BIHUB PATH
TORNAR

L’explosió de la tecnologia esportiva: com serà?

La tecnologia esportiva es referia abans a estadis connectats, roba esportiva intel·ligent amb sistemes de seguiment integrats, anàlisi de rendiment i softwares per a la gestió del jugador. L’any 2020, la pandèmia va impulsar l’adopció del fitness i la salut en línia amb el sorgiment de Peloton que ofereix entrenaments i classes de ioga a través de Zoom. Amb aquesta nova moda del “fitness connectat”, quines prioritats haurien de tenir els clubs esportius a l’hora d’invertir en tecnologia esportiva?

Arquitectura per generar ingressos als nous estadis

Fins l’arribada d’internet i el fenomen de la viralització n’hi havia prou amb que un estadi icònic generés una foto atractiva. Aquesta imatge habitualment coincidia amb la seva façana exterior. Avui en dia, en canvi, la nova arquitectura dels estadis busca lluitar per la seva visibilitat afegint detalls que, a més de complir amb la seva funció principal, puguin impactar als canals online.

Patrocinadors a l’elit. La consolidació d’un canvi

Els especialistes en màrqueting asseguren que a partir del 2022 deixarà de ser útil planificar el patrocini esportiu prenent els aficionats com a referència. I això és degut a un canvi accelerat per la pandèmia: la relació del públic amb els equips, els esports i l’esdeveniment esportiu. Avui dia, tan sols el 25% de la població es declara seguidora d’un equip. La proporció puja al 50% quan es tenen en compte els qui segueixen un esport específic en lloc d’un club. Però només ocupa el percentatge massiu dels antics aficionats, el 80%, a la categoria general d’aficionats a l’esport.

Estadis postpandèmia. Quins canvis veurem?

Els experts coincideixen: quan la pandèmia acabi definitivament, els aficionats tornaran als estadis amb tantes ganes com abans. Fins i tot amb més, especialment al principi, mentre sentin la necessitat de recuperar una forma d’oci que havien perdut. L’experiència no patirà grans canvis, sinó que es desenvoluparan les tendències que ja s’estaven implantant abans de l’aparició del coronavirus. Per aquest motiu els estadis no canviaran radicalment. Només avançaran en la seva transformació.

NBA: l’èxit de la innovació permanent

Un estudi presentat per Ypulse sobre hàbits de consum als Estats Units després de la COVID-19, mostrava que el bàsquet era l’esport favorit i més seguit per la Generació Z i els mil·lennistes. Les generacions més adultes, preferien l’NFL, futbol americà. Mentrestant, a la Xina, coneguda com el segon centre mundial del bàsquet, l’NBA és la competició més seguida. La seva penetració a les noves generacions a través de l’streaming, les xarxes socials i blogs locals és un èxit, però és que, a més, segons els estudis d’hàbits físics, després de caminar i córrer, el bàsquet s’ha convertit en l’exercici més popular a tot el país.

Les línies de generació d’ingressos d’un estadi

Qualsevol estadi esportiu té ingressos directes i indirectes. Els més evidents són els primers: la venda d’entrades, el lloguer d’instal·lacions, l’explotació de les àrees de menjar i beguda, la botiga del club, el tour, i qualsevol altra activitat comercial o dedicada a l’entreteniment. Els segons, no menys importants, són els drets de retransmissió, els drets comercials i d’esponsorització. Tots dos són igual d’importants, amb independència dels diners que generin, perquè depenen directament els uns dels altres. I si el model de negoci no està ben dissenyat per explotar-los, no servirà de res construir l’estadi més espectacular del món.

Innovació i posicionament al mercat de les organitzacions esportives

Originalment, l’esport ha tingut com a principal font de negoci la venda d’entrades a esdeveniments en directe. Amb el desenvolupament de la tecnologia, quan es va posar en marxa la revolució televisiva, els drets de retransmissió van augmentar exponencialment la rendibilitat d’aquests espectacles. No obstant això, el producte continuava sent el mateix de manera inalterada.

Lliçons de Tòquio 2020 per a la Sports Governance

Els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 no només es recordaran per la pandèmia del coronavirus, també seran recordats per ser els més cars de la història, els de menor audiència, i els que més han augmentat el rebuig de noves ciutats a acollir-los. Tot i això, la veritable novetat van ser les àrdues negociacions per ajornar-los o cancel·lar-los, que van continuar fins a l’últim minut. Tota una lliçó per a la Sports Governance que ha donat encara més rellevància al perfil dels experts que es necessiten per a la presa de decisions.

La fi dels elefants blancs, també en els Jocs Olímpics

Els reis tailandesos regalaven als seus enemics elefants blancs amb l’objectiu de portar-los a la ruïna, perquè era un animal costós i car de mantenir. Que a més no produïa res. D’aquí ve l’expressió que avui apliquem a les instal·lacions esportives que, després d’una alta inversió inicial passen a estar en desús. O en el millor dels casos a tenir un nivell d’activitat molt baix.

Involucrar els aficionats de l’esport a través dels NFT i tokens, aquestes noves tecnologies han arribat per quedar-se?

Al llarg de la història han aparegut diferents estratègies de vendes i màrqueting per involucrar els aficionats i consolidar-los com a ‘súper aficionats’. Fa relativament poc, però, les estratègies han canviat radicalment en passar al format digital, però la seva essència no ha variat.