Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip
unirse-araEls partits de futbol es componen de dos períodes de joc de 45 minuts de durada. A les competicions d’eliminació directa (Knock-Out: KO), com són les rondes finals dels torneigs de seleccions o de Copa, en cas d’empat en finalitzar els 90 minuts reglamentaris s’ha de disputar una pròrroga formada per dos períodes de 15 minuts per decidir el guanyador del partit. Es tracta d’una situació poc habitual. És molt probable que al llarg de la temporada els jugadors de la majoria dels equips no hagin de disputar una pròrroga. Tanmateix, aquest temps extra en el joc té un impacte determinant en el resultat final dels partits.
Dues investigacions han analitzat com influeix disputar una pròrroga en el rendiment físic i tècnico-tàctic dels jugadors. El primer treball1 va analitzar l’impacte del temps extra en la distància total coberta pels futbolistes i en la distància recorreguda a baixa (<11.0 km.h-1), mitjana (11.1-14.0 km.h-1) i alta intensitat (>14.1 km.h-1), la velocitat màxima, el nombre d’esprints i el nombre d’accions a baixa, mitjana i alta intensitat. La mostra va estar formada per 99 jugadors que van disputar 6 partits amb pròrroga al Mundial de Futbol de Brasil 2014.
Els resultats demostren que hi ha una pèrdua de rendiment que oscil·la entre el 15% i el 20% en tots els indicadors analitzats quan es compara el rendiment a la primera part del partit i a la pròrroga. Per exemple, el nombre de metres per minut recorreguts a alta intensitat és de 29,5, 24,19 i 23,61 a la primera i segona part i a la pròrroga, respectivament. La distància total a la primera part dels partits és de 110,52 metres per minut i a la segona part i la pròrroga de 97,12 i 98,76, respectivament. La velocitat màxima passa de 26,72 km.h-1 a la primera part a 24,06 km.h-1 a la pròrroga. La pèrdua de rendiment és a més a més similar a tots els llocs específics.
El segon treball2 va estudiar la influència de la pròrroga en el rendiment dels futbolistes i el seu percentatge d’èxit en el nombre de passades, llançaments, retallades i centres realitzats. La mostra la van incloure 18 partits disputats per equips europeus d’elit en el període 2010 a 2014. Els partits van ser dividits en 8 períodes de 15 minuts (P1: 0-15 min, P2: 16-30 min, P3: 31-45 min, P4: 46-60 min, P5: 61-75 min, P6: 76-90 min, P7: 90-105 min i P8: 106-120 min). Els resultats suggereixen que P8 en comparació amb P1 és significativament inferior en el nombre total de passades (102 vs. 71), en el percentatge de passades amb èxit (88 vs. 61) i en el nombre de retallades amb èxit (72 vs. 64). A més a més, es constata que el temps efectiu de joc és notablement menor a P8 que a P1 (598 vs. 504 segons). No es van apreciar diferències en la resta d’indicadors.
Les aplicacions pràctiques d’aquests treballs assenyalen que potser no s’hagi de fer una preparació física dirigida específicament a millorar la prestació dels equips a la pròrroga. A causa del limitat nombre de partits en què es disputa el temps extra no sembla gaire adequat preparar-se per a una situació que es produeix tan poques vegades i que pot comprometre les adaptacions que permeten rendir millor els 90 minuts anteriors del partit. Els entrenadors podrien utilitzar els canvis per mantenir el rendiment dels equips a la pròrroga o preparar els jugadors per dominar escenaris de competició on s’hagi d’accelerar o alentir el joc. Seria recomanable a més a més una modificació del reglament que permetés realitzar substitucions addicionals als partits on es disputi el temps extra.
Carlos Lago Peñas
Referències:
1 Lago-Peñas, C., Dellal, A., Owen, A.L. y Gómez-Ruano, M.A. (2015). The influence of the extra-time period on physical performance in elite soccer. International Journal of Performance Analysis in Sport, 15 (3), 830-839.
2 Harper, L.D., West, D.J., Stevenson, E. y Russell M. (2014). Technical performance reduces during the extra-time period of professional soccer match-play. PLoS One, 24, e110995.
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.
