Encara que el rendiment esportiu depèn en gran manera de factors tècnics, tàctics i fisiològics, altres variables com la resistència a les lesions i la continuïtat dels esportistes juguen també un paper essencial.
Comprendre la fatiga que genera disputar un partit de futbol i els perfils de recuperació dels sistemes biològics són dos elements clau per a millorar els programes de preparació i reduir les lesions dels jugadors.
El control de la càrrega de treball (TL, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en una pedra angular sobre la que optimitzar el rendiment i evitar el risc de lesió.
Els programes d’entrenament de força tenen diversos objectius, encara que els dos principals per a la majoria d’esportistes són augmentar la força o la massa muscular.
El futbol és un esport en constant evolució. La modificació de les regles del joc, l’aparició de noves tàctiques i la millora en la preparació tècnica i física dels jugadors provoquen canvis en el rendiment i en la forma de jugar dels equips al llarg del temps.
El dany muscular induït per exercici pot tenir importants conseqüències per al rendiment dels esportistes ja que s’associa a dolor muscular i a un empitjorament de la funció neuromuscular, podent romandre els seus efectes fins a dues setmanes després de l’exercici.
Amb el pas del temps la distància competitiva entre els equips en el futbol d’elit s’ha anat escurçant, per la qual cosa actualment es posa el focus en aquells aspectes que poden fer decantar la balança cap a un o cap a l’altre costat.
El glucogen té un paper fonamental en el rendiment esportiu. Durant l’exercici, especialment quan es realitza a alta intensitat el metabolisme glucolític cobra una especial rellevància esdevenint la principal font energètica.
El passat 30 de desembre el FC Barcelona emetia un comunicat fent oficial que el seu porter Marc-André Ter Stegen patia una tendinopatia al genoll dret que precisava tractament
Les lesions tenen una gran importància en el món del futbol. Entre totes les lesions, les musculars són les més freqüents, més que d’altres produïdes per cops, fractures o lesions articulars.