El paper del sistema immunitari en el rendiment esportiu
El sistema immunitari és el sistema de defensa del nostre organisme contra qualsevol element estrany ja sigui virus, bacteris o fongs.
APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS
unirse-araL’origen del brot del virus SARS-CoV-2 (COVID-19) a finals del 2019 ha desencadenat una sèrie d’esdeveniments que presumiblement canviaran moltes de les coses que fins aleshores consideràvem normals en el nostre dia a dia. A causa de l’elevada contagiositat del virus (1), molts països han hagut de frenar en sec la seva activitat per tal d’atenuar la seva transmissió i no sobrepassar la capacitat dels sistemes sanitaris.
Per exemple, la majoria de les lligues i competicions esportives han hagut de ser suspeses o cancel·lades des de principis de març del 2020. Mentre les diferents autoritats competents decideixen com i quan es reprendran els entrenaments i competicions, els departaments mèdics treballen en el desenvolupament de guies de treball, com la publicada a la revista especialitzada Sports Health (2), que tenen com a objectiu orientar les entitats en la conducció de diferents escenaris. Així es busca reduir el risc de contagi dels jugadors i treballadors dels clubs i, en el cas que emmalalteixin, conèixer les pautes d’actuació i tractaments disponibles, així com saber quan podria ser més segur reprendre l’activitat després de la infecció.
Prevenció
Encara que els esportistes tenen un menor risc de desenvolupar símptomes greus com a resultat del COVID-19, donat que no presenten comorbiditats associades com hipertensió o obesitat (3), les estratègies de prevenció són necessàries per diverses raons. En primer lloc, per evitar que serveixin de vehicles de transmissió del virus, reduint el risc de contagi a la població més susceptible de tenir efectes adversos greus, com ara persones grans o immune deprimides. Els individus asimptomàtics, aquells que estan covant el virus i no presenten símptomes, són els menys manejables perquè poden propagar-lo sense saber-ho (4). D’aquesta manera, pel fet de ser esportista i jove, en el cas que es contagiï, és probable que només tingui símptomes lleus o també sigui asimptomàtic, el que pot elevar el risc de contagi a altres persones. Per aquesta raó és tan important seguir les recomanacions per mitigar les possibilitats de contagi a altres persones.
D’altra banda, si l’esportista emmalalteix, interromprà el seu entrenament i afectarà el seu estat de forma (2). Encara que no existeix un risc elevat, alguns autors especulen que el virus podria tenir conseqüències en òrgans com ara el cor, el pulmó, el fetge, els ronyons, la sang i el sistema immunitari (5,6), el que fa necessari ser cauts a l’hora de prendre decisions que minimitzin els possibles efectes del virus. En aquest sentit, les següents mesures de prevenció poden ajudar a reduir el risc de contagi:
- Higiene de mans: rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó almenys 20 segons o usar un desinfectant hidroalcohòlic (almenys 60% d’alcohol) si no hi ha aigua i sabó disponible (2). Perquè el virus pot sobreviure durant dies en diferents superfícies, és convenient desinfectar-se regularment (7).
- Distanciament social: és aconsellable evitar llocs molt concorreguts, així com mantenir una distància d’aproximadament 2 metres amb altres persones.
- Desplaçaments: fins que es prenguin mesures, és aconsellable romandre a casa sempre que es pugui, havent de realitzar cada esportista la preparació específica a casa seva. A més a més, existeixen restriccions temporals per viatjar a altres països.
- Màscara facial: encara que l’OMS no ha recomanat l’ús massiu de màscares (8), diferents anàlisis (9) i revisions (10) acabades de publicar recolzen el seu ús en tota la població. Sembla que l’evidència científica vira cap a la seva utilització, i és per això que en el futur s’haurà de discutir la seva implementació en la pràctica esportiva.
- Modificació de la càrrega d’entrenament: novament aquest punt recull opinions oposades, ja que l’evidència no és concloent. Alguns estudis suggereixen que l’entrenament prolongat i intens s’associa amb una depressió temporal del sistema immunitari que pot durar hores o dies (11). Així, i encara que no hi ha consens sobre la teoria de la “finestra oberta”, període en què s’és més susceptible a una possible infecció, alguns especialistes opten per un enfocament conservador, limitant les sessions d’entrenament a <60 minuts i a <80% de la capacitat màxima durant aquest període per prevenir la infecció per COVID-19 (2). En qualsevol cas, l’exercici que es recomani durant el període d’aïllament ha d’estar orientat i monitorat per part d’entrenadors i fisiòlegs per tal de controlar el màxim possible la càrrega i evolució de l’estat de salut de l’esportista.
Esportista amb covid-19
El període d’incubació del virus és d’aproximadament 14 dies, i els símptomes més comuns són febre, fatiga, tos seca i miàlgies (12). A més a més, alguns pacients poden tenir paràmetres bioquímics alterats, com nivells elevats de lactat deshidrogenasa, ferritina o interleucina-6 (12,13), el que pot reflectir una resposta hiperinflamatòria. Tanmateix, el risc de desenvolupar complicacions greus o de ser hospitalitzat en persones entre 18 i 45 anys és baix (inferior al 10%) (14). Per tant, un esportista sense factors de risc associats i infectat pel virus és probable que experimenti una malaltia similar a la grip (2). Així, la principal mesura recomanada és el manejament dels símptomes i el repòs (2).
Així, en el cas que l’esportista donés positiu o se sospités que pogués tenir la malaltia, es recomana l’aïllament a casa sempre que els símptomes no fossin greus.
Quan s’hauria de finalitzar l’aïllament?
Les autoritats recomanen suspendre l’aïllament tenint en compte dues estratègies d’acord amb la disponibilitat de recursos. En el cas que es puguin dur a terme proves, l’aïllament es podria interrompre sempre que es compleixin els següents criteris:
- La persona no té febre sense l’ús de medicaments.
- No presenta símptomes respiratoris.
- Dues proves negatives de COVID-19 amb més de 24 hores de diferència.
En el cas que no es disposi de tests específics, els criteris a complir serien els següents:
- Haver transcorregut almenys 7 dies des de l’aparició dels primers símptomes.
- Haver transcorregut almenys 72 hores des de la desaparició dels símptomes sense l’ús de medicaments.
Salut mental
L’impacte que pot tenir aquesta pandèmia en l’àmbit psicològic per als esportistes encara no es coneix, ja que, si al component d’alarma social i incertesa, se li suma la suspensió de competicions o el retard de la celebració dels Jocs Olímpics amb el que això suposa per a persones que porten treballant anys amb la ment posada en aquest objectiu, el resultat és una suma d’emocions que pot desembocar en situacions d’estrès o ansietat. Per això, els responsables mèdics i psicològics dels clubs o entitats haurien d’anticipar-se i facilitar eines que ajudin a controlar en tant que sigui possible aquesta nova realitat.
Retorn a l’activitat
Quan les autoritats sanitàries decideixin aixecar les restriccions i permetin la tornada a l’activitat esportiva, aquesta situació ha d’anar també acompanyada de protocols de prevenció i seguiment de riscs per part de clubs i entitats que tinguin com a objectiu evitar un nou creixement del virus. En aquest sentit, si un esportista presentés símptomes de COVID-19, els companys, tècnics o treballadors que hagin tingut contacte amb l’esportista hauran de començar un període d’aïllament fins que es confirmi el cas. Si resultés positiu, l’aïllament s’hauria d’estendre durant 14 dies (2). Tanmateix, si és negatiu, podrien tornar a l’activitat diària normal.
D’altra banda, seria interessant implementar mesures de control diari de temperatura en els accessos a les instal·lacions d’entrenament, ja que el monitoratge de la febre pot reduir la incidència de la malaltia (15).
Conclusió
L’objectiu avui en dia continua sent atenuar la corba de la pandèmia i no prendre decisions accelerades que ens tornin al punt de partida. Per això, les autoritats esportives haurien de continuar focalitzant-se en preservar la salut tant dels seus esportistes com de la societat en general, i anar anticipant models d’actuació que permetin que el retorn a l’activitat sigui el més segur possible i sempre d’acord amb les recomanacions de les administracions sanitàries.
Adrián Castillo
REFERÈNCIES
- Wu JT, Leung K, Leung GM. Nowcasting and forecasting the potential domestic and international spread of the 2019-nCoV outbreak originating in Wuhan, China: a modelling study. Lancet. 2020 Feb 29;395(10225):689–97. Available from: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30260-9
- Toresdahl BG, Asif IM. Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): Considerations for the Competitive Athlete. Sports Health. 2020 Apr 6;1941738120918876. Available from: https://doi.org/10.1177/1941738120918876
- Dorn A van, Cooney RE, Sabin ML. COVID-19 exacerbating inequalities in the US. Lancet. 2020 Apr 18;395(10232):1243–4. Available from: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30893-X
- Shi Y, Wang Y, Shao C, Huang J, Gan J, Huang X, et al. COVID-19 infection: the perspectives on immune responses. Cell Death Differ. 2020; Available from: https://doi.org/10.1038/s41418-020-0530-3
- Chen N, Zhou M, Dong X, Qu J, Gong F, Han Y, et al. Epidemiological and clinical characteristics of 99 cases of 2019 novel coronavirus pneumonia in Wuhan, China: a descriptive study. Lancet. 2020 Feb 15;395(10223):507–13. Available from: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(20)30211-7
- Zheng Y-Y, Ma Y-T, Zhang J-Y, Xie X. COVID-19 and the cardiovascular system. Nat Rev Cardiol. 2020;17(5):259–60. Available from: https://doi.org/10.1038/s41569-020-0360-5
- van Doremalen N, Bushmaker T, Morris DH, Holbrook MG, Gamble A, Williamson BN, et al. Aerosol and Surface Stability of SARS-CoV-2 as Compared with SARS-CoV-1. N Engl J Med. 2020 Mar 17;382(16):1564–7. Available from: https://doi.org/10.1056/NEJMc2004973
- Organization WH. Advice on the use of masks in the context of COVID-19: interim guidance, 6 April 2020. World Health Organization; 2020.
- Greenhalgh T, Schmid MB, Czypionka T, Bassler D, Gruer L. Face masks for the public during the covid-19 crisis. BMJ. 2020 Apr 9;369:m1435. Available from: http://www.bmj.com/content/369/bmj.m1435.abstract
- Howard J, Huang A, Li Z, Tufekci Z, Zdimal V, van der Westhuizen H-M, et al. Face masks against COVID-19: an evidence review. Preprints 2020; doi: 10.20944/preprints202004.0203.v1.
- Schwellnus MP, Jeans A, Motaung S, Swart J. Exercise and infections. Olympic Textb Med Sport. 2008;344–64.
- Wang D, Hu B, Hu C, Zhu F, Liu X, Zhang J, et al. Clinical Characteristics of 138 Hospitalized Patients With 2019 Novel Coronavirus–Infected Pneumonia in Wuhan, China. JAMA. 2020 Mar 17;323(11):1061–9. Available from: https://doi.org/10.1001/jama.2020.1585
- del Rio C, Malani PN. COVID-19—New Insights on a Rapidly Changing Epidemic. JAMA. 2020 Apr 14;323(14):1339–40. Available from: https://doi.org/10.1001/jama.2020.3072
- Garg S, Kim L, Whitaker M, et al. Hospitalization Rates and Characteristics of Patients Hospitalized with Laboratory-Confirmed Coronavirus Disease 2019 — COVID-NET, 14 States, March 1–30, 2020. MMWR Morb Mortal Wkly Rep 2020;69:458–464. Available from: http://dx.doi.org/10.15585/mmwr.mm6915e3.
- Mercer JB, Ring EFJ. Fever screening and infrared thermal imaging: concerns and guidelines. Thermol Int. 2009;19(3):67–9.
NOTES RELACIONADES
EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
¿VOLS SABER MÉS?
- SUBSCRIU-TE
- CONTACTE
- APLICAR
ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS
Tens preguntes sobre Barça Universitas?
- Startup
- Investigador
- Corporatiu