BIHUB PATH

gener 20, 2022

Rendiment

Com dissenyar les tasques per millorar el joc col·lectiu als esports d’equip

By Carlos Lago Peñas y Francisco Seirul·lo Vargas.

Segons la proposta de Seirul·lo1,2,3, existeixen diferents tipus de superioritats en el futbol i els esports d’equip:

  • Superioritat Numèrica: Som més. Els jugadors del nostre equip que poden participar a l’espai d’intervenció i ajuda mútua són més que els oponents.
  • Superioritat Posicional: Estem més ben col·locats. Els jugadors estan millor situats en l’espai i tenen avantatge per aconseguir l’objectiu.
  • Superioritat Socioafectiva: Ens relacionem millor. Els jugadors del nostre equip que poden participar a l’espai d’intervenció i ajuda mútua es relacionen millor entre ells que els oponents.
  • Superioritat Qualitativa: Som millors. Els jugadors executen les accions seleccionades amb major eficàcia que els oponents.

Als esports d’equip el joc només és possible si es compta amb els companys, si som capaços d’aconseguir alts nivells d’interacció amb ells i el compromís d’una necessària participació col·lectiva, que ha de transformar el significat individual de guanyar. Apareix llavors la cultura col·lectiva del joc on es confirmen les relacions interpersonals i s’identifiquen diferents codis de comunicació i vincles emocionals amb els components de l’equip. Els esports d’equip generen processos interactius complexos que comprometen en major o menor mesura totes les estructures del jugador, sent possiblement la socioafectiva la preferent per a la comprensió del joc. Els sentiments que sorgeixen d’haver participat, compartit i resolt (o no) les situacions del joc refermen vincles afectius amb aquells que els han viscut al nostre costat, posant de manifest la necessitat de comptar amb ells.

De cada esdeveniment del partit, els jugadors mobilitzen cert nivell d’informació per realitzar les seves valoracions, que es poden concretar en diverses dimensions:

  • El coneixement de l’esdeveniment del joc, identificat per les experiències de competició i entrenament anteriors.
  • El nivell d’expectatives del grup davant aquest esdeveniment.
  • El compromís del subjecte davant l’equip per intervenir en l’esdeveniment.
  • L’estat en què es troba la confiança entre el subjecte i els altres individus de l’equip.
  • L’acceptació de l’opinió que els companys, oponents, espectadors i l’entrenador han expressat (sentir-se jutjat).
  • El grau de satisfacció personal obtingut en l’acció realitzada immediatament abans.
  • Els desitjos i interessos del jugador en aquesta intervenció.
  • La idea que el jugador té del seu nivell de competència referida a aquest esdeveniment.

L’entrenament que s’ha de realitzar per aconseguir optimitzar l’estructura socioafectiva haurà de tenir en compte el següent:

  • Proposar canals de comunicació clars per a la nostra informació, perquè aquestes opinions siguin eficaces i puguin optimitzar la personalitat socioafectiva dels nostres jugadors.
  • Facilitar alternatives a les conclusions de les opinions negatives durant l’exercici d’aquest esdeveniment, per intentar modificar aquella predisposició no desitjada i aconseguir que el jugador accepti modificar els seus prejudicis de cara a futures situacions.
  • Optimitzar els nivells d’autogestió del grup perquè actuï immediatament davant l’aparició d’aquestes opinions negatives i el jugador se senti partícip d’aquesta autogestió.

Finalment, hi ha quatre condicions que l’entrenador hauria de considerar quan vol avaluar si la tasca ha estat ben dissenyada i ha aconseguit els objectius marcats:

  • Durant els exercicis han aparegut de forma molt freqüent els comportaments o accions desitjades per aconseguir els objectius. Es tracta d’aportar experiències als esportistes perquè identifiquin els aspectes més rellevants de cada tasca i en millorin l’execució.
  • Els jugadors han de tenir èxit en la tasca. Han d’aconseguir fer el que es proposava als exercicis i, a més, amb el grau d’encert buscat.
  • Els esportistes han entès el concepte que es volia treballar. No es tracta únicament de temps de pràctica. Es tracta sobretot de comprendre què cal fer per tenir èxit.
  • El nivell de dificultat de les tasques ha estat l’idoni.

L’objectiu de l’entrenament en esports d’equip és ajudar els jugadors a adaptar el seu comportament per tenir èxit al joc. No obstant això, no existeixen fórmules màgiques que funcionin de la mateixa manera amb tots els equips i jugadors. Cal saber molt sobre el joc, ajustar el nivell de dificultat de les tasques i conèixer de què són capaços els esportistes.

Referències:

1 Seirul·lo, F. (2010). Estructura socioafectiva. Documento INEFC – Barcelona. http://www.motricidadhumana.com/estructura_socioafectiva_doc_seirul_lo_Outline_drn.

2  Seirul·lo, F. (editor). (2017). El entrenamiento en lo deportes de equipo. Barcelona: Mastercede.

3 Lago Peñas, C. y Seirul·lo, F. (2021). La dirección del entrenamiento y el partido en el Fútbol y los Deportes de Equipo.

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.