BIHUB PATH

July 30, 2018

UNA CLASSIFICACIÓ OBJECTIVA PER A LES LESIONS MUSCULARS

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
318K

Les lesions musculars són una de les causes més freqüents de lesions en l’esport. Segons alguns estudis, un equip de futbol d’elit pot esperar patir cada temporada uns 15 contratemps d’aquest tipus, la qual cosa suposa més de 200 dies de pèrdua d’entrenament entre tota la plantilla. Malgrat la importància que això té, encara no existeix una classificació objectiva i globalment acceptada que permeti millorar-ne la comprensió i optimitzar-ne el pronòstic.

Recentment, part de l’equip mèdic del FC Barcelona, juntament amb el Duke Sports Science Institute dels Estats Units i l’hospital Aspetar de Qatar, ha publicat un article a la revista Sports Medicine que estableix una nova classificació basada en quatre punts. Aquesta proposta, que ja s’utilitza actualment al club, facilitarà la comunicació entre els professionals responsables i ajudarà en el procés de tractament i rehabilitació.

 

 

De la clínica a una nova classificació

“Durant molt de temps, les lesions musculars s’havien classificat basant-se en la clínica (és a dir, mitjançant les sensacions de l’esportista i l’exploració física)”, comenta Xavier Valle, metge del FC Barcelona i primer signant de l’article. “Més tard van aparèixer les classificacions basades en les proves d’imatge —com l’ecografia i la ressonància magnètica—, que són més objectives. Tot i això, els protocols d’actuació no són iguals a tots els clubs i això dificulta la recerca. Potser per això no disposem encara d’una classificació majoritàriament acceptada”, continua.

En els últims anys sí que han aparegut algunes propostes, com la de Munic o el sistema britànic. Però totes dues inclouen termes ambigus, la qual cosa dificulta fixar-ne el valor verdader i també la universalització.

Per establir la nova classificació, es va establir un protocol pel qual es va revisar exhaustivament l’evidència científica disponible (especialment per als músculs isquiotibials i recte femoral) i es van concretar diverses reunions per compartir informació i arribar a un consens i acord entre els tres centres mèdics implicats.

Finalment, es va establir una classificació basada en quatre punts, seguint un sistema de quatre lletres: MLG-R, que fan referència al (M)ecanisme de la lesió, la (L)ocalització, el (G)rau de lesió i si es tracta o no d’una (R)e-lesió.

A grans trets, els criteris són els següents:

  • Mecanisme (M): la lesió pot ser directa (per una contusió) o indirecta (per estirament o esprint). En general, les lesions directes acostumen a tenir un pronòstic millor.
  • Localització: pot situar-se en el terç proximal, mitjà o distal del múscul i estar en relació amb la unió miotendinosa proximal o distal. Com més a prop es localitzi del tendó, pitjor serà el pronòstic.
  • Grau de severitat: numerat del 0 al 3 segons la quantitat d’edema o desestructuració de fibres musculars observada mitjançant ressonància magnètica.
  • Re-lesió: si es tracta d’un primer episodi, el pronòstic és millor. Empitjora com més alt és el nombre de lesions prèvies en la mateixa zona.

 

“En general, les quatre lletres intenten quantificar la quantitat de teixit connectiu afectat”, precisa Valle. (El teixit connectiu és una mena de matriu en què es disposen les cèl·lules musculars i que és fonamental en la transmissió de forces i en la funció del múscul). Però, tot i que aquests criteris ja s’utilitzen, encara se n’ha d’avaluar el valor. “Aquest és el següent pas”, confirma l’especialista. “Ja disposem d’una mostra amb més de cent casos que ens permetran comprovar-ho”.

 

Apunta’t al Certificat en Metge d’Equip – Conceptes essencials, dissenyat per Gil Rodas

 

En tot cas, la proposta és flexible i necessàriament ha de romandre “viva”, oberta al nou coneixement que pugui arribar. “Anirem millorant la recerca i arribant a conclusions més sòlides”, afirma Valle. De moment, la classificació es basa gairebé exclusivament en dades procedents de proves d’imatge, no de la clínica. “Estem valorant també si podrien incorporar-se criteris com el percentatge de pèrdua de força per la lesió o el temps transcorregut fins a poder caminar sense dolor, però de moment no hi ha evidències clares”.

A dia d’avui, les proves d’imatge no són suficients (no sembla que siguin útils) per decidir el moment de tornada a la competició, però Valle té clar que una classificació objectiva i bona “milloraria la precisió en el pronòstic, permetria ajustar el tractament i reduir el risc de re-lesió”.

No és poca cosa.

 

 

L’equip de Barça Innovation Hub

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.