Marketing, Comunicació i Gestió

Qualsevol estadi esportiu té ingressos directes i indirectes. Els més evidents són els primers: la venda d’entrades, el lloguer d’instal·lacions, l’explotació de les àrees de menjar i beguda, la botiga del club, el tour, i qualsevol altra activitat comercial o dedicada a l’entreteniment. Els segons, no menys importants, són els drets de retransmissió, els drets comercials i d’esponsorització. Tots dos són igual d’importants, amb independència dels diners que generin, perquè depenen directament els uns dels altres. I si el model de negoci no està ben dissenyat per explotar-los, no servirà de res construir l’estadi més espectacular del món.

Originalment, l’esport ha tingut com a principal font de negoci la venda d’entrades a esdeveniments en directe. Amb el desenvolupament de la tecnologia, quan es va posar en marxa la revolució televisiva, els drets de retransmissió van augmentar exponencialment la rendibilitat d’aquests espectacles. No obstant això, el producte continuava sent el mateix de manera inalterada.

Els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 no només es recordaran per la pandèmia del coronavirus, també seran recordats per ser els més cars de la història, els de menor audiència, i els que més han augmentat el rebuig de noves ciutats a acollir-los. Tot i això, la veritable novetat van ser les àrdues negociacions per ajornar-los o cancel·lar-los, que van continuar fins a l’últim minut. Tota una lliçó per a la Sports Governance que ha donat encara més rellevància al perfil dels experts que es necessiten per a la presa de decisions.

Els reis tailandesos regalaven als seus enemics elefants blancs amb l’objectiu de portar-los a la ruïna, perquè era un animal costós i car de mantenir. Que a més no produïa res. D’aquí ve l’expressió que avui apliquem a les instal·lacions esportives que, després d’una alta inversió inicial passen a estar en desús. O en el millor dels casos a tenir un nivell d’activitat molt baix.

Al llarg de la història han aparegut diferents estratègies de vendes i màrqueting per involucrar els aficionats i consolidar-los com a ‘súper aficionats’. Fa relativament poc, però, les estratègies han canviat radicalment en passar al format digital, però la seva essència no ha variat.

Els ingressos per drets d’emissió dels clubs de futbol europeus no han deixat de descendir. I continuen baixant des que els mil·lenistes van irrompre com a aficionats adults. Aquesta generació i les que la segueixen ja no s’assenten davant de la tele. Demanden continguts a través de les seves xarxes i canals d’elecció, i donen extrema importància a la relació entre jugadors i influencers. En tenim el recent exemple del twitcher espanyol Ibai Llanos, que va aconseguir la visita de Leo Messi, mentre el jugador rebutjava parlar en els programes esportius de televisió tradicional.

L’augment dels salaris dels atletes i la seva curta carrera esportiva, ha fet que els esportistes pensin més on invertir els seus diners mentre competeixen. Invertint al principi de les seves carreres poden establir les bases per als seus interessos en un futur. Invertir en tecnologia o marques és molt més emocionant que comprar segones residències, cotxes o art per a un nombre creixent de jugadors.

Des que va començar la pandèmia, el món de l’esport ha experimentat canvis sorprenents. Atès que els aficionats es veuen privats d’assistir als estadis, els clubs esportius han acudit de manera massiva a les xarxes socials per tal d’interactuar amb els seus seguidors. Els equips han rebut el suport dels fans a través de la pantalla, no en persona. Els aficionats han trobat a faltar l’atmosfera i l’emoció d’estar en el terreny de joc, per la qual cosa les xarxes socials s’han exercint amb un paper cada vegada major per a mantenir-los atrets.

La immensa majoria d’estudis coincideixen en assenyalar que la dècada dels 20 portarà la consolidació de les tecnologies de realitat virtual (VR) i realitat augmentada (AR). La consultora PwC (PricewaterhouseCoopers) estima que al 2030 el volum de negoci global haurà augmentat en un bilió i mig de dòlars i les ocupacions del sector hauran passat dels 820.000 actuals als 23 milions.

En l’àmbit empresarial, la innovació és clau perquè entusiasma als clients, supera als competidors i crea una nova oferta de productes. En l’actualitat, la innovació és el principal factor determinant en una trajectòria d’èxit. Les organitzacions són conscients que no poden posar tots els ous a la mateixa cistella o tenir una sola font d’ingressos. Per això, tracten d’anticipar-se als problemes que puguin plantejar-se en el futur, és una lluita contra l’obsolescència.