BIHUB PATH

12 juny, 2020

COMPETICIÓ A PORTA TANCADA. PODEN CANVIAR ELS RESULTATS DELS PARTITS?

Rendiment Esportiu
318K

La crisi sanitària provocada pel COVID-19 ha aturat la vida quotidiana de milions de persones. El futbol no ha estat aliè a aquesta paràlisi. El retorn de la competició quasi tres mesos més tard inclou un canvi en el reglament que permet un màxim de 5 canvis per partit i amplia el nombre de jugadors convocats per cada equip. Tanmateix, la novetat més important és que tots els partits que resten per finalitzar el campionat es disputaran a porta tancada. Com pot afectar jugar sense públic en el resultat dels partits?

Està àmpliament demostrat que jugar a casa suposa un clar avantatge per als equips locals. L’avantatge de jugar a casa es mesura pel percentatge de punts guanyats pels equips sobre el total de punts guanyats. A les cinc lligues europees (la Premier League anglesa, la Bundesliga alemanya, la Ligue 1 francesa, la Sèrie A italiana i LaLiga espanyola) l’avantatge de jugar a casa assoleix un valor mitjà del 60.89%, oscil·lant entre un màxim del 62.25% a la Sèrie A italiana i un 58.35% de la Bundesliga alemanya1,2. A LaLiga el valor és del 61.66%. Els factors que expliquen aquest efecte positiu són diversos, però potser els dos més importants són el biaix dels àrbitres i l’efecte estimulant del públic sobre la conducta dels jugadors3. Algunes investigacions al laboratori han demostrat com el soroll dels aficionats provoca que un 15% de les decisions dels àrbitres es prenguin erròniament a favor dels equips locals4,5. Quan s’elimina el soroll ambiental, també desapareix aquest biaix dels col·legiats. També s’ha demostrat com el temps de prolongació dels partits és major del que hagués de ser quan l’equip que juga a casa va perdent per un gol i menor quan va guanyant amb aquesta mateixa diferència. Sabem a més a més que l’empenta del públic incrementa els nivells de testosterona i cortisol en els futbolistes que juguen a casa en comparació amb el que els hi succeeix als rivals. El mateix efecte s’ha constatat quan es comparen partits oficials i amistosos. Com ha suggerit recentment Beckenbauer, el factor estimulant o dissuasiu del públic és un factor decisiu en la competició.

Una recent revisió ha analitzat els 191 partits que s’han disputat sense públic des de la Segona Guerra Mundial en el futbol europeu. La majoria dels partits són posteriors a 2002 i pertanyen principalment a les lligues italianes i franceses. Tan sols hi ha un partit de LaLiga. Els resultats són molt rellevants:

  • Si l’habitual és que el 46% dels partits els guanyi l’equip local, en la mostra de partits estudiada el percentatge va caure al 36%.
  • Els equips visitants acostumen a guanyar el 26% dels partits amb públic, tanmateix van obtenir la victòria en el 34% sense aficionats.
  • Jugar a porta tancada va reduir de forma molt important les targetes grogues rebudes pels visitants: els àrbitres van treure de mitjana 0,5 targetes grogues menys per partit als visitants.

Sembla doncs que jugar sense aficionats pot canviar el resultat dels partits. Hi ha diverses pistes més. Els equips grans acostumen a mantenir de forma més estable el seu rendiment a casa o fora. Encara que jugar com a local pot ser molt diferent per a cada equip, sembla que l’avantatge de jugar a casa afavoreix més els equips de zones geogràfiques petites amb una identitat ètnica molt forta que als equips de grans ciutats.6 Potser aquests conjunts siguin els més afectats per jugar a porta tancada.

En resum, és molt probable que l’efecte positiu de jugar a casa es redueixi i per tant, pot afectar el resultat final del campionat. Els entrenadors haurien de preparar molt bé als futbolistes per afrontar una atmosfera de competició molt diferent de la que estan acostumats. En qualsevol cas, cal ser prudents. Hi ha d’altres factors com la preparació prèvia realitzada pels equips, el nivell dels rivals, la sort o les més que probables lesions que poden tenir molta influència en el que succeeixi.

 

 

Carlos Lago Peñas

 

Referències

1 Pollard, R., & Gómez, M.A. (2014). Components of home advantage in 157 national soccer leagues worldwide. International Journal of Sport and Exercise Psychology, 12, 218-233.

Sánchez, P.A., García-Calvo, T., Leo, F., Pollard, R., & Gómez, M.A. (2009). An analysis of home advantage in the top two spanish professional football leagues. Perceptual and Motors Skills, 108, 789-797.

Gómez, M. A., Lago-Peñas, C., & Pollard, R. (2013). Situational variables. In T. McGarry, P. O’Donoghue, & J. Sampaio (Eds.), Handbook of sports performance analysis (pp. 259–269). London: Routledge.

4 Nevill, A. M., Balmer, N. J., & Williams, A. M. (2002). The influence of crowd noise and experience upon refereeing decisions in football. Psychology of Sport and Exercise, 3(4), 261-272.

5Unkelbach, C., & Memmert, D. (2010). Crowd noise as a cue in referee decisions contributes to the home advantage. Journal of Sport and Exercise Psychology, 32(4), 483-498.

6 Pollard, R., & Gómez, M. A. (2009). Home advantage in football in South-West Europe: Long-term trends, regional variation, and team differences. European Journal of Sport Science, 9(6), 341-352.

 

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.