèmia es preveia en diversos articles que els esportistes d’elit patirien un cert nivell de ‘desentrenament’ durant les setmanes de confinament.7,8 Tanmateix, no ha estat fins fa relativament poc temps quan s’ha començat a veure aquesta evidència.

Per exemple, un estudi realitzat pel grup del Dr. Jesús Pallarés en 18 ciclistes professionals ha mostrat que, malgrat ser un esport que ha pogut mantenir relativament les càrregues d’entrenament durant el confinament gràcies a l’ús del corró, els esportistes van disminuir el seu volum d’entrenament en un 34% de mitjana, el que es va traduir en una pèrdua de rendiment en tests de 5 (12% de mitjana) i 20 minuts (9% de mitjana).9

D’altra banda, un estudi liderat per Marc Madruga Parera, preparador físic del segon equip del FC Barcelona, ha analitzat els efectes de 49 dies de confinament en 30 jugadors de futbol semiprofessionals.10 Per fer-ho, van avaluar la força de la musculatura isquiotibial gràcies a l’exercici ‘Nordic Hamstring’ fent servir una anàlisi de vídeo com hem comentat en anteriors articles, el que els va permetre monitorar els nivells de força a distància. Com es mostra en la Figura 1, l’angle de ‘breakpoint’ durant el mencionat exercici va disminuir un 4.4% entre els dies 14 i 49 del confinament, el que es tradueix en una pèrdua de força excèntrica del 14%.10 Aquestes adaptacions són especialment preocupants, perquè com hem comentat en anteriors ocasions, una baixa força de la musculatura isquiotibial és un important factor de risc de lesió.

Figura 1. Efecte de 49 dies de confinament en l'angle del punt de ruptura (breakpoint) i la força excèntrica mesurats en l'exercici Nòrdic a futbolistes. Imatge obtinguda de Moreno-Pérez (2020).10

D’altra banda, un estudi realitzat per investigadors brasilers va analitzar 23 jugadors de futbol professional abans i després de 63 dies de confinament, i van comparar els mencionats canvis amb els produïts durant 24 dies de vacances l’any anterior.11 Els resultats van mostrar que el confinament va induir un augment de pes corporal i greix, i va empitjorar en gran manera el rendiment en esprint (10 i 20 metres) i salt.

És important remarcar que aquestes adaptacions no només suposaran un pitjor rendiment en tornar a la pràctica esportiva, sinó que comportaran a més a més molt probablement un major risc de lesió. Per exemple, al 2011 es va donar una aturada esportiva de més de 3 mesos a la Lliga Nacional de Futbol Americà (NFL) com a conseqüència d’una vaga, durant la qual els esportistes no van poder entrenar de forma normal, acudir a les seves instal·lacions esportives, i ni tan sols tenir contacte freqüent amb els serveis mèdics. Després de la tornada a la pràctica esportiva, es van disparar les lesions. Així, mentre que en les anteriors temporades es donaven aproximadament 5 lesions del tendó d’Aquil·les durant tota la temporada, en la temporada posterior a la vaga es van donar 10 lesions només durant els primers 12 dies de tornada a la pràctica esportiva (Figura 1).12

 Conclusions

En resum, períodes de desentrenament tan llargs com els produïts pel confinament poden suposar una pèrdua important de rendiment també en jugadors que han tractat de mantenir els seus nivells d’entrenament a les seves cases (ja sigui amb circuits de força, exercicis d’alta intensitat, etc.), i això pot augmentar a més a més el risc de lesió. Aquestes adaptacions han de ser tingudes en compte pel cos tècnic per realitzar un augment progressiu de les càrregues d’entrenament i del nivell de competició amb la tornada a la normalitat.

 

Pedro L. Valenzuela

 

Referències

  1. Narici M, De Vito G, Franchi M, et al. Impact of sedentarism due to the COVID-19 home confinement on neuromuscular, cardiovascular and metabolic health: Physiological and pathophysiological implications and recommendations for physical and nutritional countermeasures. Eur J Sport Sci 2020; 0: 1–22.
  2. Mujika I, Padilla S. Detraining: Loss of training induced physiological and performance adaptation. Part I. Short term insufficient training stimulus. Sport Med 2000; 30: 79–87.
  3. Joo CH. The effects of short term detraining and retraining on physical fitness in elite soccer players. PLoS One 2018; 13: 1–15.
  4. McMaster DT, Gill N, Cronin J, et al. The development, retention and decay rates of strength and power in elite rugby union, rugby league and american football: A systematic review. Sport Med 2013; 43: 367–384.
  5. Christensen PM, Krustrup P, Gunnarsson TP, et al. VO2 kinetics and performance in soccer players after intense training and inactivity. Med Sci Sports Exerc 2011; 43: 1716–1724.
  6. Thomassen M, Christensen PM, Gunnarsson TP, et al. Effect of 2-wk intensified training and inactivity on muscle Na +-K+ pump expression, phospholemman (FXYDI) phosphorylation, and performance in soccer players. J Appl Physiol 2010; 108: 898–905.
  7. Andreato L V., Coimbra DR, Andrade A. Challenges to Athletes During the Home Confinement Caused by the COVID-19 Pandemic. Strength Cond J 2020; 42: 1–5.
  8. Sarto F, Impellizzeri F, Spörri J, et al. Impact of potential physiological changes due to COVID-19 home confinement on athlete health protection in elite sports: a call for awareness in sports programming. Sport Med; In press.
  9. Muriel X, Courel-Ibáñez J, Cerezuela-Espejo V, et al. Training Load and Performance Impairments in Professional Cyclists During COVID-19 Lockdown. Int J Sport Physiol Perform; In press.
  10. Moreno-Pérez V, Del Coso J, Romero-Rodríguez D, et al. Effects of home confinement due to COVID-19 pandemic on eccentric hamstring muscle strength in football players. Scand J Med Sci Sport 2020; 30: 2010–2012.
  11. Grazioli R, Loturco I, Manfredini Baroni B, et al. COVID-19 quarantine is more detrimental than traditional off-season on physical conditioning of professional soccer players. J Strength Cond Res; In press.
  12. Myer GD, Faigenbaum AD, Cherny CE, et al. Did the NFL lockout expose the achilles heel of competitive sports. J Orthop Sports Phys Ther 2011; 41: 702–705.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.