BIHUB PATH

24 desembre, 2019

COM AFECTA LA TREVA DE NADAL DE 1914 A LES INICIATIVES MODERNES DE PAU

160K

En un dia fred i ventós al mig del camp, dos grups d’homes de contextos i creences molt diferents, van alinear-se un al costat de l’altre. Desapercebuts per alguns en el món exterior, aquests homes compartien un llaç comú que ha resistit el pas del temps. Més de 90 anys després, un grup similar de 22 homes se situava al mateix camp als afores de Ypres a Bèlgica per commemorar el lloc on les tropes britàniques i alemanyes van abaixar les seves armes i van jugar al futbol per celebrar el Nadal lluny de casa.[1] Així com els soldats de diverses generacions anteriors a ells, aquests guerrers moderns van deixar de banda les seves diferències i van jugar un partit simbòlic on l’èxit més gran no va ser el resultat final sinó el record de com enemics mortals van ser capaços d’unir-se en el mig d’una guerra.

Aquesta publicació fa preguntar-nos: com és possible que recordar esdeveniments esportius significatius, com la Treva de Nadal, motivi iniciatives contemporànies de pau relacionades amb l’esport a través de la memòria i el conflicte?

Per entendre com el record pot ser una variable integral en iniciatives de pau relacionades a l’esport, en podem observar una de les primeres instàncies enregistrades de l’ús del futbol en un esforç comú que va crear una petita finestra de pau en una era conflictiva. La Treva de Nadal de 1914[2] és un dels pocs moments en la història militar moderna on ambdues parts del conflicte van abaixar les seves armes i es van unir en “terra de ningú” per celebrar un esdeveniment compartit.

En assabentar-se’n de la “treva no oficial”, els alts comandaments de tots dos bàndols estaven enfurismats per les accions dels seus oficials no comissionats (NCOs per les seves sigles en anglès) i van buscar posar fi a “aquesta meravellosa situació”.[3] La Treva va començar la nit de Nadal amb soldats alemanys cantant “himnes i cançons conegudes per ambdues nacions… comprensiblement (d’acord amb un soldat britànic) vàrem començar a sentir nostàlgia.”[4] Frank i Michael Wary, dos membres de la London Brigade, eren a les trinxeres aquella nit i van relatar:

Un batalló de la desena Divisió al nostre flanc esquerre va organitzar un partit de futbol contra un equip alemany -un dels seus membres va trobar a la unitat del contrari a un company del seu club local de futbol de Liverpool que també era perruquer! Es van intercanviar molts souvenirs… Es va formar un grup de treball conjunt per enterrar els homes i animals morts… Es va millorar l’ambient on continuaríem vivint fins a Pasqua. [5]

Encara que la fugaç pau que va evolucionar enmig de la guerra durant Nadal no va ser replicada des de 1914, organitzacions que promouen la pau i investigadors han buscat, fins a cert punt, entendre com el record d’esdeveniments pacífics afecta societats dividides.

Memòria i conflicte

Bell defineix la memòria col·lectiva com “percepcions col·lectives del passat que vinculen al passat, present i futur a una història col·lectiva i simplificada. “[6]És a través de la memòria col·lectiva d’un grup que som capaços d’usar esdeveniments del passat per ajudar a formular polítiques i a desenvolupar eines per consolidar la pau. La secció anterior descriu una observació de dos germans sobre un esdeveniment especial. Desgraciadament, ja que l’esdeveniment va ser espontani i liderat pels oficials no comissionats, mai va ser documentat adequadament i els esdeveniments del dia es van reconstruir mitjançant relats de soldats ferits del front. [7]

Aquests relats de l’esdeveniment tal com el van recordar d’altres soldats i escrit per historiadors, la memòria col·lectiva de l’esdeveniment ha permès als investigadors reconstruir els esdeveniments de la Treva de Nadal.[8] En altres paraules, la gran quantitat de recomptes de soldats valida aquest esdeveniment històric.

Quan es tracta de memòria i conflicte, és important abordar el rol del trauma i l’experiència compartida. Alexander manifesta que el trauma succeeix “quan individus i grups senten que han estat sotmesos a un horrible esdeveniment que deixa marques inesborrables a la seva consciència, ja que s’hi fixarà en la seva memòria per sempre i canviarà el seu futur en formes irrevocables.” [9] Aplicant això a la Treva de Nadal, es pot discutir que el trauma de la guerra de trinxeres va afectar de la mateixa manera els soldats de tots dos bàndols. La seva experiència compartida, situada en el marc d’una celebració comuna, va permetre que ambdues parts s’unissin i rehumanitzessin al voltant de l’esperit esportiu. Segons el declarat pels germans Wary, la culminació d’això va ser quan dos soldats britànics i alemanys se’n van adonar que es coneixien d’abans de la guerra i, inclús després que van ser obligats a reprendre la baralla, “l’ànim a les trinxeres va canviar en els següents mesos”.[10]

En examinar més a fons el cas dels germans Wray, es pot observar que la finestra per recórrer el trauma com a eina per a la unificació es pot perdre tan fàcil com es pot establir. Al final del relat, es va transmetre que la brigada dels germans va ser treta del front per a un període de descans però, desgraciadament desprès d’una setmana, es van trobar embolicats en la segona Batalla de Ypres durant la qual la majoria del batalló va morir.”[11]

La Treva de Nadal va ser una oportunitat orgànica per a una consolidació oficial de pau, tanmateix, va ser perduda pel comandament superior, igualment era inabastable en el context d’aquesta guerra. És en aquests precisos moments en què els pacificadors moderns han de treballar més fort per trobar solucions a conflictes perquè les oportunitats siguin assolibles. Encara que deixar passar el moment oportú en el trauma col·lectiu és negar oportunitats per a la pau, la memòria col·lectiva no es perd fàcilment. La commemoració de la Treva de Nadal molts anys més tard és una clara evidència d’això: cap de les parts va oblidar la importància de la cessació. El trauma compartit, quan s’introdueix en el moment just, i la memòria col·lectiva d’un esdeveniment són dues poderoses eines que els pacificadors han començat a usar quan desenvolupen iniciatives relacionades a l’esport en societats dividides.

Conclusió

Per a commemorar la Treva de Nadal de 1914 els militars britànics i alemanys van organitzar un partit de futbol l’11 de novembre de 2008 entre soldats moderns dels regiments que es deia que havien jugat al partit original.[12] Gairebé reflectint el resultat original (Alemanya 3-2), el partit va acabar 2-1 guanyant Alemanya novament.[13] El resultat més important del partit commemoratiu no va ser el final sinó la relació i l’enteniment que va ser revifat entre dues potències històricament enemigues. La Treva no només va ser commemorada per recordar a aquells que van donar les seves vides a la Gran Guerra sinó també per recordar a aquells homes valents que estaven disposats a creuar límits físics, metafòrics i a trencar barreres que van ser construïdes per deshumanitzar les persones de l’altre costat.

Desgraciadament, s’ha d’esmentar que l’ús de l’esport en àrees de conflicte no ve sense riscs potencials o carències. Professionals i acadèmics estan aprenent a minimitzar els possibles elements tòxics (per exemple: racisme, sensibilitat cultural i rivalitats) que estan associats a introduir l’esport en una societat dividida. Perquè les iniciatives esportives siguin realment reeixides, no cal fer només el bàsic, els moviments individuals han d’estar compromesos i la societat política necessita entendre la importància dels objectius de la consolidació de la pau.

Darnell assenyala que l’esport no alleuja la importància d’un compromís polític amb la pau; en el millor dels casos l’esport ofereix un punt d’inici a les converses i a la lluita per la pau.[14] Aquesta noció és el cor del debat sobre l’esport com a eina per la pau en societats dividides. Això no significa que les persones no hagin d’intentar introduir noves iniciatives relacionades a l’esport en una societat dividida sense un compromís de pau de la societat política.

Ja que la Treva de Nadal ha exemplificat l’efectivitat de l’esport en la divisió entre cultures relativament similars, l’esport pot produir una força unificadora més poderosa que la guerra. És el record de l’esdeveniment – com un simple joc va unir enemics – que ha durat molt després que l’últim membre supervivent morís. Quan soldats actius de Gran Bretanya i Alemanya van jugar en el joc de commemoració 94 anys més tard, la valentia i el llegat d’aquests valents soldats de 1914 va ser solidificat com una iniciativa de consolidació de pau. El fet de tenir dos enemics històrics enfrontant-se al mateix camp de batalla amb soldats actius és rarament vist en el context modern en un esdeveniment similar.

Per acabar, usar l’esport com a eina per construir la pau no és l’única resposta per intentar unir societats dividides. Tanmateix, encara que l’ús de l’esport en iniciatives de construcció de pau ha afrontat obstacles, els èxits superen els desafiaments. Són aquests els èxits que necessiten ser desenvolupats per professionals i estudiats per acadèmics per trobar els usos més efectius de les iniciatives esportives en societats en conflicte.

 

Mason Robbins

 

Bibliografia

Fonts Principals:

Arxius:

Carta: Vice Admiral B.B. Schofield, London, 13 March 1968. Liddell Hart Centre for Military Archives, King’s College London. (LH 15/2/50).

‘Soldiers take part in commemorative football match’, Ministry of Defence, 14 November 2008.

Fonts Secundaries:

Alexander, Jeffrey, ‘Towards a Theory of Cultural Trauma’ in Jeffrey Alexander, Ron Eyerman, Bernhard Giesen, Neil J. Smelser, and Piotr Sztompka, Cultural Trauma and Collective Identity, (Berkeley, CA: University of California Press, 2004).

Bell, Duncan, Memory, Trauma and World Politics: Reflections on the Relationship between Past and Present, (New York: Pelgrave Macmillan, 2006).

Darnell, Simon C., ‘Conflict, Education, and Sport: Responses, Causes and Questions’, Conflict and Education, 1(1), 2011.

Weintraub, Stanley, Silent Night: The Story of the WWI Christmas Day Truce, (New York: The Free Press, 2001).

 

 

*Aquest apunt blog aparegué primer a: https://www.blogs.hss.ed.ac.uk/sport-matters/2017/12/19/football-1914-xmas-day-truce

[1]‘Soldiers take part in commemorative football match’, Ministry of Defence, 14 November 2008. Retrieved: 15 February 2012.

[2]The following account is by two members of the 1st London Rifle Brigade, the brothers Frank and Michael Wray written in a letter by Vice Adrimal BB Schofield.

[3] Carta: Vice Admiral B.B. Schofield, London, 13 March 1968. Liddell Hart Centre for Military Archives, King’s College London. (LH 15/2/50).

[4] Ibid.

[5] Ibid.

[6] Duncan Bell, ‘Memory, Trauma and World Politics: Reflections on the Relationship between Past and Present’, (New York: Pelgrave Macmillan, 2006), p 2.

[7] Ibid. p. 2.

[8] Stanley Weintraub, Silent Night: The Story of the WWI Christmas Day Truce, (New York: The Free Press, 2001).

[9] Jeffrey Alexander, ‘Towards a Theory of Cultural Trauma’ in Jeffrey Alexander, Ron Eyerman, Bernhard Giesen, Neil J. Smelser, and Piotr Sztompka, Cultural Trauma and Collective Identity, (Berkeley, CA: University of California Press, 2004), p. 1; Duncan Bell, ‘Memory, Trauma and World Politics: Reflections on the Relationship Between Past and Present’, (New York: Pelgrave Macmillan, 2006), p 2.

[10] Carta: Londres, 31 de Març de 1968. Vice Admiral B.B Schofield. (LH 15/2/50).

[11] Ibid.

[12] ‘Soldiers take part in commemorative football match’, Ministry of Defence, 14 Nov 2008, Retrieved: 15 February 2012.

[13] Ibid.

[14] Simon C. Darnell, ‘Conflict, Education, and Sport: Responses, Causes and Questions’, Conflict and Education, 1(1), 2011.

 

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

BARÇA SPORTS SCIENCE WEEK SEGUEIX CREIXENT

La passada edició de la Barça Sports Science Week es va celebrar del 8 al 11 d’octubre al Camp Nou. Més de 1200 visitants i més de 60 ponents de 53 nacionalitats diferents van assistir a conèixer els últims avenços i estudis de casos en ciències de l’esport.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOESTADÍSTICA EN LES CIÈNCIES DE L’ESPORT I MEDICINA ESPORTIVA

L’àrea d’anàlisi de l’esport ha crescut exponencialment gràcies a les ciències de la computació i engloba també altres subàrees (ex: ciències de l’esport, ciències del comportament, medicina o visualització de dades) a part de l’estadística amb un enfocament més tàctic i de rendiment de l’esport.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

El Barça Innovation Hub organitza un fòrum sobre innovació al Levi’s Stadium de Santa Clara

La trobada s’ha fet en col·laboració amb els San Francisco 49ers i ha reunit líders de la indústria de l’esport i acadèmics especialistes en gestió de la innovació esportiva.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

Barça Innovation Hub a MIT

Investigació conjunta.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.