BIHUB PATH

12 novembre, 2019

COM SERÀ EL FUTBOL EL 2030? L’EVOLUCIÓ DEL JOC DES DEL 1966

Rendiment Esportiu
318K

La tasca dels entrenadors i els preparadors físics és entrenar els jugadors de la millor manera possible per aconseguir bons resultats als partits. Es tracta d’igualar o, fins i tot, d’augmentar l’exigència física, tècnica i tàctica de la competició a les tasques d’entrenament. Cal preparar els futbolistes per als escenaris de màxima exigència en competició (l’anomenat worst-case scenario, ‘el pitjor dels casos’), i sembla que conèixer les demandes del joc és de vital importància per millorar les capacitats dels esportistes. Per això ens interessa tant saber com serà el futbol en el futur. Cal anticipar-se a l’entrenament per preparar els jugadors de la millor manera que es pugui.

Alguns treballs publicats en els darrers anys ens donen pistes de com serà el joc dels pròxims anys.1,2,3 Wallace i Norton (2014) van estudiar-ne l’evolució prenent com a mostra l’últim partit de la Copa del Món durant el període 1966-2010. Segons els resultats, es poden proposar diferents models de regressió per simular com serà un partit de futbol del futur amb cinc indicadors del joc:

1. Temps real de joc (%) = 539,8 − 0,2419 × X, r = 0,44; p = 0,032.

2. Velocitat de la pilota (m/s) = −42,958 + 0,026 × X, r = 0,446; p = 0,029.

3. Freqüència de passades per minut = −166,194 + 0,090 × X, r = 0,796; p = 0,0001.

4. Durada dels llançaments de falta no a gol (s) = −277,50 + 0,148 × X, r = 0,18; p = 0,0001.

5. Durada dels llançaments de falta a gol (s) = −1088,4 + 0,573 × X, r = 0,36; p = 0,0104.

Del 1966 al 2010, el temps real de joc s’ha reduït molt: s’ha passat del 64,23% al 53,66%. El 2030 arribaria al 48,74%. La velocitat de la pilota ha augmentat considerablement en aquest període: gairebé 1,20 m/s. Si es manté la tendència, arribarà als 9,73 m/s el 2030. La freqüència de passades per minut ha augmentat des de les 10,75 passades el 1966 fins a les 14,71 el 2010. El 2030 es podria arribar a les 16,51 passades per minut. La durada dels llançaments de falta a gol i no a gol també s’ha allargat considerablement. Cada vegada s’inverteix més temps a dur a terme el servei de les faltes, sobretot les que es llancen a gol. El 2026 s’invertiran 74,79 segons en comparació amb els 38,12 del 1966.

El perfil de rendiment físic també ha canviat en els darrers anys. Segons diversos estudis,4,5 la distància total que recorren els futbolistes ara i 10 anys enrere és molt semblant. Tanmateix, el nombre d’esprints i accions a alta intensitat és cada vegada més elevat. En qualsevol cas, la distància recorreguda durant aquests esforços ha disminuït les darreres temporades. És a dir, hi ha més intervencions a alta intensitat, però de menys durada i distància.

En definitiva, sembla que el futbol continuarà evolucionant en el futur immediat cap a un joc més i més ràpid; el nivell tècnic dels jugadors serà més alt i els esforços d’alta intensitat, més determinants. El temps de joc s’anirà reduint gradualment fins que la pilota passi més temps aturada que en joc. A més, les accions a pilota aturada seran més importants, i serà un esport cada cop més intermitent. Els entrenadors, els preparadors físics i la resta de membres del cos tècnic han de tenir en compte aquesta evolució per preparar de la millor manera possible els jugadors per a la competició.

 

Carlos Lago Peñas

 

Bibliografia

1 Barreira, D., Garganta, J., Castellano, J., Prudente, J. i Anguera, M. T. (2014). Evolución del ataque en el fútbol de élite entre 1982 y 2010: Aplicación del análisis secuencial de retardos. Revista de Psicología del Deporte, 23(1), 139-146.

2 Kuhn, T. (2005). Changes in Professional Soccer: a qualitative and quantitative study. In T. Reilly, J. Cabri i D. Araújo (Eds.), Science and Football V (pp. 184-195). London: E & FN Spon.

3 Wallace, J. K. i Norton, K. I. (2014). Evolution of World Cup soccer finals games 1966-2010: Game structure, speed and play pattern. Journal of Science and Medicine in Sport, 17(2), 223-228.

4 Barnes, C.; Archer, D. T.; Hogg, B.; Bush, M. i Bradley, P. S. (2014). The evolution of physical and technical performance parameters in the English Premier League. International Journal of Sport Medicine, 35(13), 1095-1100.

5 Bush, M. Barnes, C.; Archer, D. T.; Hogg, B.; Bush, M. i Bradley, P. S. (2015). Evolution of match performance parameters for various playing position in the English Premier League. Human Movement Science, 39, 1-11.

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.