BIHUB PATH

juliol 22, 2022

Futbol
Rendiment Esportiu

Com la genètica pot afectar en la susceptibilitat de patir lesions

By BIHub Team.

Es neix esportista d’elit? Depèn. Els factors genètics poden contribuir positivament al rendiment esportiu. Però només si també existeix un bon entrenament, una planificació i uns tractaments personalitzats, una alimentació adequada, un descans reparador i un equilibri emocional, es pot arribar a ser un autèntic esportista d’elit i -el que és més important- es pot arribar a tenir una carrera llarga i exitosa. En qualsevol cas, un estudi recent suggereix que la genètica pot afectar en la susceptibilitat de patir lesions i en el procés de recuperació (llegir referència a baix 1).

El futbol, per exemple, és un esport explosiu basat en la potència dels jugadors per realitzar esprints, acceleracions i desacceleracions sobtades, canvis ràpids de direcció i accions com xutar la pilota. En conseqüència, la pràctica del futbol competitiu s’associa amb una alta incidència de lesions musculars, més concretament, dues per jugador i temporada en els equips de la UEFA (llegir referència a baix 2). La pèrdua de temps de joc provocada per la lesió d’un jugador planteja un problema important per als equips professionals, tant en termes de possibles disminucions en el rendiment, com en costos financers.

D’una banda, factors no modificables com l’edat, les lesions prèvies, l’arquitectura muscular i l’origen ètnic, i per l’altre, factors modificables com la flexibilitat, la fatiga o la feblesa muscular, poden afectar el risc de lesions musculars sense contacte. Però el que ara es planteja és que algunes variacions genètiques també podrien estar-hi involucrades. 

En particular, el polimorfisme R577X (una mutació genètica) en ACTN3, un gen estructural del múscul esquelètic que codifica la proteïna alfa-actinina-3, està rebent un interès creixent. Estudis recents ja han trobat una relació entre la deficiència d’alfa-actinina-3 i una major probabilitat de desenvolupar lesions (llegir referència a baix 3,4).

 

Alfa-actinina 3: la proteïna de la velocitat

Simplificant, podríem dir que als músculs hi ha fibres de contracció lenta (encarregades d’esforços repetits de baixa o mitja intensitat) o de contracció ràpida (esforços d’alta intensitat). En un jugador de futbol predominen les fibres musculars de contracció ràpida (més explosives).

El gen ACTN3 codifica la síntesi de la proteïna intramuscular alfa-actinina 3, una proteïna fonamental en la formació de fibres musculars de contracció ràpida, necessàries per generar contraccions explosives. L’alfa-actinina 3 també juga un paper mecànic protector en estabilitzar els filaments durant les contraccions musculars.

 

El propòsit de l’estudi: la relació entre la genètica i el risc de lesions

Depenent de la seva genètica, una persona pot tenir o no la proteïna alfa-actinina 3 (a causa d’una mutació produïda en el gen ACTN3). Aquesta mutació rep el nom de polimorfisme R577X.

El punt de partida de l’estudi de Rodas i Clos (2021) és que hi ha dades recents que suggereixen una associació entre el polimorfisme R577X en el gen ACTN3 que codifica la proteïna alfa-actinina 3 i el risc de lesions de parts toves (sense contacte) i el temps de recuperació després de l’inici de la lesió en futbolistes d’elit.

46 jugadors (22 homes i 24 dones) del primer equip masculí i femení del F.C. Barcelona, van ser avaluats durant 5 temporades consecutives (des de juliol de 2015 fins a juny de 2020). La mostra va incloure al millor futbolista del món segons la FIFA. En l’equip masculí hi havia diversos guanyadors de la copa del món de la FIFA i dels principals tornejos de la UEFA, mentre que l’equip femení havia guanyat dues vegades la competició de Primera Iberdrola i aconseguit les semifinals de la Champions League Femenina en les temporades investigades. Van ser, a més, campiones de la Champions League de 2021.

Durant aquest període, el mateix cos mèdic (incloent-hi metges, fisioterapeutes, readaptadors i preparadors físics) va registrar totes les lesions i va supervisar els protocols de recuperació de lesions musculars. L’aparició de lesió muscular es va comprovar amb ecografies o ressonàncies magnètiques. Només es van registrar lesions de tipus muscular (de parts toves) resultants d’entrenaments o competicions i localitzades en els membres inferiors. De fet, es van registrar un total de 96 lesions musculars en la mostra de futbolistes durant el període de recerca.

Es van descartar de l’anàlisi les lesions musculars traumàtiques provocades per contacte amb un altre jugador i les dades registrades es van introduir en un programari d’història clínica electrònica validat. Totes les lesions musculars de parts toves sense contacte van ser diagnosticades, classificades i registrades utilitzant el sistema de classificació desenvolupat pel cos mèdic del club per a lesions musculars, seguint les pautes internacionals. El temps de tornada al joc es va calcular en dies des de la lesió fins que el jugador va tornar a l’entrenament o competició, tal com es detalla en la Guia del F.C. Barcelona.

 

La distribució en genotips

Per classificar als esportistes, es van recollir mostres de sang de cada participant seguint els protocols més exigents i es van distribuir per genotips. 

El genotip es refereix a la informació genètica que posseeix un organisme en particular, en forma d’ADN. Normalment el genoma d’una espècie inclou nombroses variacions o polimorfismes en molts dels seus gens. El genotipat s’usa per determinar quines variacions específiques existeixen en l’individu.

 

Com explicàvem al principi, depenent de la seva genètica, una persona pot tenir o no la proteïna alfa-actinina 3 (a causa d’una mutació produïda en el gen ACTN3), resultant en tres genotips diferents: RX, RR i XX. Els individus amb XX són els que no poden sintetitzar l’alfa-actinina 3, a diferència dels RR o RX. En el cas de l’estudi, la distribució del genotip va ser: RR, 41,3%; RX, 47,8%; i XX, 10,9%.

 

El genotip XX i el risc de lesió muscular

Els resultats de l’estudi van mostrar una tendència cap a un major risc de lesió muscular sense contacte associada amb el genotip XX (sense cap jugador lliure de lesió durant el període d’estudi de 5 anys). A més, els jugadors XX també van necessitar major temps per tornar a jugar: mentre que els jugadors RR i RX van tornar a l’entrenament i a la competició en 17-20 dies, els jugadors XX van necessitar una mitjana de 36 dies.

Existeix també una certa justificació per a recolzar un possible efecte creixent de la deficiència de l’alfa-actinina 3 en el catabolisme muscular (procés de degradar o descompondre nutrients orgànics complexos en substàncies simples amb l’objectiu d’obtenir energia útil per a les cèl·lules) després d’un partit de futbol. La falta d’alfa-actinina 3, a més, pot portar al múscul a tolerar pitjor la pressió produïda per esports explosius com el futbol. 

En conclusió, el genotip XX podria estar associat no només amb un major risc de lesions musculars sense contacte, sinó també amb el temps de recuperació. No obstant això, es continua investigant per confirmar la hipòtesi inicial a causa de la petita grandària de la mostra, si bé la qualitat dels participants, juntament amb l’excel·lent protocol que es va realitzar durant el període d’estudi, li atorguen una base sòlida per a continuar aprofundint en la hipòtesi inicial.

A més, es tracta d’una nova i interessant dada a tenir en compte pel personal mèdic, rehabilitadors i fisioterapeutes, encara que l’evidència és massa prematura per considerar aquest descobriment genètic com a eina de detecció per a la predicció de lesions musculars relacionades amb l’esport. 

 

Referències:
1 Rodas G, Moreno-Pérez V, Del Coso J, Florit D, Osaba L, Lucia A. Alpha-Actinin-3 Deficiency Might Affect Recovery from Non-Contact Muscle Injuries: Preliminary Findings in a Top-Level Soccer Team. Genes (Basel). 2021 May 18;12(5):769. 
2 Ekstrand, J.; Hägglund, M.; Waldén, M. Injury incidence and injury patterns in professional football: The UEFA injury study. Br. J. Sports Med. 2011, 45, 553–558.
3 Massidda, M.; Voisin, S.; Culigioni, C.; Piras, F.; Cugia, P.; Yan, X.; Eynon, N.; Calò, C.M. ACTN3 R577X Polymorphism Is Associated with the Incidence and Severity of Injuries in Professional Football Players. Clin. J. Sport Med. 2019, 29, 57–61. [CrossRef] [PubMed]
4 Clos, E.; Pruna, R.; Lundblad, M.; Artells, R.; Esquirol Caussa, J. ACTN3 single nucleotide polymorphism is associated with non-contact musculoskeletal soft-tissue injury incidence in elite professional football players. Knee Surg. Sport. Traumatol. Arthrosc.

 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.