LA CIRURGIA EN LESIONS DEL TENDÓ CENTRAL DELS ISQUIOTIBIALS: UN ESTUDI PROPI

Per la seva freqüència, les lesions musculars són una de les principals preocupacions en el dia a dia dels clubs esportius d’alt nivell. És el cas de les lesions en els isquiotibials, unes de les més habituals en esports com el futbol o el bàsquet. Solen ser de més gravetat si afecten les estructures tendinoses, ja que això complica el pronòstic i allarga els terminis de recuperació.

Les lesions en el tendó central dels isquiotibials es produeixen generalment a uns 10-20 centímetres del seu origen superior i solen ser difícils de diagnosticar, ja que pot semblar que afecten únicament les fibres musculars. Actualment no hi ha criteris clars sobre quin ha de ser el seu tractament. Tot i que poden recuperar-se mitjançant un tractament conservador (repòs, ultrasons, massatge o estiraments), les recurrències són freqüents i hi ha casos en què sembla aconsellable la cirurgia.

Fa dos anys, l’equip mèdic del FC Barcelona va decidir operar aquells esportistes amb aquest tipus de lesió “si era crònica i recurrent o si era aguda però el trencament era total i els extrems del tendó estaven allunyats”, comenta Ricard Pruna, cap dels serveis mèdics del club.

Recentment —juntament amb els responsables de la Sports Trauma Research Unit de l’hospital Mehiläinen de Finlàndia— s’han publicat els resultats d’aquesta iniciativa a la revista The Orthopedic Journal of Sports Medicine.

Prometedors resultats de la cirurgia

Fins aquest moment s’han operat vuit esportistes amb aquest tipus de lesió, cinc dels quals eren futbolistes professionals que patien recaigudes. “En el cas de lesió aguda, la cirurgia consisteix a reunir els extrems del tendó en el que es coneix com una sutura cap amb cap”, explica Pruna. “Si és crònica, cal retensar-ho, per la qual cosa s’utilitza un clau fixat en la part superior”.

Tots ells van ser diagnosticats mitjançant l’ús de la ressonància magnètica. “Hem de tenir-ne indicis clínicament i llavors repetir la prova d’imatge després d’un cert temps, perquè la sang acumulada permeti observar clarament la lesió”, apunta.

Els resultats fins ara han estat molt positius. Un cop acabada la rehabilitació, que va durar entre 2,5 i 4 mesos, no ha sorgit cap problema en el període de seguiment.

Aquest tipus de lesions —considerades globalment— es repeteixen en aproximadament el 30% dels qui les pateixen. En aquest cas, tanmateix, i tot i que es tracta en principi de casos amb pitjor pronòstic, “no hi ha hagut cap recaiguda, i tots han recuperat el nivell que tenien abans de la lesió”, assegura Pruna.

Apunta’t al Certificat en Metge d’Equip – Conceptes essencials, dissenyat per Gil Rodas

En tot cas, encara cal recopilar més dades i a més llarg termini. “Ens cal veure més casos i ampliar el temps d’evolució per tenir clares les conclusions”, reconeix Pruna, que alhora està “esperançat, perquè ens està donant molt bons resultats. Aviat veurem que les indicacions per utilitzar la cirurgia són molt clares”.

L’equip de Barça Innovation Hub